NEHEMIES 5
5
Nehemies intervé contra els abusos socials
1Hi hagué llavors moltes queixes del poble i de les seves dones con-tra els seus germans jueus.
2Uns deien: “Amb els nostres fills i les nostres filles som una munió, i per a poder menjar i sobreviure ens hem ha-gut d’empenyorar per comprar blat.”
3Uns altres deien: “Nosaltres hem ha-gut d’hipotecar els nostres camps, les nostres vinyes i les nostres cases per comprar blat, per culpa de la carestia.”
4També n’hi hagué que deien: “Hem hagut de demanar préstecs sobre les terres i les vinyes per pagar l’impost reial.
5Nosaltres som de la mateixa raça que els nostres germans, i els seus fills no són diferents dels nostres; en canvi, hem de sotmetre els nostres fills i les nostres filles a servitud, com hi són ja algunes de les nostres filles, i no ho podem evi-tar, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja són d’uns altres.”
6Quan vaig sentir les seves queixes i aquestes reclamacions, em vaig indig-nar molt.
7Després de reflexionar-hi, em vaig encarar amb els notables i els magistrats dient-los: “Com goseu prestar amb usu-ra als vostres germans?” I vaig convocar una assemblea general per acusar-los.
8Llavors els vaig dir: “Nosaltres, se-gons les nostres possibilitats, hem rescatat els nostres germans jueus que ha-vien estat venuts als pagans, i ara vosaltres voleu vendre els vostres mateixos germans perquè ens els tornin a vendre a nosaltres.” Ells van callar, perquè no sabien què contestar.
9Aleshores els vaig dir: “No està bé això que feu. ¿No voleu caminar en el temor del nostre Déu, per evitar el menyspreu de les nacions enemigues nostres?
10També jo, els meus germans i els meus servents els hem prestat diners i blat, però ara us prego que abandonem aquest sistema d’usura.
11Us demano que els restituïu avui les seves terres, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, així com el percentatge que els heu cobrat com a interessos sobre el diner, el blat, el vi i l’oli.”
12Ells van contestar: “Els ho restitui-rem tot, i no els reclamarem res. Com-plirem el que dius.” Tot seguit vaig re-unir els sacerdots i els vaig fer jurar que ho farien tal com havien promès.
13Després, espolsant-me els plecs del mantell, vaig dir: “Que Déu espolsi així de casa seva i de la seva propietat tot-hom qui no compleixi aquesta promesa. Que sigui bandejat així i es quedi sense res!” Tota la congregació va contestar: “Amén!”, i van donar lloança al Senyor. I el poble va complir aquesta promesa.
Apologia de Nehemies
14Des del dia que vaig ser nomenat governador de la terra de Judà, des de l’any vint fins a l’any trenta-dos del reg-nat d’Artaxerxes, és a dir, dotze anys, no he menjat el pa del governador.
15En canvi, els governadors que m’ha-vien precedit gravaven el poble i els cobraven impostos per al pa i el vi, més de quaranta sicles de plata. Fins els seus subordinats explotaven el poble. Però jo no he obrat així, per temor de Déu.
16He treballat en la reconstrucció de la muralla, i com que no vaig adquirir cap terreny, tots els meus servents es van aplegar allà per treballar-hi.
17També seien a la meva taula cent cinquanta jueus i magistrats, a més dels que ens visitaven dels pobles veïns.
18A compte meu, cada dia preparàvem un bou, sis ovelles escollides i aviram, i cada deu dies vi en abundància. Tot i així, no he reclamat la provisió corres-ponent a un governador, perquè ja era prou greu la càrrega que suportava aquest poble.
19“Déu meu, recorda’t de tot el que he fet per aquest poble i beneeix-me!”
S'ha seleccionat:
NEHEMIES 5: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
NEHEMIES 5
5
Nehemies intervé contra els abusos socials
1Hi hagué llavors moltes queixes del poble i de les seves dones con-tra els seus germans jueus.
2Uns deien: “Amb els nostres fills i les nostres filles som una munió, i per a poder menjar i sobreviure ens hem ha-gut d’empenyorar per comprar blat.”
3Uns altres deien: “Nosaltres hem ha-gut d’hipotecar els nostres camps, les nostres vinyes i les nostres cases per comprar blat, per culpa de la carestia.”
4També n’hi hagué que deien: “Hem hagut de demanar préstecs sobre les terres i les vinyes per pagar l’impost reial.
5Nosaltres som de la mateixa raça que els nostres germans, i els seus fills no són diferents dels nostres; en canvi, hem de sotmetre els nostres fills i les nostres filles a servitud, com hi són ja algunes de les nostres filles, i no ho podem evi-tar, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja són d’uns altres.”
6Quan vaig sentir les seves queixes i aquestes reclamacions, em vaig indig-nar molt.
7Després de reflexionar-hi, em vaig encarar amb els notables i els magistrats dient-los: “Com goseu prestar amb usu-ra als vostres germans?” I vaig convocar una assemblea general per acusar-los.
8Llavors els vaig dir: “Nosaltres, se-gons les nostres possibilitats, hem rescatat els nostres germans jueus que ha-vien estat venuts als pagans, i ara vosaltres voleu vendre els vostres mateixos germans perquè ens els tornin a vendre a nosaltres.” Ells van callar, perquè no sabien què contestar.
9Aleshores els vaig dir: “No està bé això que feu. ¿No voleu caminar en el temor del nostre Déu, per evitar el menyspreu de les nacions enemigues nostres?
10També jo, els meus germans i els meus servents els hem prestat diners i blat, però ara us prego que abandonem aquest sistema d’usura.
11Us demano que els restituïu avui les seves terres, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, així com el percentatge que els heu cobrat com a interessos sobre el diner, el blat, el vi i l’oli.”
12Ells van contestar: “Els ho restitui-rem tot, i no els reclamarem res. Com-plirem el que dius.” Tot seguit vaig re-unir els sacerdots i els vaig fer jurar que ho farien tal com havien promès.
13Després, espolsant-me els plecs del mantell, vaig dir: “Que Déu espolsi així de casa seva i de la seva propietat tot-hom qui no compleixi aquesta promesa. Que sigui bandejat així i es quedi sense res!” Tota la congregació va contestar: “Amén!”, i van donar lloança al Senyor. I el poble va complir aquesta promesa.
Apologia de Nehemies
14Des del dia que vaig ser nomenat governador de la terra de Judà, des de l’any vint fins a l’any trenta-dos del reg-nat d’Artaxerxes, és a dir, dotze anys, no he menjat el pa del governador.
15En canvi, els governadors que m’ha-vien precedit gravaven el poble i els cobraven impostos per al pa i el vi, més de quaranta sicles de plata. Fins els seus subordinats explotaven el poble. Però jo no he obrat així, per temor de Déu.
16He treballat en la reconstrucció de la muralla, i com que no vaig adquirir cap terreny, tots els meus servents es van aplegar allà per treballar-hi.
17També seien a la meva taula cent cinquanta jueus i magistrats, a més dels que ens visitaven dels pobles veïns.
18A compte meu, cada dia preparàvem un bou, sis ovelles escollides i aviram, i cada deu dies vi en abundància. Tot i així, no he reclamat la provisió corres-ponent a un governador, perquè ja era prou greu la càrrega que suportava aquest poble.
19“Déu meu, recorda’t de tot el que he fet per aquest poble i beneeix-me!”
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya