Jeremies 42:1-12

Tots els oficials, Johanan, fill de Caréah, i Jezanià, fill d’Oixaià, amb tota l’altra gent, des del més petit fins al més gran, anaren a trobar el profeta Jeremies i li van dir: – Permet que et presentem la nostra súplica: intercedeix davant el Senyor, el teu Déu, per aquesta resta que som nosaltres; tu mateix pots veure que n’hem quedat ben pocs, de tants com érem. Que el Senyor, el teu Déu, ens faci saber què hem de fer i quin camí hem d’emprendre! El profeta Jeremies els va dir: – D’acord. Consultaré al Senyor, el vostre Déu, això que em dieu: tot el que el Senyor em respongui us ho comunicaré sense amagar-ne res. Ells van dir a Jeremies: – Que el Senyor sigui testimoni ferm i fidel contra nosaltres si no complim exactament tot allò que ell, el Senyor, el teu Déu, t’encarregui de dir-nos. Tant si ens agrada com si no ens agrada, obeirem el Senyor, el nostre Déu, que tu consultes a petició nostra. Així, si escoltem la veu del Senyor, el nostre Déu, tot ens anirà bé. Al cap de deu dies, el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Ell cridà Johanan, fill de Caréah, els oficials que eren amb ell i tota la gent, des del més petit fins al més gran, i els digué: – Això diu el Senyor, Déu d’Israel, al qual m’heu fet presentar la vostra súplica: “Si torneu on éreu i us quedeu en aquest país, us reconstruiré i no us enrunaré, us plantaré i no us arrencaré, perquè no vull continuar fent-vos mal. No tingueu por del rei de Babilònia. A vosaltres us fa por, però no temeu, perquè jo sóc amb vosaltres i us salvaré, us alliberaré de les seves mans. Ho dic jo, el Senyor. Faré que ell tingui pietat de vosaltres, se n’apiadarà i us deixarà tornar a les vostres terres.