Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. Elies va dir a Eliseu:
– Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel.
Eliseu va respondre:
– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
Van baixar, doncs, tots dos a Betel. Els del grup de profetes que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren:
– ¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?
Ell va respondre:
– Ja ho sé. Calleu.
Elies li va dir:
– Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó.
Ell va respondre:
– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
I van arribar a Jericó. Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren:
– ¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?
Ell va respondre:
– Ja ho sé. Calleu.
Elies li va dir:
– Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà.
Ell va respondre:
– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
I van continuar caminant tots dos. Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. Llavors Elies va agafar el seu mantell, va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut.
Després de travessar, Elies digué a Eliseu:
– Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat.
Eliseu respongué:
– Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu.
Ell replicà:
– Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre sóc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.
Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. Eliseu ho veia i cridava:
– Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel!
I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos.
Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. Amb el mantell que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient:
– On és el Senyor, el Déu d’Elies?
Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar:
– L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu!
Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra. Després li digueren:
– Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall.
Ell respongué:
– No hi envieu ningú.
Però tant el van importunar que finalment hi va accedir:
– Envieu-los-hi!
Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar. Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué:
– ¿No us ho deia, que no hi anéssiu?
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
