El rei dels arameus estava en guerra contra Israel. Va tenir consell amb els seus oficials i els digué:
– Envieu tropes meves a tal poble.
Però l’home de Déu va advertir al rei d’Israel:
– Vigila bé l’accés a tal poble, que els arameus l’atacaran.
El rei d’Israel va enviar tropes al lloc que l’home de Déu li havia indicat. Així el rei va ser informat i pogué protegir aquell lloc. Com que això passava una vegada i una altra, el rei dels arameus estava molt amoïnat. Va convocar els seus oficials i els digué:
– ¿No podríeu dir-me qui de nosaltres va a favor del rei d’Israel?
Un dels oficials li va respondre:
– Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d’Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori.
El rei va dir:
– Aneu a veure on és, que el faré agafar.
Algú va informar-lo:
– És a Dotan.
Llavors el rei va enviar-hi cavalls, carros i un fort destacament. Van arribar-hi de nit i encerclaren el poble. Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu:
– Ah, senyor! Com ens ho farem?
Ell respongué:
– No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells.
I Eliseu va pregar dient:
– Senyor, obre els ulls d’aquest servent, que hi vegi!
El Senyor li va obrir els ulls, i va veure la muntanya plena de cavalls i carros de foc que envoltaven Eliseu.
Quan els arameus baixaven cap a Eliseu, ell va pregar al Senyor que encegués aquella gent. I el Senyor els va encegar, com Eliseu havia demanat. Llavors Eliseu els va dir:
– No és aquest el camí, ni és aquest el poble. Seguiu-me i us guiaré fins a l’home que busqueu.
I els va conduir a la ciutat de Samaria. Entrant a Samaria, Eliseu va dir:
– Senyor, obre’ls els ulls i que vegin on són!
El Senyor els obrí els ulls i es van trobar dintre de Samaria.
Quan el rei d’Israel els va veure, digué a Eliseu:
– ¿Els mato, pare?
Ell respongué:
– No els matis. ¿Mataries els qui no has fet presoners amb la teva espasa i el teu arc? Dóna’ls menjar i beguda; que mengin i beguin i que se’n tornin al seu senyor.
El rei els va fer servir un bon àpat, van menjar i beure, els va deixar lliures, i se’n van tornar al seu senyor. Les tropes aramees ja no van fer cap més incursió al país d’Israel.