Job 20
20
Segon poema de Sofar
1Llavors Sofar de Naamà va prendre la paraula i digué a Job:
L’impiu s’ho passa malament
2Em poses neguitós
i se m’acaba la paciència.
3La teva reprensió m’insulta,
però la meva raó m’inspira la resposta.
4¿No saps que des de sempre,
d’ençà que hi ha homes a la terra,
5és breu l’alegria dels malvats,
i el goig de l’impiu dura un instant?#x
6Ni que sigui alt fins al cel
i el seu cap arribi als núvols,#x
7acabarà com els seus excrements.
Els qui el coneixien diran: On ha anat, aquest?
8Vola com un somni, sense deixar rastre,
s’esvaneix com una visió nocturna.#x
9Els qui el veien, ja no el veuen,
s’ha esfumat del lloc on era.#x
10Els seus fills hauran de tornar als pobres
les riqueses que ell els va robar.
11El vigor que omplia els seus ossos
ara jau amb ell a la pols.
12La malícia endolceix la seva boca
i ell l’amaga sota la llengua:
13l’assaboreix sense deixar-la,
la degusta i paladeja lentament.
14Però és un menjar que li regira l’estómac
i se li torna verí de serp a les entranyes.#x
15Vomita els béns que ha robat,
Déu fa que els tregui del ventre.
16Ha xuclat un cap de serp
i el mata la fiblada d’escurçó.#x
17No gaudirà de l’abundància,
dels rius i torrents de mel i mató.#x
18Reglotarà els seus guanys, no se’ls empassarà,
no li faran profit els seus negocis.
19Com que oprimeix i menysté els pobres,
roba cases en lloc de construir-ne
20i mai no està content el seu desig,
no salvarà cap dels seus tresors.
21Res no escapa de la seva ambició;
per això el seu benestar no té durada.
22Quan neda en l’abundor troba la misèria,
li cau al damunt tot el pes del desastre.
23És a punt d’omplir-se l’estómac,
i llavors el sacia l’enuig de Déu,
que li plou al damunt com si fos aliment.
24Si fuig de l’espasa de ferro
el traspassa l’arc de bronze.#x
25S’arrenca la fletxa
que li surt per l’esquena,
treu del seu fel la punta esmolada
i el terror cau damunt seu.#x
26El seu destí és la negra nit.
Un foc que ningú no atia,#x el consumeix
i crema les despulles de casa seva.#x
27El cel destaparà el seu crim
i la terra s’alçarà per acusar-lo.
28La riuada s’emportarà els seus béns,
se’ls endurà el dia que Déu passi comptes.#x
29Aquesta és la part
que Déu reserva a l’impiu,
la sort que ell mateix li ha preparat.#x
S'ha seleccionat:
Job 20: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso