Levític 17
17
1. Normes sobre la sang
1El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2– Comunica a Aaron, als seus fills i a tots els israelites aquests manaments:
3»Si un israelita immola un toro, un anyell o un cabrit, dins o fora del campament, 4i no el porta a l’entrada de la tenda del trobament, per presentar-lo com a ofrena al Senyor davant el seu tabernacle, aquest home serà culpable d’haver vessat la sang#x d’un ésser vivent i serà exclòs del seu poble. 5Així, doncs, els israelites han de portar al sacerdot els animals que sacrificarien en ple camp, i els han d’oferir al Senyor com a sacrifici de comunió, a l’entrada de la tenda del trobament. 6El sacerdot aspergirà amb la sang l’altar del Senyor, a l’entrada de la tenda del trobament, i hi farà cremar el greix com a ofrena d’olor agradable al Senyor. 7Que mai més no tornin a oferir sacrificis als ídols en forma de boc, darrere els quals es prostitueixen.#x És una prescripció perpètua per a vosaltres i per a totes les generacions.
8»Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres ofereix un holocaust o un altre sacrifici, 9i no porta l’animal a l’entrada de la tenda del trobament per oferir-lo al Senyor, aquest home serà exclòs del poble d’Israel.
10»Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell i l’exclouria del seu poble. 11Perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang.#x Jo us concedeixo de vessar la sang sobre l’altar perquè expieu per les vostres vides: la sang permet d’expiar, perquè oferir la sang és oferir una vida.#x 12Per això he dit als israelites: “Ningú de vosaltres ni cap immigrant que resideixi entre vosaltres no ha de menjar la sang.”
13»Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que en vessi la sang i la cobreixi amb terra. 14Perquè la vida de tot ésser vivent està en la seva sang; per això he dit als israelites: “No mengeu la sang de cap animal, perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang. Qui en mengi serà exclòs del poble d’Israel.”#x
15»Si algú, nadiu israelita o immigrant, menja carn d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge, s’haurà de rentar els vestits, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Després quedarà pur.#x 16Si no es renta ell mateix ni renta els seus vestits, portarà el pes de la seva culpa.
S'ha seleccionat:
Levític 17: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Levític 17
17
1. Normes sobre la sang
1El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2– Comunica a Aaron, als seus fills i a tots els israelites aquests manaments:
3»Si un israelita immola un toro, un anyell o un cabrit, dins o fora del campament, 4i no el porta a l’entrada de la tenda del trobament, per presentar-lo com a ofrena al Senyor davant el seu tabernacle, aquest home serà culpable d’haver vessat la sang#x d’un ésser vivent i serà exclòs del seu poble. 5Així, doncs, els israelites han de portar al sacerdot els animals que sacrificarien en ple camp, i els han d’oferir al Senyor com a sacrifici de comunió, a l’entrada de la tenda del trobament. 6El sacerdot aspergirà amb la sang l’altar del Senyor, a l’entrada de la tenda del trobament, i hi farà cremar el greix com a ofrena d’olor agradable al Senyor. 7Que mai més no tornin a oferir sacrificis als ídols en forma de boc, darrere els quals es prostitueixen.#x És una prescripció perpètua per a vosaltres i per a totes les generacions.
8»Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres ofereix un holocaust o un altre sacrifici, 9i no porta l’animal a l’entrada de la tenda del trobament per oferir-lo al Senyor, aquest home serà exclòs del poble d’Israel.
10»Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell i l’exclouria del seu poble. 11Perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang.#x Jo us concedeixo de vessar la sang sobre l’altar perquè expieu per les vostres vides: la sang permet d’expiar, perquè oferir la sang és oferir una vida.#x 12Per això he dit als israelites: “Ningú de vosaltres ni cap immigrant que resideixi entre vosaltres no ha de menjar la sang.”
13»Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que en vessi la sang i la cobreixi amb terra. 14Perquè la vida de tot ésser vivent està en la seva sang; per això he dit als israelites: “No mengeu la sang de cap animal, perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang. Qui en mengi serà exclòs del poble d’Israel.”#x
15»Si algú, nadiu israelita o immigrant, menja carn d’un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge, s’haurà de rentar els vestits, es rentarà amb aigua ell mateix i quedarà impur fins al vespre. Després quedarà pur.#x 16Si no es renta ell mateix ni renta els seus vestits, portarà el pes de la seva culpa.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso