Isaïes 54
54
Jerusalem, l’esposa del Senyor#x
1Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril,
que no havies infantat.
Esclata en crits de goig i celebra-ho,
tu que no donaves a llum,
perquè ara té més fills l’abandonada
que la dona amb marit,
diu el Senyor.#x
2Eixampla la teva tenda,
que estenguin els teus envelats.#x
No ho impedeixis.
Allarga les cordes
i reforça les estaques,
3perquè creixeràs
a dreta i esquerra;
els teus fills heretaran altres nacions
i repoblaran ciutats abandonades.
4No tinguis por,
perquè no quedaràs avergonyida.
No et sentis humiliada,
que no seràs pas
coberta d’ignomínia.
Oblidaràs la vergonya
que vas passar de jove
i no recordaràs mai més el deshonor
que vas sofrir quan eres viuda.#x
5Perquè el qui t’ha creat és espòs teu,
el seu nom és «Senyor de l’univers».
El qui t’allibera és el Sant d’Israel,
anomenat «Déu de tota la terra».#x
6El Senyor et crida com a una esposa
abandonada i afligida.
Diu el teu Déu:
«Qui abandonaria
l’esposa de la joventut?#x
7Et vaig abandonar
sols per un moment,
i ara et torno a prendre
amb un amor immens.
8En un esclat d’indignació
et vaig amagar un moment la mirada,
però ara t’estimo amb un amor etern.
T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera.#x
9»Faré com en els dies de Noè,
quan vaig jurar que el diluvi
no inundaria més la terra.
Ara et juro que no m’irritaré
ni t’amenaçaré mai més.#x
10Ni que les muntanyes s’apartin
i se somoguin els tossals,#x
el meu amor mai no s’apartarà de tu,
no se somourà
la meva aliança de pau.#x
T’ho dic jo, el Senyor,
el qui t’estima.»
La Jerusalem del temps futur
11«Pobra ciutat, batuda pel temporal,
sense ningú que et consoli!
Jo t’ajuntaré els carreus
amb ungüent preciós
i et donaré fonaments de safir.#x
12Faré de robins els teus merlets,
els teus portals, de brillants,
i tota la muralla,
de pedres precioses.#x
13Jo, el Senyor,
instruiré tots els teus fills,
i viuran en una gran pau:#x
14serà inamovible la teva justícia.
Tindràs lluny l’opressió,
no hauràs de témer res,
la por no se t’acostarà.#x
15Dins teu no viurà cap estranger
que no es faci dels meus;
els qui resideixen enmig teu
es passaran a tu.#x
16»Jo he creat el ferrer
que atia els carbons de la fornal
i forja tota mena d’armes.
Però jo he creat també
el qui les ha de destruir.
17Qualsevol arma forjada contra tu
no servirà de res.
I si algú t’acusa davant un tribunal
faràs que el tribunal el condemni.
Aquesta és la sort
que reservo als meus servents,#x
jo sóc qui els fa triomfar.
T’ho dic jo, el Senyor.»
S'ha seleccionat:
Isaïes 54: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Isaïes 54
54
Jerusalem, l’esposa del Senyor#x
1Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril,
que no havies infantat.
Esclata en crits de goig i celebra-ho,
tu que no donaves a llum,
perquè ara té més fills l’abandonada
que la dona amb marit,
diu el Senyor.#x
2Eixampla la teva tenda,
que estenguin els teus envelats.#x
No ho impedeixis.
Allarga les cordes
i reforça les estaques,
3perquè creixeràs
a dreta i esquerra;
els teus fills heretaran altres nacions
i repoblaran ciutats abandonades.
4No tinguis por,
perquè no quedaràs avergonyida.
No et sentis humiliada,
que no seràs pas
coberta d’ignomínia.
Oblidaràs la vergonya
que vas passar de jove
i no recordaràs mai més el deshonor
que vas sofrir quan eres viuda.#x
5Perquè el qui t’ha creat és espòs teu,
el seu nom és «Senyor de l’univers».
El qui t’allibera és el Sant d’Israel,
anomenat «Déu de tota la terra».#x
6El Senyor et crida com a una esposa
abandonada i afligida.
Diu el teu Déu:
«Qui abandonaria
l’esposa de la joventut?#x
7Et vaig abandonar
sols per un moment,
i ara et torno a prendre
amb un amor immens.
8En un esclat d’indignació
et vaig amagar un moment la mirada,
però ara t’estimo amb un amor etern.
T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera.#x
9»Faré com en els dies de Noè,
quan vaig jurar que el diluvi
no inundaria més la terra.
Ara et juro que no m’irritaré
ni t’amenaçaré mai més.#x
10Ni que les muntanyes s’apartin
i se somoguin els tossals,#x
el meu amor mai no s’apartarà de tu,
no se somourà
la meva aliança de pau.#x
T’ho dic jo, el Senyor,
el qui t’estima.»
La Jerusalem del temps futur
11«Pobra ciutat, batuda pel temporal,
sense ningú que et consoli!
Jo t’ajuntaré els carreus
amb ungüent preciós
i et donaré fonaments de safir.#x
12Faré de robins els teus merlets,
els teus portals, de brillants,
i tota la muralla,
de pedres precioses.#x
13Jo, el Senyor,
instruiré tots els teus fills,
i viuran en una gran pau:#x
14serà inamovible la teva justícia.
Tindràs lluny l’opressió,
no hauràs de témer res,
la por no se t’acostarà.#x
15Dins teu no viurà cap estranger
que no es faci dels meus;
els qui resideixen enmig teu
es passaran a tu.#x
16»Jo he creat el ferrer
que atia els carbons de la fornal
i forja tota mena d’armes.
Però jo he creat també
el qui les ha de destruir.
17Qualsevol arma forjada contra tu
no servirà de res.
I si algú t’acusa davant un tribunal
faràs que el tribunal el condemni.
Aquesta és la sort
que reservo als meus servents,#x
jo sóc qui els fa triomfar.
T’ho dic jo, el Senyor.»
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso