Job 9
9
Tercer poema de Job
1Job va replicar:
Sé que Déu és gran
2Ja sé prou que és així:
com pot l’home ser just contra Déu?#x
3I si volia tenir raó,#x
Déu li faria mil preguntes
i ell no en respondria cap ni una.
4Déu és savi i poderós.
¿Qui pot plantar-li cara i continuar vivint en pau?
5Quan s’indigna, capgira les muntanyes,#x
les canvia de lloc amb el seu enuig.
6Fa tremolar la terra
i els seus pilars trontollen.#x
7Si li ho mana, el sol no surt,#x
pot tancar amb pany i clau les estrelles.#x
8Ell, tot sol, desplega el cel#x
i camina per les ones de la mar.#x
9Ha fet l’Óssa i Orió,
les Plèiades i les Cambres del Sud.#x
10Fa coses tan grans que no es poden abastar,#x
no es poden comptar els seus prodigis.
11Passa pel meu costat i no el veig,
em passa a frec i no me n’adono.#x
12Si vol prendre alguna cosa,
qui li ho pot impedir?
Qui gosaria dir-li: Què fas?#x
13Quan Déu s’indigna, ningú no l’atura:
ni Rahab i els seus aliats#x
que ara li fan d’escambell!
Contra Déu no hi ha res a fer
14¿Sóc jo qui li he de respondre?#x
¿Buscaré arguments en contra d’ell?
15Per més que sóc innocent, no puc replicar.
¿He de demanar gràcia al qui em condemna?#x
16Si el convoqués i ell ho acceptava,
no crec que escoltés el meu clam.
17Ell, que seu enmig de la tempesta,#x
em llança per terra
i m’omple de ferides sense cap motiu.
18No em deixa ni respirar,#x
i encara em sadolla d’amargor.
19¿Recorreré a la força? Ell la té tota!
¿El convocaré a judici? Qui el citarà!
20Sóc just, i la meva boca em condemna;
ell em declara culpable, malgrat que sóc innocent.
21Però, ¿sóc innocent? Ni jo mateix no ho sé!
La vida em fa fàstic.
22Hi ha un sol camí, per més que jo parli:
ell aniquila tant culpables com innocents.#x
23Quan un flagell causa la mort,
ell encara es riu de la desgràcia dels innocents.#x
24Ell tapa els ulls dels jutges
quan un país cau en mans d’un dictador.
¿Qui ho fa, doncs, sinó ell?#x
25Els meus dies corren més que els missatgers,#x
fugen sense conèixer la felicitat.
26Passen llampant com les barques de papir,
com una àguila que es llança sobre la presa.
27Si em dic: «Oblidaré la tristesa,
canviaré d’aspecte i faré cara alegre»,
28ja veig venir nous dolors:
sé que no em declararà innocent.#x
29A mi em toca ser culpable!
Per què fatigar-me en va?
30Ni que em banyés amb aigua de neu
i em rentés les mans amb lleixiu,#x
31ell em capbussaria en la brutícia
i fins els meus vestits tindrien fàstic de mi.#x
Tan sols sóc un home
32Jo tan sols sóc un home. Ell no ho és pas.
Per això no li puc replicar,#x
no puc anar amb ell a judici.#x
33Si hi hagués un àrbitre entre ell i jo,
que tingués autoritat sobre tots dos,
34em trauria del damunt la seva vara,
m’alliberaria del terror que m’espanta#x
35i llavors jo parlaria sense por.
Però no és així, estic ben sol.
S'ha seleccionat:
Job 9: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso