Marc 6
6
Jesús, rebutjat en el seu poble
(Mt 13,53-58)
1D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble,#x i els seus deixebles el seguiren. 2Arribat el dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien:
– D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut?#x I aquests miracles obrats per les seves mans? 3Aquest, ¿no és el fuster,#x el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?#x
I el rebutjaven.#x 4Jesús els digué:
– Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.#x
5I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans.#x 6I el sorprenia que no tinguessin fe.#x
Missió dels Dotze
(Mt 10,1.5-15; Lc 9,1-6)
Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.
7Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos.#x Els donà poder sobre els esperits malignes#x 8i els instruïa dient:
– No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda a la bossa.#x 9Calceu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits.#x
10I els deia encara:
– Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc.#x 11Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.#x
12Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. 13Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.
Mort de Joan Baptista
(Mt 14,1-12)
14L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes#x en va sentir parlar. Alguns deien:
– És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.
15D’altres deien:
– És Elies.#x
I d’altres:
– És un profeta, semblant als antics profetes.#x
16Herodes, sentint tot això, deia:
– És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.#x
17En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó,#x a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat.#x 18Joan deia a Herodes:
– No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà.#x
19Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, 20perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.
21L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit#x i als prohoms de Galilea. 22Durant el convit entrà la filla d’Herodies#x a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
– Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.
23I li féu aquest jurament:
– Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.#x
24La noia va sortir i preguntà a la seva mare:
– Què haig de demanar?
Ella li respongué:
– El cap de Joan Baptista.
25La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:
– Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.
26El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. 27Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. 28Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.
29Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.#x
Primera multiplicació dels pans#x
(Mt 14,13-21; Lc 9,10-17; Jn 6,1-13)
30Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. 31Ell els diu:
– Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.
Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.#x
32Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. 33Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. 34Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor;#x i es posà a instruir-los llargament.
35Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li:
– Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard.#x 36Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar.
37Però Jesús els respongué:
– Doneu-los menjar vosaltres mateixos.#x
Ells li diuen:
– Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!#x
38Jesús els pregunta:
– Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.
Ells ho miren i li diuen:
– Cinc pans i dos peixos.
39Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. 40La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta.#x 41Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent.#x També va repartir els dos peixos a tothom. 42Tots en van menjar i quedaren saciats. 43Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. 44D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.#x
Jesús camina sobre l’aigua
(Mt 14,22-33; Jn 6,16-21)#x
45Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida,#x mentre ell acomiadava la gent. 46Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar.#x 47Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. 48Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada#x va anar cap a ells caminant sobre l’aigua,#x com si volgués passar de llarg.#x 49Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma#x i es posaren a cridar; 50tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:
– Coratge! Sóc jo.#x No tingueu por.
51Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar.#x Ells quedaren completament desconcertats. 52És que no havien comprès allò dels pans:#x tenien el cor endurit.#x
Guarició de malalts a Genesaret
(Mt 14,34-36)
53Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret#x i van fondejar. 54Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. 55Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. 56A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell.#x I tots els qui el tocaven quedaven curats.#x
S'ha seleccionat:
Marc 6: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Marc 6
6
Jesús, rebutjat en el seu poble
(Mt 13,53-58)
1D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble,#x i els seus deixebles el seguiren. 2Arribat el dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien:
– D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut?#x I aquests miracles obrats per les seves mans? 3Aquest, ¿no és el fuster,#x el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?#x
I el rebutjaven.#x 4Jesús els digué:
– Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.#x
5I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans.#x 6I el sorprenia que no tinguessin fe.#x
Missió dels Dotze
(Mt 10,1.5-15; Lc 9,1-6)
Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.
7Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos.#x Els donà poder sobre els esperits malignes#x 8i els instruïa dient:
– No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda a la bossa.#x 9Calceu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits.#x
10I els deia encara:
– Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc.#x 11Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.#x
12Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. 13Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.
Mort de Joan Baptista
(Mt 14,1-12)
14L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes#x en va sentir parlar. Alguns deien:
– És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.
15D’altres deien:
– És Elies.#x
I d’altres:
– És un profeta, semblant als antics profetes.#x
16Herodes, sentint tot això, deia:
– És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.#x
17En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó,#x a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat.#x 18Joan deia a Herodes:
– No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà.#x
19Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, 20perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.
21L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit#x i als prohoms de Galilea. 22Durant el convit entrà la filla d’Herodies#x a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
– Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.
23I li féu aquest jurament:
– Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.#x
24La noia va sortir i preguntà a la seva mare:
– Què haig de demanar?
Ella li respongué:
– El cap de Joan Baptista.
25La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:
– Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.
26El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. 27Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. 28Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.
29Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.#x
Primera multiplicació dels pans#x
(Mt 14,13-21; Lc 9,10-17; Jn 6,1-13)
30Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. 31Ell els diu:
– Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.
Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.#x
32Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. 33Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. 34Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor;#x i es posà a instruir-los llargament.
35Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li:
– Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard.#x 36Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar.
37Però Jesús els respongué:
– Doneu-los menjar vosaltres mateixos.#x
Ells li diuen:
– Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!#x
38Jesús els pregunta:
– Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.
Ells ho miren i li diuen:
– Cinc pans i dos peixos.
39Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. 40La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta.#x 41Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent.#x També va repartir els dos peixos a tothom. 42Tots en van menjar i quedaren saciats. 43Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. 44D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.#x
Jesús camina sobre l’aigua
(Mt 14,22-33; Jn 6,16-21)#x
45Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida,#x mentre ell acomiadava la gent. 46Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar.#x 47Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. 48Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada#x va anar cap a ells caminant sobre l’aigua,#x com si volgués passar de llarg.#x 49Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma#x i es posaren a cridar; 50tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:
– Coratge! Sóc jo.#x No tingueu por.
51Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar.#x Ells quedaren completament desconcertats. 52És que no havien comprès allò dels pans:#x tenien el cor endurit.#x
Guarició de malalts a Genesaret
(Mt 14,34-36)
53Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret#x i van fondejar. 54Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. 55Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. 56A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell.#x I tots els qui el tocaven quedaven curats.#x
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso