Marc 2

2
Guarició d’un paralític#x
(Mt 9,1-8; Lc 5,17-26)
1Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,#x 2i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.#x 3Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. 4Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.#x 5Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:
– Fill, et són perdonats els pecats.#x
6Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: 7«Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»#x
8A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:
– Per què penseu això en el vostre cor? 9Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”? 10Doncs ara sabreu que el Fill de l’home#x té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
11– T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.#x
12Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien:
– No havíem vist mai res de semblant.
Jesús crida Leví, un publicà
(Mt 9,9-13; Lc 5,27-32)
13Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. 14Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos,#x i li digué:
– Segueix-me.#x
Ell s’aixecà i el va seguir.#x
15Més tard, es posà a taula a casa d’ell,#x i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles;#x eren molts els qui el seguien. 16Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus#x veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles:
– Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
17Jesús ho va sentir i els digué:
– El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
Discussió sobre el dejuni
(Mt 9,14-17; Lc 5,33-39)
18Un dia que els deixebles de Joan#x i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
– Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen?
19Jesús els contestà:
– ¿Poden dejunar els convidats a noces#x mentre l’espòs és amb ells?#x Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. 20Però ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres,#x i aquell dia sí que dejunaran.
21»Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar:#x el pedaç nou estiraria la roba vella i es faria un esquinç més gros. 22I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.#x
Les espigues arrencades en dissabte
(Mt 12,1-8; Lc 6,1-5)
23Un dissabte,#x Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues. 24Els fariseus li van preguntar:
– Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?#x
25Jesús els respon:
– ¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? 26Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar,#x David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permís de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven.#x
27I els deia:
– El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte.#x 28Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte.

S'ha seleccionat:

Marc 2: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió