2 Samuel 24
24
Perdó del pecat del cens i dedicació de l’altar
(1Cr 21,1-26)#x
1L’enuig del Senyor es va abrandar una altra vegada contra els israelites i, en perjudici d’ells, va incitar#x David a fer el cens d’Israel i de Judà. 2El rei ordenà a Joab, el general en cap de l’exèrcit, que s’estava amb el rei:
– Recorre totes les tribus d’Israel, des de Dan fins a Beerxeba,#x i feu el cens dels homes aptes per a la guerra, que vull saber-ne el nombre.
3Joab li va replicar:
– Que el Senyor, el teu Déu, multipliqui per cent els homes que tens i que tu ho puguis veure amb els teus propis ulls. Però aquesta cosa, per què la vols fer, senyor rei?
4Així i tot, el rei va mantenir l’ordre donada a Joab i als oficials de l’exèrcit. Aquests van sortir de la presència del rei i anaren a fer el cens de tots els israelites. 5Després de passar el Jordà, començaren a Aroer i, des de la ciutat que hi ha al fons de la vall, van continuar per Gad#x fins a Jazer.#x 6Van arribar a Galaad i al territori hitita, a Cadeix.#x Acabat anaren a Daniàan i rodalia, en direcció a Sidó.#x 7Després de passar per la ciutadella de Tir i per totes les ciutats dels hivites i dels cananeus, anaren a sortir al Nègueb de Judà, a Beerxeba. 8Havien recorregut tot el país en nou mesos i vint dies, i van tornar a Jerusalem. 9Joab va comunicar al rei la xifra del cens: a Israel hi havia vuit-cents mil homes capaços de manejar l’espasa, i cinc-cents mil a Judà.
10Però llavors David va sentir remordiments#x d’haver fet el cens i va confessar al Senyor:
– He comès un greu pecat amb això que he fet. Però ara, Senyor, passa per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid!#x
11L’endemà al matí,#x quan David es va llevar, el Senyor comunicà la seva paraula al profeta Gad, vident del rei. Li va dir:
12– Vés i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.”
13Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué:
– Què t’estimes més: set anys de fam al país, o bé tres mesos de derrotes enfront dels enemics, o bé tres dies de pesta al país? Pensa-t’ho i mira què haig de respondre al qui m’ha enviat.
14David va dir a Gad:
– Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.#x
15Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, des d’aquell mateix matí fins al dia indicat. Des de Dan fins a Beerxeba#x van morir setanta mil homes.#x 16Però quan l’àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre#x aquella calamitat, i va manar a l’àngel que exterminava el poble:
– Prou! Atura la mà!
L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Aravna, el jebuseu. 17Quan David veié l’àngel que colpia el poble, va clamar al Senyor:
– Sóc jo qui ha pecat. Sóc jo qui ha obrat malament.#x Aquest ramat,#x què ha fet? Que la teva mà caigui damunt meu i la meva família!
18Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué:
– Vés a dedicar un altar#x al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu.
19David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit. 20De l’era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d’ell 21i li preguntà:
– Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent?
David li respongué:
– Vinc a comprar-te l’era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble.
22Aravna va replicar a David:
– Que el rei, el meu senyor, prengui tot el que li plagui i ho ofereixi en holocaust. Els bous seran les víctimes i els trills i els jous serviran de llenya. 23Jo, Aravna, t’ho dono tot, oh rei!
I va afegir:
– Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici!
24Però David li va respondre:
– De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No vull pas oferir al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res.
David, doncs, va adquirir l’era i els bous per cinquanta sicles#x de plata. 25Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.
S'ha seleccionat:
2 Samuel 24: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso