Job 26

26
Novè poema de Job
1Job va replicar:
Les teves paraules no m’ajuden
2Com en saps, d’ajudar el feble,
d’assistir el qui no té forces!
3Sí que en saps, d’aconsellar un indecís!
Ets molt llest, tens molta competència!
4A qui s’adreça el teu discurs?
De qui ve la teva inspiració?#x
Déu té més poder del que pensem
5Sota la mar i els qui l’habiten
tremolen de por els qui són ombres.#x
6El país dels morts està nu davant de Déu,
cap vel no cobreix els abismes.#x
7Déu estén el nord del cel damunt el buit,
penja la terra sobre el no-res.#x
8Tanca les aigües dins els núvols
i, amb tot el pes, els núvols no es rebenten.
9Amaga el seu tron a les mirades:
desplega el seu núvol davant d’ell.#x
10Dibuixa l’horitzó damunt les aigües
com a fita entre la llum i les tenebres.#x
11Els suports del cel tremolen,
s’espanten quan ell els amenaça.#x
12Amb el seu poder ell parteix l’oceà,
amb el seu enginy esclafa Rahab.
13Amb el seu alè esboira el cel,
la seva mà enferra la serp esmunyedissa.#x
14Aquest és l’esbós de les seves obres,
el feble ressò que nosaltres en percebem.#x
Qui es farà càrrec de la seva omnipotència?

S'ha seleccionat:

Job 26: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió