PROVERBIS 17:1-14

Més val un rosegó de pa amb tranquil·litat que una casa de molts festins plens de discòrdia. Un servent llest pren el lloc al fill deshonest, i amb els germans compartirà l’herència. Com el gresol prova la plata i la fornal l’or, així el Senyor prova els cors. El pervers fa cas del llavi maliciós, i el mentider s’escolta la llengua perniciosa. Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador, i qui s’alegra d’una dissort no queda sense càstig. Els néts són la corona dels avis, i els pares són l’honor dels fills. Al beneit no li escau un llenguatge ampul·lós, com tampoc al noble un llenguatge maliciós. El suborn és un talismà per al qui en disposa; a tot arreu on vagi, sempre reeixirà. Qui encobreix les faltes promou l’amistat; qui segueix esmentant-les dispersa els amics. Causa més efecte una reprensió a l’intel·ligent que cent cops a l’insensat. El dolent va a la recerca de la re-bel·lió, però li enviaran un emissari cruel. És millor topar amb una óssa a qui han pres els cadells que no pas amb un neci quan di-vaga. Aquell qui torna mal per bé no allunyarà la dissort de casa seva. L’inici de les disputes és com aviar l’aigua; per tant, retira’t abans no s’encrespi la discussió.