EL CÀNTIC DELS CÀNTICS 1

1
1El Càntic dels Càntics de Salomó.
CANT PRIMER
En tu tindrem alegria i goig
Ella
2Que em besi amb els besos de la seva boca!
Perquè les teves carícies són més dolces que el vi;
3és una delícia aspirar els teus perfums,
el teu nom és un ungüent que es vessa;
per això t’estimen les donzelles.
4Atrau-me darrere teu! Correm-hi!
El rei m’ha introduït a les seves cambres.
El cor
En tu tindrem alegria i goig;
evocarem les teves carícies, millors que el vi.
Amb tota raó ets estimat!
Ella
5Sóc bruna, però graciosa, filles de Jerusalem;
com les tendes de Quedar,
com el pavellons de Salomó.
6No us fixeu en la meva morenor;
és que el sol m’ha mirat.
Els fills de la meva mare s’aïraren contra mi,
em posaren a guardar les vinyes,
i la meva pròpia vinya, no l’he guar-dada!
7Digue’m, tu, estimat de la meva ànima,
per on pastures el ramat?,
on reposes durant la migdiada?,
perquè jo no vagi perduda
entre els ramats dels teus companys.
La més bella entre les dones
El cor
8Si no ho saps, tu, la més bella entre les dones,
segueix les petjades del ramat,
i fes pasturar els teus cabrits
al costat de les tendes dels pastors.
Ell
9Amb la meva euga,
junyida als carros del faraó,
jo t’he comparat, companya meva.
10Quina bellesa tenen les teves galtes entre les trenes,
i el teu coll entre els collarets!
11Et farem arracades d’or
amb filigranes de plata.
Ella
12Mentre el rei es recolza a la taula,
el meu nard exhala el seu perfum.
13El meu estimat és per a mi
una bosseta de mirra,
mentre reposa entre els meus pits.
14El meu estimat és per a mi
com un raïm d’albena
a les vinyes d’Enguedí.
Diàleg dels esposos
15Que n’ets, de bella, companya me-va, que n’ets, de bella!
Els teus ulls són coloms!
16Que n’ets, de bell, estimat meu, i d’encisador!
Plenament florit és el nostre llit!
17Les bigues de casa nostra són de cedre
i el seu sostre és de xiprer.

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió