Fets dels Apòstols 20
20
Pau a Macedònia i Grècia
1Quan s’hagué calmat l’avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n’acomiadà i se n’anà cap a Macedònia. 2Recorregué aquelles regions exhortant llargament els germans i arribà finalment a Grècia.#x 3Aquí passà tres mesos#x i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia.#x 4L’acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe;#x Timoteu,#x i dos de l’Àsia, Tíquic#x i Tròfim.#x 5Tots aquests s’avançaren i ens van esperar#x a Tròada. 6Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims,#x ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies.
Pau a Tròada. Resurrecció d’un noi
7El primer dia de la setmana –el diumenge–,#x ens vam reunir per partir el pa.#x Pau, que havia d’anar-se’n l’endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. 8A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. 9Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren ja mort. 10Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué:
– No us inquieteu, que el noi viu.#x
11Pau se’n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar parlant força estona, fins a trenc d’alba, i se n’anà. 12Al noi se l’endugueren viu amb gran consol de tots.#x
Pau arriba a Milet
13Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. 14Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene.#x 15Salpàrem d’allí i l’endemà érem a l’altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l’altre arribàvem a Milet. 16Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l’Àsia:#x tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.
Discurs de Pau als dirigents de l’església d’Efes
17Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església.#x 18Un cop arribats, els digué:#x
– Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l’Àsia:#x 19he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m’han vingut de les insídies dels jueus. 20No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: us he predicat i ensenyat en públic i per les cases, 21insistint tant a jueus com a grecs#x que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.
22»Ara, encadenat per l’Esperit,#x me’n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m’hi ha de passar; 23només sé que, a cada ciutat on arribo, l’Esperit Sant m’adverteix que m’hi esperen cadenes i sofriments. 24Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu.#x
25»I ara, jo sé que ningú de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne.#x 26Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd,#x 27ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu. 28Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat,#x del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats#x perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill.#x
29»Sé que després de la meva partença#x s’introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. 30Fins i tot d’entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d’ells. 31Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys,#x de nit i de dia, no he parat d’exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.
32»Ara us confio a Déu i a la paraula de la seva gràcia, que té prou poder#x per a edificar i donar l’heretat a tots els qui ha santificat.#x
33»De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; 34vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi.#x 35Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles,#x recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.”#x
36Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i va pregar amb tots ells.#x 37Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.
S'ha seleccionat:
Fets dels Apòstols 20: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Fets dels Apòstols 20
20
Pau a Macedònia i Grècia
1Quan s’hagué calmat l’avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n’acomiadà i se n’anà cap a Macedònia. 2Recorregué aquelles regions exhortant llargament els germans i arribà finalment a Grècia.#x 3Aquí passà tres mesos#x i, quan anava a embarcar-se cap a Síria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decidí de tornar per Macedònia.#x 4L’acompanyaven Sòpatre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe;#x Timoteu,#x i dos de l’Àsia, Tíquic#x i Tròfim.#x 5Tots aquests s’avançaren i ens van esperar#x a Tròada. 6Nosaltres, passats els dies de la festa dels Àzims,#x ens férem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconseguírem a Tròada, on vam quedar-nos set dies.
Pau a Tròada. Resurrecció d’un noi
7El primer dia de la setmana –el diumenge–,#x ens vam reunir per partir el pa.#x Pau, que havia d’anar-se’n l’endemà, els adreçava la paraula i va allargar la predicació fins a mitjanit. 8A la sala de la casa on ens havíem reunit hi havia moltes llànties. 9Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren ja mort. 10Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abraçant-lo, digué:
– No us inquieteu, que el noi viu.#x
11Pau se’n tornà a dalt, partí el pa i en menjà. Després va continuar parlant força estona, fins a trenc d’alba, i se n’anà. 12Al noi se l’endugueren viu amb gran consol de tots.#x
Pau arriba a Milet
13Nosaltres ens avançàrem per mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau. Així ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. 14Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arribàrem a Mitilene.#x 15Salpàrem d’allí i l’endemà érem a l’altura de Quios, el dia següent passàvem davant de Samos i l’altre arribàvem a Milet. 16Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l’Àsia:#x tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.
Discurs de Pau als dirigents de l’església d’Efes
17Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta església.#x 18Un cop arribats, els digué:#x
– Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l’Àsia:#x 19he servit el Senyor amb tota humilitat i amb llàgrimes, enmig de les proves que m’han vingut de les insídies dels jueus. 20No he deixat de dir-vos res que us pogués ser útil: us he predicat i ensenyat en públic i per les cases, 21insistint tant a jueus com a grecs#x que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.
22»Ara, encadenat per l’Esperit,#x me’n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m’hi ha de passar; 23només sé que, a cada ciutat on arribo, l’Esperit Sant m’adverteix que m’hi esperen cadenes i sofriments. 24Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu.#x
25»I ara, jo sé que ningú de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne.#x 26Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd,#x 27ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu. 28Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat,#x del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats#x perquè pastureu l’Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill.#x
29»Sé que després de la meva partença#x s’introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. 30Fins i tot d’entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d’ells. 31Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys,#x de nit i de dia, no he parat d’exhortar amb llàgrimes cada un de vosaltres.
32»Ara us confio a Déu i a la paraula de la seva gràcia, que té prou poder#x per a edificar i donar l’heretat a tots els qui ha santificat.#x
33»De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; 34vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi.#x 35Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles,#x recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.”#x
36Després de dir aquestes paraules, Pau s’agenollà i va pregar amb tots ells.#x 37Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38afligits sobretot perquè els havia dit que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso