APOCALIPSI 21:1-5

Després vaig veure un cel i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien desapare-gut, i el mar ja no existia. I vaig veure que davallava del cel, provenint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que ha estat engalanada per al seu espòs. I vaig sentir una veu potent que deia des del setial: “Aquest és el tabernacle que Déu estableix entre els homes, per a sojornar amb ells; ells seran el seu poble, i el mateix Déu-amb-ells serà el seu Déu. Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.” I el que seia al setial va dir: “Mireu, tot ho faig nou.” Després va dir: “Es-criu-ho, perquè aquestes paraules són fidedignes i verídiques.”