Èxode 5
5
Moisès i Aaron davant el faraó
1Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó:
– Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu.”
2El faraó va respondre:
– Qui és el Senyor perquè jo n’hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites.
3Ells van insistir:
– El Déu dels hebreus se’ns ha aparegut: hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu,#x perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l’espasa.
4El rei d’Egipte els respongué:
– Moisès i Aaron, per què distraieu el poble de la seva feina? Torneu als vostres treballs!
5I va afegir:
– ¿Ara que el poble és tan nombrós, voleu que deixi de treballar?
Enduriment del faraó
6Aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos i als encarregats:#x
7– No proveïu més els israelites de palla per a fer maons com fins ara. Que la vagin a recollir ells mateixos. 8Però exigiu-los el mateix nombre de maons que abans, no permeteu que redueixin la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: “Volem anar a oferir sacrificis al nostre Déu!” 9Carregueu-los de feina; si estan ben ocupats, no tindran temps per a pensar en històries.
10Els capatassos i els encarregats van anar a dir al poble:
– Això diu el faraó: “No us proveiré més de palla. 11Aneu a recollir-ne vosaltres mateixos on pugueu trobar-ne. Però haureu de mantenir la mateixa producció.”
12El poble es va dispersar per tot el país d’Egipte a recollir la palla que hi havia als rostolls.#x 13Mentrestant, els capatassos els apressaven dient:
– Enllestiu la feina! Heu de produir cada dia tant com abans, quan us donaven la palla!
14Els capatassos del faraó fins i tot bastonejaven els encarregats dels israelites, que els mateixos capatassos havien designat. Els deien:
– Per què aquests dies no enllestiu, com abans, la quantitat de maons que teniu assignada?
15Llavors els encarregats dels israelites van anar a queixar-se al faraó:
– Per què tractes així els teus servents? 16De palla, no ens en donen, i ens exigeixen que fem la mateixa quantitat de maons. Els teus homes no tenen raó.#x
17El faraó va respondre:
– Sou una colla de ganduls! Per això dieu que voleu anar a oferir sacrificis al Senyor. 18Aneu a treballar! No us donaran palla, però heu de produir la mateixa quantitat de maons.
El Senyor confirma Moisès en la seva missió
19Els encarregats dels israelites van veure que estaven en una situació difícil, perquè els havien dit: «No heu de reduir el nombre de maons que teniu assignat per a cada dia.» 20Quan sortien de parlar amb el faraó, van trobar Moisès i Aaron que els esperaven, 21i els digueren:
– Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos.
22Llavors Moisès es va adreçar al Senyor dient-li:
– Senyor, per què maltractes aquest poble? Per què m’hi has enviat? 23Des que vaig anar a parlar en nom teu al faraó, ell maltracta el teu poble i tu no fas res per salvar-lo.
S'ha seleccionat:
Èxode 5: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Èxode 5
5
Moisès i Aaron davant el faraó
1Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó:
– Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu.”
2El faraó va respondre:
– Qui és el Senyor perquè jo n’hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites.
3Ells van insistir:
– El Déu dels hebreus se’ns ha aparegut: hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu,#x perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l’espasa.
4El rei d’Egipte els respongué:
– Moisès i Aaron, per què distraieu el poble de la seva feina? Torneu als vostres treballs!
5I va afegir:
– ¿Ara que el poble és tan nombrós, voleu que deixi de treballar?
Enduriment del faraó
6Aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos i als encarregats:#x
7– No proveïu més els israelites de palla per a fer maons com fins ara. Que la vagin a recollir ells mateixos. 8Però exigiu-los el mateix nombre de maons que abans, no permeteu que redueixin la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: “Volem anar a oferir sacrificis al nostre Déu!” 9Carregueu-los de feina; si estan ben ocupats, no tindran temps per a pensar en històries.
10Els capatassos i els encarregats van anar a dir al poble:
– Això diu el faraó: “No us proveiré més de palla. 11Aneu a recollir-ne vosaltres mateixos on pugueu trobar-ne. Però haureu de mantenir la mateixa producció.”
12El poble es va dispersar per tot el país d’Egipte a recollir la palla que hi havia als rostolls.#x 13Mentrestant, els capatassos els apressaven dient:
– Enllestiu la feina! Heu de produir cada dia tant com abans, quan us donaven la palla!
14Els capatassos del faraó fins i tot bastonejaven els encarregats dels israelites, que els mateixos capatassos havien designat. Els deien:
– Per què aquests dies no enllestiu, com abans, la quantitat de maons que teniu assignada?
15Llavors els encarregats dels israelites van anar a queixar-se al faraó:
– Per què tractes així els teus servents? 16De palla, no ens en donen, i ens exigeixen que fem la mateixa quantitat de maons. Els teus homes no tenen raó.#x
17El faraó va respondre:
– Sou una colla de ganduls! Per això dieu que voleu anar a oferir sacrificis al Senyor. 18Aneu a treballar! No us donaran palla, però heu de produir la mateixa quantitat de maons.
El Senyor confirma Moisès en la seva missió
19Els encarregats dels israelites van veure que estaven en una situació difícil, perquè els havien dit: «No heu de reduir el nombre de maons que teniu assignat per a cada dia.» 20Quan sortien de parlar amb el faraó, van trobar Moisès i Aaron que els esperaven, 21i els digueren:
– Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos.
22Llavors Moisès es va adreçar al Senyor dient-li:
– Senyor, per què maltractes aquest poble? Per què m’hi has enviat? 23Des que vaig anar a parlar en nom teu al faraó, ell maltracta el teu poble i tu no fas res per salvar-lo.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso