Job 1
1
Presentació de Job
1Hi havia un home a la terra d’Us#x que es deia Job.#x Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal.#x 2Tenia set fills i tres filles. 3Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ell.#x Era l’home més poderós de les terres d’orient.#x
4Cada un dels fills organitzava festes amb els seus germans per torn a casa seva, i convidava també les tres germanes a menjar i beure amb ells. 5Acabades les festes, Job els feia venir perquè es purifiquessin,#x i de bon matí oferia un holocaust#x per cada un d’ells, ja que pensava: «Potser els meus fills, sense adonar-se’n, han pecat i han ofès#x Déu en el seu cor.» Job ho feia així cada vegada.
Primera prova
6Un dia es va reunir la cort celestial#x a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador.#x
7El Senyor li preguntà:
– I tu, d’on véns?
Ell respongué:
– De fer voltes per la terra i recórrer-la.
8El Senyor li va dir:
– ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal.
9L’Acusador va contestar:
– ¿És que Job reverencia Déu de franc? 10¿No és cert que l’has envoltat d’un clos#x per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. 11Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà#x a la cara!
12Llavors el Senyor digué a l’Acusador:
– Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis.
I l’Acusador es va retirar de la presència del Senyor.
13Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, 14es va presentar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia:
– Mentre els bous llauraven i les someres pasturaven, 15ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba#x que han mort els mossos i s’han endut el bestiar.#x Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
16Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
– Ha caigut foc del cel#x sobre els ramats i els pastors i els ha deixat carbonitzats. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
17Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
– Tres bandes de caldeus s’han llançat sobre els camells i te’ls han robat, després de matar els camellers. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
18Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
– Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien a casa del germà gran 19quan, de sobte, una ventada del desert ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s’ha esfondrat#x i tots els joves han mort. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
20Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit#x i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra 21i digué:
– Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré.#x El Senyor#x ho dóna, ell mateix ho pren.#x Beneït sigui el seu nom!#x
22Enmig de tot això, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.
S'ha seleccionat:
Job 1: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Job 1
1
Presentació de Job
1Hi havia un home a la terra d’Us#x que es deia Job.#x Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal.#x 2Tenia set fills i tres filles. 3Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ell.#x Era l’home més poderós de les terres d’orient.#x
4Cada un dels fills organitzava festes amb els seus germans per torn a casa seva, i convidava també les tres germanes a menjar i beure amb ells. 5Acabades les festes, Job els feia venir perquè es purifiquessin,#x i de bon matí oferia un holocaust#x per cada un d’ells, ja que pensava: «Potser els meus fills, sense adonar-se’n, han pecat i han ofès#x Déu en el seu cor.» Job ho feia així cada vegada.
Primera prova
6Un dia es va reunir la cort celestial#x a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador.#x
7El Senyor li preguntà:
– I tu, d’on véns?
Ell respongué:
– De fer voltes per la terra i recórrer-la.
8El Senyor li va dir:
– ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal.
9L’Acusador va contestar:
– ¿És que Job reverencia Déu de franc? 10¿No és cert que l’has envoltat d’un clos#x per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra. 11Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà#x a la cara!
12Llavors el Senyor digué a l’Acusador:
– Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis.
I l’Acusador es va retirar de la presència del Senyor.
13Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, 14es va presentar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia:
– Mentre els bous llauraven i les someres pasturaven, 15ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba#x que han mort els mossos i s’han endut el bestiar.#x Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
16Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
– Ha caigut foc del cel#x sobre els ramats i els pastors i els ha deixat carbonitzats. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
17Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
– Tres bandes de caldeus s’han llançat sobre els camells i te’ls han robat, després de matar els camellers. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
18Encara parlava, que n’arribà un altre i digué:
– Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien a casa del germà gran 19quan, de sobte, una ventada del desert ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s’ha esfondrat#x i tots els joves han mort. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
20Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit#x i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra 21i digué:
– Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré.#x El Senyor#x ho dóna, ell mateix ho pren.#x Beneït sigui el seu nom!#x
22Enmig de tot això, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso