2 Samuel 20
20
Revolta de Xeba#x
1Però hi havia un pocavergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn#x i va cridar:
– No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessè.#x Cadascú a casa seva, gent d’Israel!
2Tots els homes d’Israel van deixar David i van seguir Xeba, fill de Bicrí. En canvi, els homes de Judà es mantingueren al costat del seu rei, que havia pujat des del Jordà fins a Jerusalem. 3Així, doncs, David va tornar al seu palau, a Jerusalem. Les deu concubines#x que havia deixat per a guardar el palau, va instal·lar-les en una casa ben guardada i es va fer càrrec del seu manteniment, però David no va tenir mai més relacions amb elles. Quedaren recloses fins al dia de la seva mort, com viudes d’un marit viu.#x
4El rei va ordenar a Amassà:#x
– Mobilitza’m en tres dies tots els homes de Judà i després presenta’t aquí.
5Amassà va anar a fer la mobilització de Judà, però li va passar el termini que David li havia fixat. 6Llavors David digué a Abisai:#x
– Ara, per a nosaltres és més perillós Xeba, el fill de Bicrí, que Absalom. Pren, doncs, els meus soldats#x i persegueix-lo, abans no controli algunes ciutats fortificades i se’ns escapoleixi.
7Va sortir, doncs, Abisai portant amb ell Joab i els seus homes, els quereteus, els peleteus i totes les tropes escollides.#x Sortiren de Jerusalem a perseguir Xeba, fill de Bicrí. 8Eren tocant a la Roca Gran, prop de Gabaon, quan van trobar al seu davant Amassà. Joab duia el vestit de campanya i anava cenyit amb l’espasa embeinada. En avançar-se, va deixar que l’espasa li rellisqués de la beina i caigués. 9Llavors va saludar Amassà i, mentre amb la mà dreta li agafava la barba per besar-lo, li va dir:
– ¿Estàs bé, germà meu?
10Amassà no es va adonar que Joab havia recollit l’espasa i l’empunyava amb la mà esquerra. Joab li va clavar l’espasa al ventre, i les seves entranyes s’escamparen per terra.#x Amassà va morir sense que Joab li hagués de donar cap més cop. Després Joab i el seu germà Abisai continuaren perseguint Xeba, fill de Bicrí. 11Un dels soldats de Joab s’havia quedat a la vora d’Amassà i anava dient:
– Qui sigui amic de Joab, qui sigui partidari de David, que segueixi Joab!
12Amassà es rebolcava en la sang, al mig del camí, i aquell soldat s’adonà que tots s’hi aturaven. Aleshores el va enretirar del camí cap al camp i el va cobrir amb un mantell, perquè veia que tothom qui arribava allà s’hi aturava. 13Així que el va enretirar del camí, tots van continuar darrere de Joab, a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
14Joab#x va recórrer totes les tribus d’Israel fins que va arribar a Abel-Betmaacà.#x Tothom#x se li anava afegint i el seguia. 15Van assetjar Xeba a Abel-Betmaacà i van aixecar un terraplè#x fins al nivell de la barbacana de la ciutat. Les tropes de Joab soscavaven la muralla per fer-la caure. 16Llavors una dona assenyada#x va cridar des de la ciutat:
– Escolteu, escolteu! Digueu a Joab que s’acosti, que vull parlar amb ell.
17Joab es va acostar, i la dona li digué:
– Tu ets Joab?
Ell va respondre:
– Sí, sóc jo.
La dona li va dir:
– Escolta les paraules d’aquesta teva serventa.
Joab va respondre:
– T’escolto.
18Ella va parlar així:
– Antigament se solia dir: “Aneu a Abel-Betmaacà a demanar consell, i l’assumpte es resoldrà.”#x 19Som una de les ciutats més pacífiques i fidels d’Israel. Tu vols fer desaparèixer una ciutat important d’Israel. Per què vols devastar l’heretat del Senyor?#x
20Joab va respondre:
– Déu me’n guard! Déu me’n guard de devastar o de destruir! 21No es tracta pas d’això, sinó d’un individu de les muntanyes d’Efraïm, que es diu Xeba, fill de Bicrí, que s’ha revoltat contra el rei David. Poseu-lo a les meves mans, a ell sol, i aixecaré el setge de la ciutat.
La dona va dir a Joab:
– Et tirarem el seu cap per la muralla.
22La dona, amb el seu bon seny, anà a trobar tots els seus conciutadans i van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el llançaren a Joab. Aquest va tocar el corn, van aixecar el setge i cadascú es retirà a casa seva.#x Joab se’n tornà a Jerusalem, prop del rei.
La cort de David#x
23Joab era el general en cap de tot l’exèrcit d’Israel, i Benaiahu,#x fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus.#x 24Adoram#x dirigia la prestació forçosa per a treballs públics; Jehoixafat, fill d’Ahilud, era cronista, 25i Xevà, canceller. Sadoc i Abiatar eren sacerdots.#x 26També Irà de Jaïr#x era sacerdot de David.
S'ha seleccionat:
2 Samuel 20: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
2 Samuel 20
20
Revolta de Xeba#x
1Però hi havia un pocavergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn#x i va cridar:
– No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessè.#x Cadascú a casa seva, gent d’Israel!
2Tots els homes d’Israel van deixar David i van seguir Xeba, fill de Bicrí. En canvi, els homes de Judà es mantingueren al costat del seu rei, que havia pujat des del Jordà fins a Jerusalem. 3Així, doncs, David va tornar al seu palau, a Jerusalem. Les deu concubines#x que havia deixat per a guardar el palau, va instal·lar-les en una casa ben guardada i es va fer càrrec del seu manteniment, però David no va tenir mai més relacions amb elles. Quedaren recloses fins al dia de la seva mort, com viudes d’un marit viu.#x
4El rei va ordenar a Amassà:#x
– Mobilitza’m en tres dies tots els homes de Judà i després presenta’t aquí.
5Amassà va anar a fer la mobilització de Judà, però li va passar el termini que David li havia fixat. 6Llavors David digué a Abisai:#x
– Ara, per a nosaltres és més perillós Xeba, el fill de Bicrí, que Absalom. Pren, doncs, els meus soldats#x i persegueix-lo, abans no controli algunes ciutats fortificades i se’ns escapoleixi.
7Va sortir, doncs, Abisai portant amb ell Joab i els seus homes, els quereteus, els peleteus i totes les tropes escollides.#x Sortiren de Jerusalem a perseguir Xeba, fill de Bicrí. 8Eren tocant a la Roca Gran, prop de Gabaon, quan van trobar al seu davant Amassà. Joab duia el vestit de campanya i anava cenyit amb l’espasa embeinada. En avançar-se, va deixar que l’espasa li rellisqués de la beina i caigués. 9Llavors va saludar Amassà i, mentre amb la mà dreta li agafava la barba per besar-lo, li va dir:
– ¿Estàs bé, germà meu?
10Amassà no es va adonar que Joab havia recollit l’espasa i l’empunyava amb la mà esquerra. Joab li va clavar l’espasa al ventre, i les seves entranyes s’escamparen per terra.#x Amassà va morir sense que Joab li hagués de donar cap més cop. Després Joab i el seu germà Abisai continuaren perseguint Xeba, fill de Bicrí. 11Un dels soldats de Joab s’havia quedat a la vora d’Amassà i anava dient:
– Qui sigui amic de Joab, qui sigui partidari de David, que segueixi Joab!
12Amassà es rebolcava en la sang, al mig del camí, i aquell soldat s’adonà que tots s’hi aturaven. Aleshores el va enretirar del camí cap al camp i el va cobrir amb un mantell, perquè veia que tothom qui arribava allà s’hi aturava. 13Així que el va enretirar del camí, tots van continuar darrere de Joab, a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
14Joab#x va recórrer totes les tribus d’Israel fins que va arribar a Abel-Betmaacà.#x Tothom#x se li anava afegint i el seguia. 15Van assetjar Xeba a Abel-Betmaacà i van aixecar un terraplè#x fins al nivell de la barbacana de la ciutat. Les tropes de Joab soscavaven la muralla per fer-la caure. 16Llavors una dona assenyada#x va cridar des de la ciutat:
– Escolteu, escolteu! Digueu a Joab que s’acosti, que vull parlar amb ell.
17Joab es va acostar, i la dona li digué:
– Tu ets Joab?
Ell va respondre:
– Sí, sóc jo.
La dona li va dir:
– Escolta les paraules d’aquesta teva serventa.
Joab va respondre:
– T’escolto.
18Ella va parlar així:
– Antigament se solia dir: “Aneu a Abel-Betmaacà a demanar consell, i l’assumpte es resoldrà.”#x 19Som una de les ciutats més pacífiques i fidels d’Israel. Tu vols fer desaparèixer una ciutat important d’Israel. Per què vols devastar l’heretat del Senyor?#x
20Joab va respondre:
– Déu me’n guard! Déu me’n guard de devastar o de destruir! 21No es tracta pas d’això, sinó d’un individu de les muntanyes d’Efraïm, que es diu Xeba, fill de Bicrí, que s’ha revoltat contra el rei David. Poseu-lo a les meves mans, a ell sol, i aixecaré el setge de la ciutat.
La dona va dir a Joab:
– Et tirarem el seu cap per la muralla.
22La dona, amb el seu bon seny, anà a trobar tots els seus conciutadans i van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el llançaren a Joab. Aquest va tocar el corn, van aixecar el setge i cadascú es retirà a casa seva.#x Joab se’n tornà a Jerusalem, prop del rei.
La cort de David#x
23Joab era el general en cap de tot l’exèrcit d’Israel, i Benaiahu,#x fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus.#x 24Adoram#x dirigia la prestació forçosa per a treballs públics; Jehoixafat, fill d’Ahilud, era cronista, 25i Xevà, canceller. Sadoc i Abiatar eren sacerdots.#x 26També Irà de Jaïr#x era sacerdot de David.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso