2 Samuel 15
15
Revolta d’Absalom contra David
1Algun temps després, Absalom es va procurar una carrossa amb cavalls i una escorta de cinquanta homes que el precedien.#x 2Es llevava de bon matí i es posava vora el camí que conduïa a la porta de la ciutat. Sempre que algú tenia un plet i acudia al rei per demanar-li justícia, Absalom el cridava i li deia:
– De quin poble ets?
Ell responia:
– El teu servent és de tal tribu d’Israel.#x
3Absalom aleshores li deia:
– Mira, les teves raons són justes i clares, però en el tribunal del rei no hi haurà ningú que t’escolti.
4Absalom afegia:
– Tant de bo que em fessin jutge d’aquest país! Tots els qui tinguessin reclamacions o plets podrien acudir a mi i jo els faria justícia.
5I quan algú anava a prosternar-se al seu davant, ell li allargava la mà, l’aixecava i el besava. 6Així es comportava Absalom amb tots els israelites que acudien al rei per demanar justícia. I d’aquesta manera Absalom robava el cor dels homes d’Israel.
7Passats quatre anys,#x Absalom va dir al rei:
– Permet que me’n vagi a Hebron#x a complir una prometença que vaig fer al Senyor. 8Quan aquest servent teu residia a Gueixur,#x al país dels arameus, vaig prometre que, si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria allí per adorar-lo.
9El rei li va respondre:
– Vés-te’n en pau.
Absalom, doncs, va sortir cap a Hebron. 10Mentrestant va enviar emissaris a totes les tribus d’Israel#x perquè donessin aquesta consigna:
– Així que sentireu el toc de corn, crideu: Absalom és rei a Hebron!#x
11Dos-cents convidats havien acompanyat Absalom des de Jerusalem innocentment, sense sospitar res de la conspiració. 12Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló,#x vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.
David fuig de Jerusalem#x
13Un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d’Israel s’havia decantat a favor d’Absalom. 14Llavors David va dir a tots els oficials i consellers que eren amb ell a Jerusalem:
– Correu, fugim, que si no ho fem no ens escaparem pas d’Absalom! No us entretingueu, anem-nos-en, que, si s’afanya i ens atrapa aquí, a més de matar-nos a nosaltres podria passar la ciutat a tall d’espasa.
15Els consellers del rei li van respondre:
– Som els servidors del rei, el nostre senyor, per a tot el que ell decideixi.
16El rei va sortir a peu,#x amb tota la seva família, però va deixar deu concubines per a guardar el palau. 17El rei, doncs, sortí a peu amb tota la seva gent i, en arribar a l’última casa, es van aturar. 18Tota la guàrdia dels quereteus i els peleteus anà passant davant d’ell, i també van passar pel seu davant els sis-cents homes que l’havien seguit des de Gat.#x 19El rei va dir a Itai, el de Gat:
– Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servei d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país. 20Era ahir, com qui diu, que vas arribar, ¿i avui t’haig de fer errar amb nosaltres a la ventura, quan ni jo mateix no sé on aniré? Torna-te’n i emporta’t els teus compatriotes, i que el Senyor sigui sempre bondadós amb tu!#x
21Però Itai va respondre al rei:
– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, senyor i rei meu, et juro que allà on tu siguis, tant si hem de morir com si hem de viure, allà hi haurà el teu servent.#x
22David va dir a Itai:
– Doncs, vine. Endavant!
I Itai de Gat va passar endavant amb tots els seus homes i les seves famílies.#x 23Mentre anaven desfilant, se sentien arreu plors i sanglots. El rei va passar el torrent de Cedró,#x mentre tota la gent caminava en direcció al desert. 24També hi havia Sadoc, amb tots els levites, que portaven l’arca de l’aliança de Déu; la van dipositar allà, i Abiatar, el sacerdot, va oferir sacrificis fins que hagué passat tota la gent que sortia de la ciutat. 25Llavors el rei va dir al sacerdot Sadoc:
– Torna l’arca de Déu a la ciutat. Si el Senyor em concedeix el seu favor, em farà tornar i podré veure una altra vegada l’arca i el lloc on resideix. 26Però si el Senyor diu que ja no em vol més, aquí em té: que em tracti com li sembli millor!
27El rei digué encara al sacerdot Sadoc:
– Ja ho veus, val més que tornis en pau a la ciutat, i que Ahimaas, el teu fill, i Jehonatan, fill d’Abiatar,#x es quedin amb vosaltres. 28Jo m’entretindré per les planes desèrtiques del Jordà#x fins que em digueu alguna cosa.
29Sadoc i Abiatar van retornar l’arca de Déu a Jerusalem i s’hi van quedar.
30David va emprendre la pujada de les Oliveres#x tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l’acompanyaven s’havien també cobert el cap i pujaven tot plorant.#x 31Van comunicar a David que Ahitófel també era dels conjurats amb Absalom, i David va exclamar:
– Senyor, fes tornar insensats els consells d’Ahitófel!#x
32Quan David va arribar al cim, al lloc on donen culte a Déu, es va presentar Huixai,#x l’arquita, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra en senyal de dol.#x 33David va dir-li:
– Si véns amb mi, més aviat em faràs nosa. 34Però si tornes a la ciutat i dius a Absalom: “Rei nostre, vull estar al teu servei; com abans servia el teu pare, ara et serviré a tu”, podràs trastocar en profit meu els consells d’Ahitófel. 35Amb tu hi haurà els sacerdots Sadoc i Abiatar; informa’ls de tot el que sentis a dir del palau del rei. 36Tenen amb ells els seus dos fills: Ahimaas, fill de Sadoc, i Jehonatan, fill d’Abiatar. Comuniqueu-me per mitjà d’ells tot el que haureu sentit.
37Huixai, home de confiança de David, va arribar a la ciutat en el moment en què Absalom entrava a Jerusalem.
S'ha seleccionat:
2 Samuel 15: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso