SALMS 22:1-11

Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Per què t’allunyes sense ajudar-me, ni escoltar el meu gemec? Déu meu, crido de dia, i no contestes, de nit, i no obtinc resposta. I, tanmateix, tu ets el Sant, que resideixes entre les lloances d’Israel. En tu confiaven els nostres pares, tingueren confiança i els vas alli-berar. Et cridaven i es veien alliberats, en tu confiaven, i no quedaren de-fraudats. Jo, en canvi, sóc un cuc, no pas un home, befa de la gent i rebuig del poble. Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan ganyotes i mouen el cap: “S’ha confiat al Senyor, que el salvi; que l’alliberi, ja que es complau en ell!” Certament, tu m’has tret del si matern fent-me confiar sobre els pits de la mare. He estat adreçat vers tu des de les entranyes, des del si de la meva mare tu ets el meu Déu. No t’allunyis de mi, que tinc l’an-goixa a prop i no hi ha qui em salvi.