SOFONIES 3
3
L’apostasia de Jerusalem
1Ai de la ciutat rebel, contamina-da i opressora!
2No ha escoltat la crida, no ha acceptat la correcció, no ha confiat en el Senyor, no s’apropa al seu Déu.
3Els seus prínceps són lleons rugint, enmig d’ella; els seus jutges, llops nocturns que no deixen res per a l’endemà.
4Els seus profetes són dissoluts, homes pèrfids; els seus sacerdots profanen el santuari i violen la llei.
5Però el Senyor és just enmig d’ella, no comet injustícia; cada matí mostra clar el seu judici, no falta mai; però el malvat no coneix la vergonya.
Judici contra tota la terra
6“He anorreat nacions, les seves torres han estat enderrocades; he deixat de-serts els seus carrers, sense cap vianant; han estat espoliades les seves ciutats, no hi queda ningú, ni un sol habitant.
7Jo vaig dir: Així em temerà, acceptarà la meva reprensió, i la seva morada no serà destruïda amb tot el que l’he ame-naçada. Però ells s’han afanyat a corrompre totes les seves accions.
8Per tant, espereu-me –diu el Senyor– fins al dia que m’alci per acusar; tinc pensat reunir les nacions, aplegar els reialmes, per abocar damunt d’ells la meva indignació, tot l’ardor de la meva ira: tota la terra ha de ser devorada pel foc de la meva gelosia.”
Renovació dels pobles i d’Israel
9“Llavors tornaré als pobles la puresa de llavis, a fi que tots invoquin el nom del Senyor i tots units el serveixin.
10De més enllà dels rius d’Etiòpia, els meus adoradors, els meus fills dispersos, em portaran les seves ofrenes.
11Aquell dia no seràs avergonyida per cap dels teus actes de rebel·lia contra mi, perquè llavors trauré d’enmig teu els qui presumeixen orgullosament, i mai més no tornaràs a enorgullir-te per la meva santa muntanya.
12I deixaré enmig teu un poble humil i senzill, i ells confiaran en el nom del Senyor.
13La resta d’Israel no cometrà maldats, no dirà mentides ni es trobarà a la seva boca una llengua enganyosa. Per això podran pasturar i descansar sense que ningú els inquieti.”
Cant d’alegria a Sió
14Canta, filla de Sió! Crida de joia, Israel! Alegra’t i exulta de tot cor, ciutat de Jerusalem!
15El Senyor ha retirat la sentència contra tu, ha foragitat el teu enemic. El Senyor, el rei d’Israel, es enmig teu: ja no hauràs de témer cap mal.
16Aquell dia es dirà a Jerusalem: No tinguis por, Sió! Que no defalleixin els teus braços!
17El Senyor, el teu Déu, és enmig teu; ell és el poderós que salva. Exulta per tu ple de goig, reposa en el seu amor; s’omplirà de goig per tu, cantant.
18Els qui es lamenten, absents de les festes solemnes, jo els aplegaré: aquells qui eren teus, per als qui l’oprobi d’ella els era una càrrega.
19Mira: en aquell temps jo me les hauré amb tots els teus opressors. Salvaré l’ovella que coixeja i recolliré l’ex-traviada, i us faré objecte de lloança i de bon nom per tota la terra on fóreu menyspreats.
20En aquell temps us faré venir; al seu moment us aplegaré. Us faré objecte de bon nom i lloança entre tots els pobles de la terra, i us canviaré la vostra sort davant els vostres propis ulls, diu el Senyor.
S'ha seleccionat:
SOFONIES 3: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya
SOFONIES 3
3
L’apostasia de Jerusalem
1Ai de la ciutat rebel, contamina-da i opressora!
2No ha escoltat la crida, no ha acceptat la correcció, no ha confiat en el Senyor, no s’apropa al seu Déu.
3Els seus prínceps són lleons rugint, enmig d’ella; els seus jutges, llops nocturns que no deixen res per a l’endemà.
4Els seus profetes són dissoluts, homes pèrfids; els seus sacerdots profanen el santuari i violen la llei.
5Però el Senyor és just enmig d’ella, no comet injustícia; cada matí mostra clar el seu judici, no falta mai; però el malvat no coneix la vergonya.
Judici contra tota la terra
6“He anorreat nacions, les seves torres han estat enderrocades; he deixat de-serts els seus carrers, sense cap vianant; han estat espoliades les seves ciutats, no hi queda ningú, ni un sol habitant.
7Jo vaig dir: Així em temerà, acceptarà la meva reprensió, i la seva morada no serà destruïda amb tot el que l’he ame-naçada. Però ells s’han afanyat a corrompre totes les seves accions.
8Per tant, espereu-me –diu el Senyor– fins al dia que m’alci per acusar; tinc pensat reunir les nacions, aplegar els reialmes, per abocar damunt d’ells la meva indignació, tot l’ardor de la meva ira: tota la terra ha de ser devorada pel foc de la meva gelosia.”
Renovació dels pobles i d’Israel
9“Llavors tornaré als pobles la puresa de llavis, a fi que tots invoquin el nom del Senyor i tots units el serveixin.
10De més enllà dels rius d’Etiòpia, els meus adoradors, els meus fills dispersos, em portaran les seves ofrenes.
11Aquell dia no seràs avergonyida per cap dels teus actes de rebel·lia contra mi, perquè llavors trauré d’enmig teu els qui presumeixen orgullosament, i mai més no tornaràs a enorgullir-te per la meva santa muntanya.
12I deixaré enmig teu un poble humil i senzill, i ells confiaran en el nom del Senyor.
13La resta d’Israel no cometrà maldats, no dirà mentides ni es trobarà a la seva boca una llengua enganyosa. Per això podran pasturar i descansar sense que ningú els inquieti.”
Cant d’alegria a Sió
14Canta, filla de Sió! Crida de joia, Israel! Alegra’t i exulta de tot cor, ciutat de Jerusalem!
15El Senyor ha retirat la sentència contra tu, ha foragitat el teu enemic. El Senyor, el rei d’Israel, es enmig teu: ja no hauràs de témer cap mal.
16Aquell dia es dirà a Jerusalem: No tinguis por, Sió! Que no defalleixin els teus braços!
17El Senyor, el teu Déu, és enmig teu; ell és el poderós que salva. Exulta per tu ple de goig, reposa en el seu amor; s’omplirà de goig per tu, cantant.
18Els qui es lamenten, absents de les festes solemnes, jo els aplegaré: aquells qui eren teus, per als qui l’oprobi d’ella els era una càrrega.
19Mira: en aquell temps jo me les hauré amb tots els teus opressors. Salvaré l’ovella que coixeja i recolliré l’ex-traviada, i us faré objecte de lloança i de bon nom per tota la terra on fóreu menyspreats.
20En aquell temps us faré venir; al seu moment us aplegaré. Us faré objecte de bon nom i lloança entre tots els pobles de la terra, i us canviaré la vostra sort davant els vostres propis ulls, diu el Senyor.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya