2 Reis 23
23
Renovació de l’aliança#x
(2Cr 34,29-32)
1El rei va convocar al seu costat tots els ancians de Judà i de Jerusalem. 2Llavors va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els profetes i tot el poble, des del més petit fins al més gran, i va proclamar davant d’ells tot el que hi havia escrit en el Llibre de l’aliança trobat al temple del Senyor. 3El rei, dret al costat de la columna,#x a la presència del Senyor, va renovar l’aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l’ànima,#x i de guardar les clàusules de l’aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre. I tot el poble va ratificar l’aliança.
Reforma religiosa#x
4El rei va ordenar al gran sacerdot Hilquià, als sacerdots subalterns i als guardians del cancell que traguessin del temple del Senyor tots els objectes fabricats per al culte de Baal,#x el culte que es feia en els bosquets sagrats#x i el culte de tot l’estol dels astres.#x Els van cremar fora de Jerusalem, als camps de Cedró, i van portar les cendres a Betel.#x 5Va destituir els falsos sacerdots que els reis de Judà havien posat en els recintes sagrats dels pobles de Judà i dels voltants de Jerusalem per cremar-hi ofrenes a Baal, al sol, a la lluna, als signes del zodíac i a tot l’estol dels astres.#x 6Va fer treure fora de Jerusalem, al torrent de Cedró, el bosquet sagrat que hi havia al recinte del temple del Senyor, i allà el va cremar, el va moldre i en llançà les cendres a la fossa comuna. 7Va enderrocar les cases dels homes dedicats a la prostitució sagrada#x que hi havia al temple del Senyor, on les dones teixien lones#x per al bosquet sagrat.
8D’altra banda, va fer venir dels pobles de Judà tots els sacerdots i profanà els recintes sagrats on aquells sacerdots cremaven les ofrenes, des de Gueba fins a Beerxeba.#x Va enderrocar els recintes sagrats que hi havia tocant a les portes de Jerusalem: el de la porta de Jehoixua, governador de la ciutat, i el que hi havia a l’esquerra, entrant per la porta de la ciutat. 9Però els sacerdots dels recintes sagrats no podien oficiar a l’altar del Senyor, a Jerusalem, si bé, com els sacerdots de Jerusalem, podien alimentar-se dels pans sense llevat.#x
10Josies també va profanar el Tófet,#x a la vall de Benhinnom,#x perquè mai més ningú no hi cremés en sacrifici el seu fill o la seva filla en honor de Moloc.#x 11Va treure els cavalls que els reis de Judà havien posat en honor del sol a l’entrada del temple del Senyor, en els annexos prop de l’estança de l’eunuc Netan-Mèlec, i va cremar els carros del sol. 12El rei va enderrocar els altars que els reis de Judà havien erigit al terrat de la cambra alta d’Acaz,#x i els altars que Manassès havia construït en els dos atris del temple del Senyor, i en llençà la pols al torrent de Cedró.#x 13El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres:#x Salomó, rei d’Israel, els havia construït en honor d’Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites.#x 14Va trossejar els pilars sagrats d’aquests recintes, va tallar els bosquets sagrats i va omplir d’ossos humans el lloc que ocupaven.#x 15El mateix va fer amb l’altar de Betel#x i amb el recinte sagrat que Jeroboam, fill de Nebat, hi havia construït per fer pecar Israel:#x va enderrocar aquell altar i tot el recinte i va cremar-lo juntament amb el seu bosquet sagrat. Tot ho va reduir a cendres. 16Després Josies es va adonar dels sepulcres que hi havia allà, escampats per la muntanya, va fer-ne treure els ossos, va cremar-los a l’altar i així va profanar-lo. Llavors es va complir la paraula del Senyor que havia proclamat un home de Déu mentre Jeroboam era en aquell altar el dia de la seva dedicació.#x Josies va veure encara el sepulcre de l’home de Déu que havia anunciat el que ell ara feia, 17i va preguntar:
– Què és aquell monument?
La gent de la ciutat li respongué:
– És el sepulcre de l’home de Déu que va venir de Judà per anunciar tot això que tu acabes de fer contra l’altar de Betel.
18Ell va dir:
– Deixeu-lo! Que ningú no toqui els seus ossos!
I van respectar els seus ossos, com també els ossos del profeta que havia vingut de Samaria.
19Josies va suprimir també tots els santuaris dels recintes sagrats de les poblacions de Samaria,#x que els reis d’Israel havien construït irritant així el Senyor. Amb tots va fer tal com havia fet amb el de Betel. 20Va degollar sobre aquells altars tots els sacerdots d’aquells recintes sagrats#x i va cremar-hi ossos humans. Després se’n tornà a Jerusalem.
Celebració de la Pasqua
(2Cr 35,1.18-19)
21Llavors el rei va donar aquesta ordre a tot el poble:
– Celebreu la Pasqua en honor del Senyor, el vostre Déu, tal com es troba prescrit en aquest Llibre de l’aliança.#x
22Mai no s’havia celebrat la Pasqua d’aquella manera des de l’època dels jutges que havien governat Israel, ni en tot el temps dels reis d’Israel i dels reis de Judà. 23Va ser tan sols l’any divuit#x del regnat del rei Josies que es va celebrar a Jerusalem una Pasqua com aquella en honor del Senyor.#x
Pietat de Josies
24Josies també va fer desaparèixer els nigromants,#x els endevins, els ídols domèstics,#x els ídols repugnants i totes les abominacions que es veien al país de Judà i a Jerusalem: així esperava que es complirien les paraules de la Llei escrites en el llibre#x que el sacerdot Hilquià havia trobat al temple del Senyor.
25Mai no hi havia hagut abans de Josies un rei que s’hagués convertit com ell al Senyor: amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces,#x tal com diu la Llei de Moisès; i després d’ell tampoc no n’hi va haver cap d’igual.#x
26Així i tot, el Senyor no es va desdir de la seva gran indignació amb què s’havia encès contra Judà, a causa de tots els pecats amb què Manassès l’havia irritat. 27El Senyor digué:
– El regne de Judà, també el trauré del meu davant, tal com en vaig treure el d’Israel. Rebutjaré Jerusalem, aquesta ciutat que jo havia escollit, i el temple, del qual jo havia dit que portaria el meu nom.#x
Derrota i mort de Josies#x
(2Cr 35,20-27; 36,1)
28La resta de la història de Josies, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà.
29En el seu temps, el faraó Necó,#x rei d’Egipte, va anar en direcció al riu Eufrates a combatre al costat del rei d’Assíria. El rei Josies li va sortir al pas, però el faraó, així que entaularen batalla, el va matar. 30Els seus homes van emportar-se el cadàver en carro des de Meguidó, el dugueren a Jerusalem i van enterrar-lo en el seu sepulcre. La gent del poble#x va prendre Joahaz, fill de Josies, el va ungir i el proclamà rei per a succeir el seu pare.
Joahaz, rei de Judà#x
(2Cr 36,2-4)
31Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos#x a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu; havia nascut a Libnà.#x 32Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats. 33El faraó Necó el va empresonar a Riblà, al país d’Hamat,#x perquè no regnés a Jerusalem, i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or.#x 34Després el faraó Necó va fer rei Eliaquim, fill de Josies, perquè succeís el seu pare, i li va canviar el nom pel de Joiaquim.#x Quant a Joahaz, Necó se’l va endur, el portà a Egipte i allà va morir. 35Joiaquim va pagar la plata i l’or al faraó, però hagué de gravar la gent del poble amb un impost, segons els mitjans de cadascú, per a poder satisfer la quantitat exigida pel faraó Necó.#x
Joiaquim, rei de Judà
(2Cr 36,5-8)
36Joiaquim#x tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys#x a Jerusalem. La seva mare es deia Zebudà i era filla de Pedaià, de Rumà.#x 37Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats.
S'ha seleccionat:
2 Reis 23: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
2 Reis 23
23
Renovació de l’aliança#x
(2Cr 34,29-32)
1El rei va convocar al seu costat tots els ancians de Judà i de Jerusalem. 2Llavors va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els profetes i tot el poble, des del més petit fins al més gran, i va proclamar davant d’ells tot el que hi havia escrit en el Llibre de l’aliança trobat al temple del Senyor. 3El rei, dret al costat de la columna,#x a la presència del Senyor, va renovar l’aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l’ànima,#x i de guardar les clàusules de l’aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre. I tot el poble va ratificar l’aliança.
Reforma religiosa#x
4El rei va ordenar al gran sacerdot Hilquià, als sacerdots subalterns i als guardians del cancell que traguessin del temple del Senyor tots els objectes fabricats per al culte de Baal,#x el culte que es feia en els bosquets sagrats#x i el culte de tot l’estol dels astres.#x Els van cremar fora de Jerusalem, als camps de Cedró, i van portar les cendres a Betel.#x 5Va destituir els falsos sacerdots que els reis de Judà havien posat en els recintes sagrats dels pobles de Judà i dels voltants de Jerusalem per cremar-hi ofrenes a Baal, al sol, a la lluna, als signes del zodíac i a tot l’estol dels astres.#x 6Va fer treure fora de Jerusalem, al torrent de Cedró, el bosquet sagrat que hi havia al recinte del temple del Senyor, i allà el va cremar, el va moldre i en llançà les cendres a la fossa comuna. 7Va enderrocar les cases dels homes dedicats a la prostitució sagrada#x que hi havia al temple del Senyor, on les dones teixien lones#x per al bosquet sagrat.
8D’altra banda, va fer venir dels pobles de Judà tots els sacerdots i profanà els recintes sagrats on aquells sacerdots cremaven les ofrenes, des de Gueba fins a Beerxeba.#x Va enderrocar els recintes sagrats que hi havia tocant a les portes de Jerusalem: el de la porta de Jehoixua, governador de la ciutat, i el que hi havia a l’esquerra, entrant per la porta de la ciutat. 9Però els sacerdots dels recintes sagrats no podien oficiar a l’altar del Senyor, a Jerusalem, si bé, com els sacerdots de Jerusalem, podien alimentar-se dels pans sense llevat.#x
10Josies també va profanar el Tófet,#x a la vall de Benhinnom,#x perquè mai més ningú no hi cremés en sacrifici el seu fill o la seva filla en honor de Moloc.#x 11Va treure els cavalls que els reis de Judà havien posat en honor del sol a l’entrada del temple del Senyor, en els annexos prop de l’estança de l’eunuc Netan-Mèlec, i va cremar els carros del sol. 12El rei va enderrocar els altars que els reis de Judà havien erigit al terrat de la cambra alta d’Acaz,#x i els altars que Manassès havia construït en els dos atris del temple del Senyor, i en llençà la pols al torrent de Cedró.#x 13El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres:#x Salomó, rei d’Israel, els havia construït en honor d’Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites.#x 14Va trossejar els pilars sagrats d’aquests recintes, va tallar els bosquets sagrats i va omplir d’ossos humans el lloc que ocupaven.#x 15El mateix va fer amb l’altar de Betel#x i amb el recinte sagrat que Jeroboam, fill de Nebat, hi havia construït per fer pecar Israel:#x va enderrocar aquell altar i tot el recinte i va cremar-lo juntament amb el seu bosquet sagrat. Tot ho va reduir a cendres. 16Després Josies es va adonar dels sepulcres que hi havia allà, escampats per la muntanya, va fer-ne treure els ossos, va cremar-los a l’altar i així va profanar-lo. Llavors es va complir la paraula del Senyor que havia proclamat un home de Déu mentre Jeroboam era en aquell altar el dia de la seva dedicació.#x Josies va veure encara el sepulcre de l’home de Déu que havia anunciat el que ell ara feia, 17i va preguntar:
– Què és aquell monument?
La gent de la ciutat li respongué:
– És el sepulcre de l’home de Déu que va venir de Judà per anunciar tot això que tu acabes de fer contra l’altar de Betel.
18Ell va dir:
– Deixeu-lo! Que ningú no toqui els seus ossos!
I van respectar els seus ossos, com també els ossos del profeta que havia vingut de Samaria.
19Josies va suprimir també tots els santuaris dels recintes sagrats de les poblacions de Samaria,#x que els reis d’Israel havien construït irritant així el Senyor. Amb tots va fer tal com havia fet amb el de Betel. 20Va degollar sobre aquells altars tots els sacerdots d’aquells recintes sagrats#x i va cremar-hi ossos humans. Després se’n tornà a Jerusalem.
Celebració de la Pasqua
(2Cr 35,1.18-19)
21Llavors el rei va donar aquesta ordre a tot el poble:
– Celebreu la Pasqua en honor del Senyor, el vostre Déu, tal com es troba prescrit en aquest Llibre de l’aliança.#x
22Mai no s’havia celebrat la Pasqua d’aquella manera des de l’època dels jutges que havien governat Israel, ni en tot el temps dels reis d’Israel i dels reis de Judà. 23Va ser tan sols l’any divuit#x del regnat del rei Josies que es va celebrar a Jerusalem una Pasqua com aquella en honor del Senyor.#x
Pietat de Josies
24Josies també va fer desaparèixer els nigromants,#x els endevins, els ídols domèstics,#x els ídols repugnants i totes les abominacions que es veien al país de Judà i a Jerusalem: així esperava que es complirien les paraules de la Llei escrites en el llibre#x que el sacerdot Hilquià havia trobat al temple del Senyor.
25Mai no hi havia hagut abans de Josies un rei que s’hagués convertit com ell al Senyor: amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces,#x tal com diu la Llei de Moisès; i després d’ell tampoc no n’hi va haver cap d’igual.#x
26Així i tot, el Senyor no es va desdir de la seva gran indignació amb què s’havia encès contra Judà, a causa de tots els pecats amb què Manassès l’havia irritat. 27El Senyor digué:
– El regne de Judà, també el trauré del meu davant, tal com en vaig treure el d’Israel. Rebutjaré Jerusalem, aquesta ciutat que jo havia escollit, i el temple, del qual jo havia dit que portaria el meu nom.#x
Derrota i mort de Josies#x
(2Cr 35,20-27; 36,1)
28La resta de la història de Josies, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà.
29En el seu temps, el faraó Necó,#x rei d’Egipte, va anar en direcció al riu Eufrates a combatre al costat del rei d’Assíria. El rei Josies li va sortir al pas, però el faraó, així que entaularen batalla, el va matar. 30Els seus homes van emportar-se el cadàver en carro des de Meguidó, el dugueren a Jerusalem i van enterrar-lo en el seu sepulcre. La gent del poble#x va prendre Joahaz, fill de Josies, el va ungir i el proclamà rei per a succeir el seu pare.
Joahaz, rei de Judà#x
(2Cr 36,2-4)
31Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos#x a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu; havia nascut a Libnà.#x 32Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats. 33El faraó Necó el va empresonar a Riblà, al país d’Hamat,#x perquè no regnés a Jerusalem, i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or.#x 34Després el faraó Necó va fer rei Eliaquim, fill de Josies, perquè succeís el seu pare, i li va canviar el nom pel de Joiaquim.#x Quant a Joahaz, Necó se’l va endur, el portà a Egipte i allà va morir. 35Joiaquim va pagar la plata i l’or al faraó, però hagué de gravar la gent del poble amb un impost, segons els mitjans de cadascú, per a poder satisfer la quantitat exigida pel faraó Necó.#x
Joiaquim, rei de Judà
(2Cr 36,5-8)
36Joiaquim#x tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys#x a Jerusalem. La seva mare es deia Zebudà i era filla de Pedaià, de Rumà.#x 37Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso