Joan 8

8
1Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. 2Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. 3Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren allà al mig, 4i li digueren:
– Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones.#x I tu, què hi dius?
6Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo.#x Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.#x 7Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
– Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.#x
8Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10Jesús es posà dret i li digué:
– Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?
11Ella va respondre:
– Ningú, Senyor.
Jesús digué:
– Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.#x
Jesús, la llum del món
12Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:
– Jo sóc la llum del món.#x El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
13Els fariseus li digueren:
– Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid.#x
14Jesús els va respondre:
– Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d’on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d’on vinc ni on vaig. 15Vosaltres judiqueu de manera purament humana;#x jo no judico ningú. 16I quan haig de judicar, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat; 17i, tal com està escrit en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vàlid.#x 18Jo dono testimoni de mi mateix, però també dóna testimoni de mi el Pare que m’ha enviat.#x
19Llavors li preguntaren:
– On és el teu pare?
Jesús els respongué:
– Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare.#x
20Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l’agafà, perquè encara no havia arribat la seva hora.#x
Jesús, l’enviat del Pare
21Jesús els digué encara:
– Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat.#x Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.#x
22Els jueus comentaven:
– Per què diu: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir”? ¿És que té intenció de matar-se?
23Jesús continuà dient-los:
– Vosaltres sou d’aquí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món.#x 24Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.#x
25Llavors ells li preguntaren:
– Qui ets, tu?
Jesús els respongué:
– Us ho estic dient des del principi.#x 26Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m’ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.#x
27Ells no van entendre que es referia al Pare. 28Jesús, doncs, els digué:
– Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo sóc,#x i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat.#x 29El qui m’ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.#x
30Mentre parlava així, molts van creure en ell.#x
Jesús i Abraham
31Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:
– Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sou deixebles meus; 32coneixereu la veritat,#x i la veritat us farà lliures.#x
33Ells li replicaren:
– Nosaltres som descendents d’Abraham#x i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?
34Jesús els respongué:
– En veritat, en veritat us dic que tothom qui peca#x és esclau,#x 35i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre.#x 36Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.
37»Ja sé que sou descendents d’Abraham, però busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre. 38Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare.
39Ells insistiren:
– El nostre pare és Abraham.
Jesús els diu:
– Si fóssiu fills d’Abraham faríeu les obres d’Abraham.#x 40Però ara busqueu de matar-me, a mi#x que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer. 41Vosaltres només feu les obres del vostre pare.
Li contesten:
– Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu.#x
42Jesús els replicà:
– Si Déu fos el vostre pare m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m’ha enviat. 43Per què no compreneu el llenguatge amb què us parlo? Perquè sou incapaços d’escoltar la meva paraula. 44El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els desigs del vostre pare. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida.#x 45Però a mi, que dic la veritat, no em creieu. 46¿Qui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu? 47El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; per això vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu.
48Els jueus li van contestar:
– ¿No fem bé de dir que ets un samarità i que estàs endimoniat?#x
49Jesús respongué:
– Jo no estic endimoniat, jo honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi. 50Jo no cerco la meva glòria: un altre se n’ocupa i és ell qui jutjarà. 51En veritat, en veritat us ho dic: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.#x
52Llavors els jueus li replicaren:
– Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: “Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.” 53¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare?#x Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?
54Jesús respongué:
– Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu “el nostre Déu”. 55Vosaltres no el coneixeu,#x però jo sí que el conec.#x I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. 56Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia; el veié i se’n va alegrar.#x
57Llavors els jueus li digueren:
– ¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?
58Jesús els respongué:
– En veritat, en veritat us ho dic: des d’abans que Abraham existís, jo sóc.#x
59Ells van agafar pedres per tirar-les-hi,#x però Jesús s’amagà i sortí del temple.

S'ha seleccionat:

Joan 8: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió