PROVERBIS 28
28
Feliç l’home que es manté sempre reverent
1El malvat fuig encara que ningú no el persegueixi,
però el just es manté com un lleó.
2Les rebel·lies d’un país fan que es multipliquin els seus dirigents,
però amb un home intel·ligent i as-senyat restarà estable.
3L’home pobre que oprimeix els febles
és com pluja que arrasa i deixa sense pa.
4Els qui s’aparten de la llei abonen l’impiu,
però els qui la guarden el combaten.
5Els homes malvats no comprenen la rectitud,
els qui busquen el Senyor ho com-prenen tot.
6Més val el pobre que camina en integritat
que no pas el de camins tortuosos, ni que sigui ric.
7El qui observa la llei és un fill as-senyat,
el qui es fa amb els llibertins des-honra el seu pare.
8Qui augmenta la fortuna amb la usura i l’abús
ho acumula per al qui fa almoina als pobres.
9Qui aparta l’orella per no sentir la llei,
fins la seva oració és reprovable.
10El qui esgarria els rectes pel mal camí
caurà en la pròpia fossa;
en canvi, els íntegres obtindran el benestar.
11L’home ric es pensa que és un savi,
però el pobre assenyat el desco-breix.
12Quan triomfen els rectes hi ha gran joia,
però quan pugen els malvats tothom s’amaga.
13Qui oculta els seus pecats no prospera,
qui els reconeix i els abandona obté misericòrdia.
14Feliç l’home que es manté sempre reverent,
però qui endureix el cor cau en des-gràcia.
15Un lleó furient i un ós afamat,
així és el pervers que domina sobre un poble pobre.
16El governant sense seny multiplica les opressions;
qui avorreix la cobdícia allargarà els dies.
17L’home aclaparat per la sang d’un homicidi
fins a la fossa fugirà: no l’atureu!
18Qui camina en la integritat se salva,
qui emprèn camins tortuosos, en algun caurà.
19Qui conrea la seva terra s’atipa de pa,
però qui va darrere foteses s’atipa de misèria.
20L’home lleial és ple de benediccions,
qui corre a fer-se ric no queda sense càstig.
21Tenir favoritismes no és gens bo,
que per un mos de pa prevarica l’home.
22L’home cobejós s’afanya per la ri-quesa,
sense adonar-se que la indigència l’atraparà.
23Qui reprèn un home a la fi troba més agraïment
que el qui empra llengua aduladora.
24Qui roba el pare o la mare, i diu: “No és pecat”,
és col·lega del malfactor.
25El cobejós provoca baralles,
però qui confia en el Senyor està satisfet.
26Qui es refia del propi parer és un insensat,
però qui camina amb prudència se salva.
27Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa,
qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
28Quan s’aixequen els descreguts, la gent s’amaga;
però quan desapareixen, els justos creixen.
S'ha seleccionat:
PROVERBIS 28: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
PROVERBIS 28
28
Feliç l’home que es manté sempre reverent
1El malvat fuig encara que ningú no el persegueixi,
però el just es manté com un lleó.
2Les rebel·lies d’un país fan que es multipliquin els seus dirigents,
però amb un home intel·ligent i as-senyat restarà estable.
3L’home pobre que oprimeix els febles
és com pluja que arrasa i deixa sense pa.
4Els qui s’aparten de la llei abonen l’impiu,
però els qui la guarden el combaten.
5Els homes malvats no comprenen la rectitud,
els qui busquen el Senyor ho com-prenen tot.
6Més val el pobre que camina en integritat
que no pas el de camins tortuosos, ni que sigui ric.
7El qui observa la llei és un fill as-senyat,
el qui es fa amb els llibertins des-honra el seu pare.
8Qui augmenta la fortuna amb la usura i l’abús
ho acumula per al qui fa almoina als pobres.
9Qui aparta l’orella per no sentir la llei,
fins la seva oració és reprovable.
10El qui esgarria els rectes pel mal camí
caurà en la pròpia fossa;
en canvi, els íntegres obtindran el benestar.
11L’home ric es pensa que és un savi,
però el pobre assenyat el desco-breix.
12Quan triomfen els rectes hi ha gran joia,
però quan pugen els malvats tothom s’amaga.
13Qui oculta els seus pecats no prospera,
qui els reconeix i els abandona obté misericòrdia.
14Feliç l’home que es manté sempre reverent,
però qui endureix el cor cau en des-gràcia.
15Un lleó furient i un ós afamat,
així és el pervers que domina sobre un poble pobre.
16El governant sense seny multiplica les opressions;
qui avorreix la cobdícia allargarà els dies.
17L’home aclaparat per la sang d’un homicidi
fins a la fossa fugirà: no l’atureu!
18Qui camina en la integritat se salva,
qui emprèn camins tortuosos, en algun caurà.
19Qui conrea la seva terra s’atipa de pa,
però qui va darrere foteses s’atipa de misèria.
20L’home lleial és ple de benediccions,
qui corre a fer-se ric no queda sense càstig.
21Tenir favoritismes no és gens bo,
que per un mos de pa prevarica l’home.
22L’home cobejós s’afanya per la ri-quesa,
sense adonar-se que la indigència l’atraparà.
23Qui reprèn un home a la fi troba més agraïment
que el qui empra llengua aduladora.
24Qui roba el pare o la mare, i diu: “No és pecat”,
és col·lega del malfactor.
25El cobejós provoca baralles,
però qui confia en el Senyor està satisfet.
26Qui es refia del propi parer és un insensat,
però qui camina amb prudència se salva.
27Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa,
qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
28Quan s’aixequen els descreguts, la gent s’amaga;
però quan desapareixen, els justos creixen.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya