Job 30
30
Ara sóc desgraciat
1Però ara es riuen de mi#x
uns brètols més joves que no pas jo:
els seus pares no haurien trobat lloc
ni entre els gossos del meu ramat!#x
2Ni la força dels seus braços no em servia,
havien perdut tot el seu vigor.
3Consumits per la fam i la misèria,
rosegaven el botjar de la garriga,
una terra arruïnada de fa temps.
4Collien el fonoll#x d’enmig dels esbarzers
i es nodrien de les arrels de ginestera.
5Eren gent mal vista per tothom,
els escridassaven com als lladres.
6Cercaven recer en barrancs tenebrosos,
en cavernes i esquerdes de la roca.#x
7Bramaven entre les bardisses,
s’amuntegaven sota els cards.
8Gent desgraciada i sense nom,#x
expulsada del país a garrotades.#x
9Doncs ara jo sóc tema de les seves burles,
el motiu de les seves sàtires.#x
10Em rebutgen, s’aparten de mi,
fins i tot m’escupen a la cara.#x
11Com que Déu m’afebleix i m’humilia
no es refrenen davant meu.
12Al meu costat s’alça una xusma
que em fa la traveta
i envesteix contra mi per perdre’m.#x
13Em tallen la retirada
i busquen la meva ruïna:
no cal que ningú els ajudi!
14Irrompen com per la bretxa d’un mur,
s’esmunyen entre l’enderroc.
15El terror es gira contra mi,
s’enduu, com el vent, la meva pau;#x
el meu benestar s’esvaneix com un núvol.
16Mentrestant la vida se m’escapa,
els dies d’aflicció s’apoderen de mi.#x
17La nit em mina els ossos,
el dolor que em rosega no dorm.
18La pell em tiba amb violència,
m’estreny com el coll d’una túnica.
19Déu m’ha llançat al fang
i jo m’he tornat pols i cendra.#x
20Jo t’imploro, Déu meu, i no em respons.
Estic davant teu, tu veus el que em passa.#x
21T’has tornat cruel envers mi,
m’empaites amb la força de la teva mà.
22Em carregues a la gropa del vent
i em sacseja la tempesta.
23Sé que em portes a la mort,
el lloc reservat a tots els vivents.#x
24¿Qui no allarga la mà quan tot és ruïna?
¿A qui no fa cridar auxili el dolor?#x
25¿No he plorat pel qui vivia en la desgràcia?
¿No he sentit compassió davant el pobre?#x
26Jo esperava la felicitat
i ha vingut la desgracia,
anhelava la llum
i ha arribat la foscor.#x
27Se’m remouen les entranyes sense parar,
tinc al davant dies d’aflicció.#x
28Camino tot trist, sense escalf.
M’alço en l’assemblea i crido auxili.
29M’he convertit en germà dels xacals
i en company dels estruços.#x
30La pell se’m torna negra al meu damunt
i els meus ossos, enfebrats, cremen i s’assequen.#x
31La meva lira acompanya cants de dol,
i la flauta, la tonada dels qui ploren.#x
S'ha seleccionat:
Job 30: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso