PROVERBIS 18
18
En poder de la llengua hi ha la mort i la vida
1L’home esquerp només busca fer la seva,
s’entossudeix a no avenir-se a raons.
2El neci no troba plaer en la intel·li-gència,
sinó en la manifestació del que por-ta dins.
3Quan ve la malícia ve també el menyspreu;
i amb la ignomínia ve l’oprobi.
4Les paraules humanes són aigua profunda,
torrent desbordant, font de saviesa.
5No és correcte tenir deferència amb el culpable
per recusar el just en el judici.
6Els llavis de l’insensat provoquen renyines,
i la seva boca crida els assots.
7La boca del neci és la seva ruïna,
els seus llavis són un parany per a la seva pròpia vida.
8Les paraules del xafarder són com llaminadures
que entren suaus al fons de les entranyes.
9Aquell qui afluixa en el treball
és germà del qui dilapida.
10El nom del Senyor és una torre forta:
el just s’hi acull i s’hi troba segur.
11Per al ric la fortuna és la seva ciu-tadella,
i com una muralla alta la seva opinió.
12Abans de la caiguda, el cor humà és orgullós;
però la humilitat és abans que la fama.
13El qui s’avança a contestar sense haver escoltat
demostra insensatesa i acaba aver-gonyit.
14L’ànim d’un home fa suportable la seva malaltia;
però l’ànim abatut, qui l’alçarà?
15El cor de l’intel·ligent adquireix saviesa,
i l’orella del savi busca la ciència.
16L’obsequi que fa un home li obre el camí
i el duu a la presència dels importants.
17En els plets té raó el primer que parla,
fins que arriba l’opositor i el con-tradiu.
18Tirar les sorts posa fi a les disputes
i decideix entre els poderosos.
19Un germà ofès és més fort que una ciutadella,
i, en les discussions, més que el forrellat d’una fortalesa.
20Amb el fruit de la boca, un home sacia el seu ventre;
amb el fruit dels seus llavis, s’atipa.
21En poder de la llengua hi ha la mort i la vida,
i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit.
22Qui ha trobat muller ha trobat el bé
i ha estat afavorit pel Senyor.
23El pobre s’expressa per mitjà de súpliques,
el ric contesta asprament.
24L’home té amistats que resulten desastroses,
però hi ha amics més afectes que un germà.
S'ha seleccionat:
PROVERBIS 18: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
PROVERBIS 18
18
En poder de la llengua hi ha la mort i la vida
1L’home esquerp només busca fer la seva,
s’entossudeix a no avenir-se a raons.
2El neci no troba plaer en la intel·li-gència,
sinó en la manifestació del que por-ta dins.
3Quan ve la malícia ve també el menyspreu;
i amb la ignomínia ve l’oprobi.
4Les paraules humanes són aigua profunda,
torrent desbordant, font de saviesa.
5No és correcte tenir deferència amb el culpable
per recusar el just en el judici.
6Els llavis de l’insensat provoquen renyines,
i la seva boca crida els assots.
7La boca del neci és la seva ruïna,
els seus llavis són un parany per a la seva pròpia vida.
8Les paraules del xafarder són com llaminadures
que entren suaus al fons de les entranyes.
9Aquell qui afluixa en el treball
és germà del qui dilapida.
10El nom del Senyor és una torre forta:
el just s’hi acull i s’hi troba segur.
11Per al ric la fortuna és la seva ciu-tadella,
i com una muralla alta la seva opinió.
12Abans de la caiguda, el cor humà és orgullós;
però la humilitat és abans que la fama.
13El qui s’avança a contestar sense haver escoltat
demostra insensatesa i acaba aver-gonyit.
14L’ànim d’un home fa suportable la seva malaltia;
però l’ànim abatut, qui l’alçarà?
15El cor de l’intel·ligent adquireix saviesa,
i l’orella del savi busca la ciència.
16L’obsequi que fa un home li obre el camí
i el duu a la presència dels importants.
17En els plets té raó el primer que parla,
fins que arriba l’opositor i el con-tradiu.
18Tirar les sorts posa fi a les disputes
i decideix entre els poderosos.
19Un germà ofès és més fort que una ciutadella,
i, en les discussions, més que el forrellat d’una fortalesa.
20Amb el fruit de la boca, un home sacia el seu ventre;
amb el fruit dels seus llavis, s’atipa.
21En poder de la llengua hi ha la mort i la vida,
i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit.
22Qui ha trobat muller ha trobat el bé
i ha estat afavorit pel Senyor.
23El pobre s’expressa per mitjà de súpliques,
el ric contesta asprament.
24L’home té amistats que resulten desastroses,
però hi ha amics més afectes que un germà.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya