Èxode 33
33
El Senyor vol abandonar Israel
1El Senyor va ordenar a Moisès:
– Vés-te’n d’aquí amb el poble que vas treure d’Egipte. Vés cap al país#x que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob de donar als seus descendents. 2Jo enviaré al teu davant un àngel i expulsaré els cananeus, els amorreus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus.#x 3Entraràs en un país que regalima llet i mel.#x Però jo no us hi acompanyaré, perquè sou un poble que va a la seva, i encara us exterminaria pel camí.
4En sentir el poble aquestes paraules tan dures, s’entristí de tal manera que es vestiren de dol: ningú no es posava vestits de festa. 5Perquè el Senyor havia manat a Moisès que digués als israelites: «Ets un poble que va a la seva. Si jo t’acompanyés uns moments, t’exterminaria. Treu-te els vestits de festa i veuré què faig amb tu.»
6I d’ençà que se n’anaren de la muntanya de l’Horeb, els israelites no es tornaren a vestir de festa.
La tenda del trobament
7A cada etapa, Moisès plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de «tenda del trobament». Tothom qui volia consultar el Senyor sortia cap a la tenda del trobament, que era fora del campament. 8Cada vegada que Moisès sortia del campament per anar a la tenda, tot el poble s’aixecava; tothom es quedava dret a l’entrada de la seva pròpia tenda i seguia Moisès amb la mirada fins que el veien entrar a la tenda. 9Tan bon punt Moisès hi entrava, la columna de núvol baixava i es quedava a l’entrada de la tenda: era el moment en què el Senyor parlava amb Moisès.#x 10Quan el poble veia que la columna de núvol es quedava a l’entrada de la tenda, tothom es prosternava a l’entrada de la seva pròpia tenda. 11El Senyor parlava a Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre.#x Després Moisès se’n tornava al campament, però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament.
Moisès suplica al Senyor
12Moisès va dir al Senyor:
– Mira, tu em manes que guiï aquest poble, però no m’has fet saber qui faràs venir amb mi. I, tanmateix, m’has dit: “Jo et conec pel teu nom”, i encara: “Et concedeixo el meu favor.” 13Si és així, si m’has concedit el teu favor, et prego que em mostris els teus camins: llavors et coneixeré, i, de fet, m’hauràs concedit el teu favor. Recorda que aquesta gent són el teu poble.
14El Senyor li va respondre:
– Vindré en persona i et faré reposar.
15Moisès va replicar:
– Si no véns en persona, no ens facis sortir d’aquí. 16Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al teu poble, si tu no véns amb nosaltres? Només si véns amb nosaltres ens distingirem, jo i el teu poble, de tots els altres pobles de la terra.#x
17El Senyor li respongué:
– També faré això que em demanes, ja que t’he concedit el meu favor i et conec pel teu nom.
18Llavors Moisès va dir:
– Deixa’m contemplar, si et plau, la teva glòria.#x
19El Senyor li va respondre:
– Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és “el Senyor”. Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir.#x
20Però va afegir:
– No podràs veure el meu rostre, perquè el qui em veu no pot continuarvivint.#x
21I va dir encara:
– Aquí vora meu tens aquest lloc. Posa’t damunt la roca, 22i, quan passarà la meva glòria, t’amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat.#x
23Després retiraré la meva mà i em podràs veure d’esquena; però el meu rostre, ningú no el pot veure.
S'ha seleccionat:
Èxode 33: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Èxode 33
33
El Senyor vol abandonar Israel
1El Senyor va ordenar a Moisès:
– Vés-te’n d’aquí amb el poble que vas treure d’Egipte. Vés cap al país#x que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob de donar als seus descendents. 2Jo enviaré al teu davant un àngel i expulsaré els cananeus, els amorreus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus.#x 3Entraràs en un país que regalima llet i mel.#x Però jo no us hi acompanyaré, perquè sou un poble que va a la seva, i encara us exterminaria pel camí.
4En sentir el poble aquestes paraules tan dures, s’entristí de tal manera que es vestiren de dol: ningú no es posava vestits de festa. 5Perquè el Senyor havia manat a Moisès que digués als israelites: «Ets un poble que va a la seva. Si jo t’acompanyés uns moments, t’exterminaria. Treu-te els vestits de festa i veuré què faig amb tu.»
6I d’ençà que se n’anaren de la muntanya de l’Horeb, els israelites no es tornaren a vestir de festa.
La tenda del trobament
7A cada etapa, Moisès plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de «tenda del trobament». Tothom qui volia consultar el Senyor sortia cap a la tenda del trobament, que era fora del campament. 8Cada vegada que Moisès sortia del campament per anar a la tenda, tot el poble s’aixecava; tothom es quedava dret a l’entrada de la seva pròpia tenda i seguia Moisès amb la mirada fins que el veien entrar a la tenda. 9Tan bon punt Moisès hi entrava, la columna de núvol baixava i es quedava a l’entrada de la tenda: era el moment en què el Senyor parlava amb Moisès.#x 10Quan el poble veia que la columna de núvol es quedava a l’entrada de la tenda, tothom es prosternava a l’entrada de la seva pròpia tenda. 11El Senyor parlava a Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre.#x Després Moisès se’n tornava al campament, però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament.
Moisès suplica al Senyor
12Moisès va dir al Senyor:
– Mira, tu em manes que guiï aquest poble, però no m’has fet saber qui faràs venir amb mi. I, tanmateix, m’has dit: “Jo et conec pel teu nom”, i encara: “Et concedeixo el meu favor.” 13Si és així, si m’has concedit el teu favor, et prego que em mostris els teus camins: llavors et coneixeré, i, de fet, m’hauràs concedit el teu favor. Recorda que aquesta gent són el teu poble.
14El Senyor li va respondre:
– Vindré en persona i et faré reposar.
15Moisès va replicar:
– Si no véns en persona, no ens facis sortir d’aquí. 16Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al teu poble, si tu no véns amb nosaltres? Només si véns amb nosaltres ens distingirem, jo i el teu poble, de tots els altres pobles de la terra.#x
17El Senyor li respongué:
– També faré això que em demanes, ja que t’he concedit el meu favor i et conec pel teu nom.
18Llavors Moisès va dir:
– Deixa’m contemplar, si et plau, la teva glòria.#x
19El Senyor li va respondre:
– Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és “el Senyor”. Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir.#x
20Però va afegir:
– No podràs veure el meu rostre, perquè el qui em veu no pot continuarvivint.#x
21I va dir encara:
– Aquí vora meu tens aquest lloc. Posa’t damunt la roca, 22i, quan passarà la meva glòria, t’amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat.#x
23Després retiraré la meva mà i em podràs veure d’esquena; però el meu rostre, ningú no el pot veure.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso