PROVERBIS 10
10
II- PRIMERA ANTOLOGIA SALOMÒNICA
La benedicció del Senyor és la que enriqueix
1Proverbis de Salomó.
Un fill savi és l’alegria del pare,
però un de neci és l’aflicció de la mare.
2Els tresors mal adquirits no fan profit;
la justícia allibera de la mort.
3El Senyor no permet que el just passi gana,
però reté l’avidesa dels malvats.
4La mà indolent provoca la pobresa,
la mà dels diligents enriqueix.
5Qui recull a l’estiu és un fill as-senyat,
qui dorm durant la sega és un fill indigne.
6Hi ha benediccions sobre el cap del just,
però la violència ofegarà els mal-vats.
7La memòria de l’honest serà be-neïda,
el nom dels dolents es perdrà.
8El de cor sensat accepta els preceptes,
però el que parla sense solta su-cumbeix.
9Qui segueix el camí dret va segur,
qui va fent tortes serà atrapat.
10Qui mira de reüll causarà disgustos,
i el qui xerra sense mida caurà.
11La boca del just és font de vida,
la dels dolents amaga violències.
12L’odi provoca baralles,
l’amor cobreix totes les faltes.
13Als llavis de l’intel·ligent s’hi troba saviesa;
a l’esquena del qui no té seny, un bastó.
14Els savis atresoren coneixement;
la boca de l’insensat és ruïna se-gura.
15La fortuna del ric és la seva fortalesa;
la indigència dels pobres, la seva debilitat.
16El guany del just serveix per a la vida;
la renda del dolent, per al pecat.
17Qui atén la correcció va per camí de vida;
qui rebutja la reprensió va desen-caminat.
18Els qui amaguen l’odi són de llavis falsos;
qui propaga la calúmnia és un insensat.
19En el molt parlar no hi mancarà la falta;
qui domina els llavis mostra pru-dència.
20La llengua del just és plata refinada,
el cor dels dolents no té cap valor.
21Els llavis del just nodreixen molta gent,
però els necis defalleixen per falta de seny.
22La benedicció del Senyor dóna ri-quesa,
i no hi afegeixen res els nostres esforços.
23Per al neci, cometre infàmies és una diversió;
per a l’intel·ligent ho és adquirir saviesa.
24Allò que el malvat es tem, li suc-ceeix;
allò que el just desitja, li és con-cedit.
25Quan passa la tempesta desapareix el malvat;
en canvi, el just té un fonament perenne.
26Com el vinagre a les dents i el fum als ulls,
així és el mandrós per als qui l’en-vien.
27El temor del Senyor augmenta els dies,
però els anys dels descreguts seran escurçats.
28L’expectació dels justos és plena d’alegria,
l’espera dels descreguts és la perdició.
29El Senyor és un baluard per als íntegres,
però és la ruïna dels qui fan el mal.
30El just mai no trontollarà;
en canvi, els malvats no restaran al país.
31De la boca del just brota la saviesa,
però la llengua perversa serà sega-da.
32Els llavis del just destil·len com-plaença,
la boca dels malvats només allò que fa mal.
S'ha seleccionat:
PROVERBIS 10: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
PROVERBIS 10
10
II- PRIMERA ANTOLOGIA SALOMÒNICA
La benedicció del Senyor és la que enriqueix
1Proverbis de Salomó.
Un fill savi és l’alegria del pare,
però un de neci és l’aflicció de la mare.
2Els tresors mal adquirits no fan profit;
la justícia allibera de la mort.
3El Senyor no permet que el just passi gana,
però reté l’avidesa dels malvats.
4La mà indolent provoca la pobresa,
la mà dels diligents enriqueix.
5Qui recull a l’estiu és un fill as-senyat,
qui dorm durant la sega és un fill indigne.
6Hi ha benediccions sobre el cap del just,
però la violència ofegarà els mal-vats.
7La memòria de l’honest serà be-neïda,
el nom dels dolents es perdrà.
8El de cor sensat accepta els preceptes,
però el que parla sense solta su-cumbeix.
9Qui segueix el camí dret va segur,
qui va fent tortes serà atrapat.
10Qui mira de reüll causarà disgustos,
i el qui xerra sense mida caurà.
11La boca del just és font de vida,
la dels dolents amaga violències.
12L’odi provoca baralles,
l’amor cobreix totes les faltes.
13Als llavis de l’intel·ligent s’hi troba saviesa;
a l’esquena del qui no té seny, un bastó.
14Els savis atresoren coneixement;
la boca de l’insensat és ruïna se-gura.
15La fortuna del ric és la seva fortalesa;
la indigència dels pobres, la seva debilitat.
16El guany del just serveix per a la vida;
la renda del dolent, per al pecat.
17Qui atén la correcció va per camí de vida;
qui rebutja la reprensió va desen-caminat.
18Els qui amaguen l’odi són de llavis falsos;
qui propaga la calúmnia és un insensat.
19En el molt parlar no hi mancarà la falta;
qui domina els llavis mostra pru-dència.
20La llengua del just és plata refinada,
el cor dels dolents no té cap valor.
21Els llavis del just nodreixen molta gent,
però els necis defalleixen per falta de seny.
22La benedicció del Senyor dóna ri-quesa,
i no hi afegeixen res els nostres esforços.
23Per al neci, cometre infàmies és una diversió;
per a l’intel·ligent ho és adquirir saviesa.
24Allò que el malvat es tem, li suc-ceeix;
allò que el just desitja, li és con-cedit.
25Quan passa la tempesta desapareix el malvat;
en canvi, el just té un fonament perenne.
26Com el vinagre a les dents i el fum als ulls,
així és el mandrós per als qui l’en-vien.
27El temor del Senyor augmenta els dies,
però els anys dels descreguts seran escurçats.
28L’expectació dels justos és plena d’alegria,
l’espera dels descreguts és la perdició.
29El Senyor és un baluard per als íntegres,
però és la ruïna dels qui fan el mal.
30El just mai no trontollarà;
en canvi, els malvats no restaran al país.
31De la boca del just brota la saviesa,
però la llengua perversa serà sega-da.
32Els llavis del just destil·len com-plaença,
la boca dels malvats només allò que fa mal.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya