Job 27

27
Desè poema de Job
1Job continuà així el seu discurs:
Sóc innocent
2Pel Déu vivent, que em nega la justícia,
pel Totpoderós, que m’omple d’amargor,#x
3juro que, mentre em quedi un glop de vida
i conservi als meus narius l’alè de Déu,#x
4els meus llavis no diran res d’injust
ni amb la llengua trairé la veritat!#x
5Lluny de mi donar-vos la raó!
Defensaré la meva innocència mentre visqui.
6M’aferro fermament a la meva justícia,
cap dels meus dies no increpa el meu cor.#x
7Que el meu enemic acabi com l’impiu,
i el qui s’alça contra mi, com el malvat!
8Quina esperança té l’impiu
quan Déu li talla el fil de la vida?#x
9¿Escolta Déu el seu clam
quan l’angoixa li cau al damunt?
10Si hagués fruït del Totpoderós,#x
hauria invocat Déu en tot moment.#x
Conec el destí del malvat
11Jo us mostraré el poder de Déu,
no vull amagar els designis del Totpoderós.
12I si tots vosaltres ja els heu comprovat,
per què feu sermons sense sentit?
13Aquesta#x és la sort que Déu reserva al malvat,
l’herència que el tirà rep del Totpoderós:#x
14si té molts fills, l’espasa els matarà;
no tastarà el pa la seva descendència.
15La pesta enterrarà els supervivents,
i les viudes no els podran ni plorar.#x
16Encara que acumuli plata com la pols
i amuntegui vestits com qui apilona argila,
17serà el just qui es posarà aquesta roba,
el fidel, qui fruirà d’aquella plata.
18Construeix la seva casa com un capoll d’arna,#x
com la cabana que es fa un guardatermes.
19S’adorm ric, però és ja el final:
quan obre els ulls, tot s’ha esfumat.
20El terror l’atrapa#x com la riuada,
de nit se l’emporta un temporal.
21El vent de llevant l’alça i l’empeny,
l’arrenca de casa seva amb violència,
22el sacseja sense compassió,
mentre ell intenta d’evitar els seus embats;
23li cauen al damunt els seus cops,
xiula darrere seu onsevulla que es trobi.

S'ha seleccionat:

Job 27: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió