Èxode 2
2
Els orígens de Moisès
1Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família.#x 2La dona va tenir un fill. Veient que l’infant era bonic, el va amagar durant tres mesos.#x 3Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella#x de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l’infant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. 4La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria.
5La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. 6La va obrir i veié un nen que plorava. Se’n va compadir i digué:
– És un infant hebreu.
7Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó:
– Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te’l criï?
8Ella li respongué:
– Vés-hi.
Ella anà a cridar la mare de l’infant. 9La filla del faraó li va dir:
– Pren aquest infant i cria-me’l. Jo t’ho pagaré.
La dona se’l va endur i el va criar.
10Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l’adoptà com a fill#x i li posà el nom de Moisès, perquè va dir: «L’he tret de l’aigua.»#x
11Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s’adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. 12Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i l’enterrà a la sorra.
13L’endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó:
– Per què pegues a un company?
14Ell li replicà:
– ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci?
Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» 15També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian.#x
Arribat allí, es va asseure al costat d’un pou. 16El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare. 17Llavors van arribar uns pastors que volien fer-les fora. Però Moisès es va aixecar, va defensar-les i abeurà el ramat que elles duien. 18Quan van tornar a casa del seu pare, que es deia Reuel,#x ell els digué:
– Com és que avui torneu tan d’hora?
19Elles li van respondre:
– Un egipci ens ha defensat contra els pastors; fins i tot ens ha pouat l’aigua i ha abeurat el ramat.
20Ell els digué:
– I on és, aquest home? Per què l’heu deixat allí? Aneu a buscar-lo i que vingui a menjar amb nosaltres.
21Moisès es va quedar de bona gana amb aquell home, que li donà la seva filla Siporà per muller. 22Ella va tenir un fill, i Moisès li posà el nom de Guerxom (que significa «immigrant allí»), perquè va dir: «Sóc un immigrant en una terra estrangera.»#x
Clam d’Israel i resposta de Déu
23Al cap de molt de temps, el rei d’Egipte va morir. Mentrestant, els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu, 24que va escoltar els seus gemecs i es recordà de l’aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob.#x 25Déu va mirar els israelites i es va fer càrrec de la seva situació.#x
S'ha seleccionat:
Èxode 2: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso