NOMBRES 5
5
Exclusió dels impurs
1El Senyor va parlar a Moisès, i li digué:
2“Mana als fills d’Israel que treguin fora del campament tots els leprosos, tots els qui pateixin escolament i els contaminats per un cadàver.
3Feu-los fora; tant si és home com si és dona, els traureu fora del campament, per tal que no contaminin els seus cam-paments, enmig dels quals jo hi faig estada.”
4Els fills d’Israel van obeir i els van expulsar fora del campament; tal com el Senyor havia manat a Moisès, així ho van fer els fills d’Israel.
Llei de compensació
5El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
6“Digues als fills d’Israel: Si un home o una dona fa algun tort al proïsme, comet un pecat contra el Senyor; es con-siderarà culpable.
7Confessarà el pecat comès i restituirà totalment el perjudici causat, afegint-hi la cinquena part del seu valor, i ho lliurarà al perjudicat.
8Si aquell home mor i no té cap parent pròxim a qui poder restituir allò que ha defraudat, la compensació per la culpa es farà al Senyor, i serà per al sacerdot, a més del moltó expiatori amb què el sacerdot farà l’expiació pel culpable.
9I tota ofrena alçada de les coses con-sagrades que els fills d’Israel presenten al sacerdot serà per a ell.
10Allò que algú consagra, és seu; i allò que algú dóna al sacerdot, serà d’ell.”
La llei de la gelosia
11El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
12“Parla als fills d’Israel i digues-los: Si la dona d’un home es desvia i és deslleial amb ell, caient en infidelitat,
13per haver jagut un altre home amb ella d’amagat del marit, i el fet quedés ocult, per haver-se contaminat sense que ningú no ho veiés ni fos sorpresa en el fet,
14si el marit entra en sospites i agafa gelosia de la seva dona, en cas que s’hagi contaminat, o si el marit entra en sospites i agafa gelosia encara que ella no s’hagi contaminat,
15aquell home portarà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella l’ofrena que correspon: una desena part d’efà#5,15 uns tres quilos. de flor de farina d’ordi. No vessarà damunt d’ella oli ni hi posarà encens, perquè és ofrena vegetal de gelosia, una ofrena rememorativa per a revelar un pecat.
16Llavors el sacerdot la presentarà i la farà estar dempeus davant del Senyor.
17El sacerdot prendrà aigua sagrada en un vas de terrissa, prendrà pols de terra del Tabernacle i empolsarà l’aigua.
18El sacerdot, mentre la dona està dempeus davant del Senyor, l’escabe-llarà i posarà a les seves mans l’ofrena vegetal de rememoració, que és ofrena vegetal de gelosia. El sacerdot tindrà a les mans les aigües amargues de la maledicció.
19Llavors el sacerdot adjurarà la dona i li dirà: Si cap home no ha jagut amb tu, si no t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, queda im-mune d’aquestes aigües amargues de la maledicció.
20Però, si t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, jaient amb algun home fora del qui és el teu marit
21(aquí el sacerdot adjurarà la dona amb un jurament imprecatori i li dirà): Que el Senyor et posi a tu com a male-dicció i execració enmig del teu poble, fent el Senyor estèril el teu si i que s’infli el teu ventre;
22i que aquesta aigua portadora de maledicció et penetri les entranyes, t’infli el ventre i faci estèril el teu si. I la dona respondrà: Amén, així sigui.
23Llavors el sacerdot escriurà en un full aquestes imprecacions i les esborra-rà dins les aigües amargues.
24Abans que la dona begui l’aigua amarga de la maledicció, a fi que l’aigua de la maledicció entri dins d’ella per a produir-li amargor,
25el sacerdot prendrà de les mans de la dona l’ofrena vegetal de la gelosia, gronxarà l’ofrena davant del Senyor i la presentarà a l’altar.
26El sacerdot prendrà un grapat de l’ofrena vegetal del seu memorial i el farà consumir a l’altar, i després farà que la dona begui aquelles aigües.
27Quan li hagi fet beure les aigües, succeirà que, si ella s’ha contaminat desviant-se del seu marit, les aigües de la maledicció li entraran per produir-li amargor, el seu ventre s’inflarà i el seu si es tornarà estèril, i aquella dona esde-vindrà com una maledicció i una execració enmig del seu poble.
28Però, si la dona no s’ha contaminat, sinó que és pura, quedarà immune i podrà tenir fills.”
29Aquesta és la llei de la gelosia, en cas que una dona que està sota la potestat del seu marit s’hagi desviat i s’hagi con-taminat;
30o, en cas que un home entri en sos-pites i agafi gelosia de la seva dona: posarà la seva dona davant del Senyor i el sacerdot li aplicarà tota aquesta llei.
31El marit quedarà lliure de culpa, però la dona es carregarà amb la seva ini-quitat.
