SALMS 119:41-80

Que m’arribi la teva amorositat, Senyor; la teva salvació, d’acord amb la teva promesa, i podré contestar als qui es burlen de mi que jo he confiat en la teva paraula. No em treguis de la boca la paraula fidel, perquè confio en els teus decrets i vull guardar constantment la teva llei per sempre més. Marxaré per camí lliure, perquè vaig a la recerca dels teus preceptes. Davant dels reis parlaré dels teus dictàmens, i no en tindré pas vergonya. Posaré el meu deler en els teus preceptes, que em són molt estimats. Alçaré les mans als teus ordenaments i meditaré els teus estatuts. Recorda la promesa feta al teu servidor, amb la qual em fas estar confiat. Això és el que en les penes em consola: que la teva promesa em vivifica. Quan els insolents es reien tant de mi, jo no em desviava gens de la teva llei. Tot rememorant els teus judicis de temps passats, Senyor, he trobat consol. Se m’encén la indignació a causa dels malvats que abandonen el teu pacte. Els teus preceptes han estat càntics per a mi en la terra del meu pelegrinatge. A la nit recordo el teu nom, Senyor, i retinc la teva llei. Això és el que em pertoca: obeir els teus manaments. Tu, Senyor, ets tot el que tinc: m’he promès d’obeir les teves pa-raules. He procurat agradar-te de tot cor; compadeix-te de mi, segons la teva promesa. He repassat la teva conducta per girar els meus passos vers la teva llei. M’he afanyat, sense torbar-me, per complir els teus preceptes. M’assetgen els paranys dels malvats, però no deixo de tenir present el teu pacte. A mitjanit em llevo a donar-te gràcies per les teves justes decisions. Sóc un company més de tots els qui t’estimen, i dels qui guarden els teus manaments. Del teu amor, Senyor, n’és plena la terra; fes que aprengui els teus estatuts. Has estat generós amb el teu servent, Senyor, d’acord amb la teva promesa. Dóna’m bon enteniment i seny, que jo tinc fe en els teus preceptes. Abans de passar afliccions anava esgarriat, però ara m’ajusto a la teva paraula. Tu ets bo i generós, instrueix-me en els teus preceptes. Els superbs tramen falsedats contra mi, però jo guardo amb tot el cor els teus manaments. Llefiscós com el greix és el seu cor, però jo trobo el meu goig en la teva llei. M’ha estat bo de passar afliccions, així he après les teves regles. Per a mi és millor la llei de la teva boca que milers de peces d’or i de plata. Les teves mans m’han creat i m’han format, dóna’m capacitat per a aprendre els teus manaments. Els qui t’estimen em miraran com-plaguts que hagi confiat en la teva paraula. Reconec, Senyor, que les teves de-cisions són justes, i que m’has afligit amb molta raó. Que el teu amor em faci de consol, com vas prometre al teu servent. Que el teu amor vingui a mi, i podré viure, que la teva llei és la meva felicitat. Siguin avergonyits els insolents que em maltracten injustament, que jo vaig meditant els teus preceptes. Que es tornin cap a mi els qui t’es-timen, els qui coneixen els teus manaments. Que el meu cor sigui sincer en els teus estatuts, perquè no hagi d’avergonyir-me.