S'ha seleccionat:
NOMBRES 5: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
NOMBRES 5
5
Exclusió dels impurs
1El Senyor va parlar a Moisès, i li digué:
2“Mana als fills d’Israel que treguin fora del campament tots els leprosos, tots els qui pateixin escolament i els contaminats per un cadàver.
3Feu-los fora; tant si és home com si és dona, els traureu fora del campament, per tal que no contaminin els seus cam-paments, enmig dels quals jo hi faig estada.”
4Els fills d’Israel van obeir i els van expulsar fora del campament; tal com el Senyor havia manat a Moisès, així ho van fer els fills d’Israel.
Llei de compensació
5El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
6“Digues als fills d’Israel: Si un home o una dona fa algun tort al proïsme, comet un pecat contra el Senyor; es con-siderarà culpable.
7Confessarà el pecat comès i restituirà totalment el perjudici causat, afegint-hi la cinquena part del seu valor, i ho lliurarà al perjudicat.
8Si aquell home mor i no té cap parent pròxim a qui poder restituir allò que ha defraudat, la compensació per la culpa es farà al Senyor, i serà per al sacerdot, a més del moltó expiatori amb què el sacerdot farà l’expiació pel culpable.
9I tota ofrena alçada de les coses con-sagrades que els fills d’Israel presenten al sacerdot serà per a ell.
10Allò que algú consagra, és seu; i allò que algú dóna al sacerdot, serà d’ell.”
La llei de la gelosia
11El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
12“Parla als fills d’Israel i digues-los: Si la dona d’un home es desvia i és deslleial amb ell, caient en infidelitat,
13per haver jagut un altre home amb ella d’amagat del marit, i el fet quedés ocult, per haver-se contaminat sense que ningú no ho veiés ni fos sorpresa en el fet,
14si el marit entra en sospites i agafa gelosia de la seva dona, en cas que s’hagi contaminat, o si el marit entra en sospites i agafa gelosia encara que ella no s’hagi contaminat,
15aquell home portarà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella l’ofrena que correspon: una desena part d’efà#5,15 uns tres quilos. de flor de farina d’ordi. No vessarà damunt d’ella oli ni hi posarà encens, perquè és ofrena vegetal de gelosia, una ofrena rememorativa per a revelar un pecat.
16Llavors el sacerdot la presentarà i la farà estar dempeus davant del Senyor.
17El sacerdot prendrà aigua sagrada en un vas de terrissa, prendrà pols de terra del Tabernacle i empolsarà l’aigua.
18El sacerdot, mentre la dona està dempeus davant del Senyor, l’escabe-llarà i posarà a les seves mans l’ofrena vegetal de rememoració, que és ofrena vegetal de gelosia. El sacerdot tindrà a les mans les aigües amargues de la maledicció.
19Llavors el sacerdot adjurarà la dona i li dirà: Si cap home no ha jagut amb tu, si no t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, queda im-mune d’aquestes aigües amargues de la maledicció.
20Però, si t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, jaient amb algun home fora del qui és el teu marit
21(aquí el sacerdot adjurarà la dona amb un jurament imprecatori i li dirà): Que el Senyor et posi a tu com a male-dicció i execració enmig del teu poble, fent el Senyor estèril el teu si i que s’infli el teu ventre;
22i que aquesta aigua portadora de maledicció et penetri les entranyes, t’infli el ventre i faci estèril el teu si. I la dona respondrà: Amén, així sigui.
23Llavors el sacerdot escriurà en un full aquestes imprecacions i les esborra-rà dins les aigües amargues.
24Abans que la dona begui l’aigua amarga de la maledicció, a fi que l’aigua de la maledicció entri dins d’ella per a produir-li amargor,
25el sacerdot prendrà de les mans de la dona l’ofrena vegetal de la gelosia, gronxarà l’ofrena davant del Senyor i la presentarà a l’altar.
26El sacerdot prendrà un grapat de l’ofrena vegetal del seu memorial i el farà consumir a l’altar, i després farà que la dona begui aquelles aigües.
27Quan li hagi fet beure les aigües, succeirà que, si ella s’ha contaminat desviant-se del seu marit, les aigües de la maledicció li entraran per produir-li amargor, el seu ventre s’inflarà i el seu si es tornarà estèril, i aquella dona esde-vindrà com una maledicció i una execració enmig del seu poble.
28Però, si la dona no s’ha contaminat, sinó que és pura, quedarà immune i podrà tenir fills.”
29Aquesta és la llei de la gelosia, en cas que una dona que està sota la potestat del seu marit s’hagi desviat i s’hagi con-taminat;
30o, en cas que un home entri en sos-pites i agafi gelosia de la seva dona: posarà la seva dona davant del Senyor i el sacerdot li aplicarà tota aquesta llei.
31El marit quedarà lliure de culpa, però la dona es carregarà amb la seva ini-quitat.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya