Nombres 21
21
Conquesta d’Hormà
1Quan el rei cananeu d’Arad, que habitava al Nègueb, va saber que els israelites venien pel camí d’Atarim,#x anà a combatre contra ells, i alguns israelites caigueren presoners. 2Llavors Israel va fer aquesta prometença al Senyor:
– Si poses aquest poble a les nostres mans, consagrarem a l’extermini les seves ciutats.
3El Senyor va acceptar el vot dels israelites i posà els cananeus a les seves mans. Ells els van consagrar a l’extermini junt amb les seves ciutats. Per això van donar a aquell indret el nom d’Hormà#x (que vol dir «extermini»).
La serp d’aram
4Els israelites van partir del mont Or camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d’Edom.#x Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència 5i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia:
– Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment!#x
6Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites.#x 7El poble anà a trobar Moisès per dir-li:
– Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps.
Moisès va intercedir a favor del poble,#x 8i el Senyor li respongué:
– Fes-te una imatge d’aquestes serps i posa-la dalt d’un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida.
9Moisès va fer una serp d’aram i la posà dalt d’un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d’aram i salvava la vida.#x
Etapes cap a la Transjordània
10Els israelites es van posar en camí i acamparen a Obot. 11Van seguir enllà i acamparen a Iïm d’Abarim, al desert que s’estén tocant a Moab pel cantó de llevant.#x 12Van partir d’allà i acamparen al torrent de Zèred. 13Van partir d’allà i acamparen a l’altra banda de l’Arnon, el torrent que passa pel desert després d’haver nascut en el territori dels amorreus. L’Arnon és la frontera entre el territori dels amorreus i el de Moab. 14Per això es diu en el llibre de les Guerres del Senyor:#x
«Vaheb a Sufà, i torrents de l’Arnon:
15vessant dels torrents
que s’estén cap a la vila d’Ar
i va seguint la frontera de Moab.»
16D’allà van partir cap a Beer#x (que significa «pou»). Aquest és el pou on el Senyor va dir a Moisès: «Reuneix el poble i els donaré aigua.» 17Llavors els israelites van cantar aquesta cançó:
«Brolla, pou! Canteu-li!
18Pou excavat per senyors,
obert pels nobles del poble,
amb els seus ceptres i les seves vares.»
Des del desert anaren a Matanà,#x 19després a Nahaliel, després a Bamot; 20i des d’allà, a la vall dels camps de Moab, i al cim del mont Pisgà, des d’on es domina el desert.#x
Victòria contra Sehon
21Els israelites van enviar missatgers per dir a Sehon,#x rei dels amorreus:
22– Voldríem passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral fins que haurem travessat el teu territori.
23Però Sehon no volgué deixar-los passar. Va reunir tot el seu exèrcit i marxà cap al desert per sortir-los al pas.#x Arribat a Jahas, va entrar en combat contra els israelites. 24Però Israel el va desfer i ocupà el seu territori des de l’Arnon fins al Jaboc i fins a la frontera dels ammonites, que estava fortificada. 25Israel va prendre totes aquelles ciutats amorrees i s’hi va establir, junt amb Heixbon i tots els pobles de la rodalia. 26Heixbon era la capital de Sehon, rei dels amorreus, que havia fet la guerra contra el primer rei de Moab i li havia pres tot el seu país fins a l’Arnon.
27Per això diuen els poetes:#x
«Veniu a Heixbon: que sigui edificada
i restaurada la ciutat de Sehon!
28D’Heixbon ha sortit un foc,
una flama, de la ciutat de Sehon,
que ha devorat Ar de Moab
i els senyors de les carenes de l’Arnon.
29Ai de tu, Moab!
Esteu perduts,
adoradors de Quemoix!#x
Ell va fer que fugissin els teus fills,
que les teves filles caiguessin captives
en poder de Sehon, rei amorreu.#x
30Però, quan hem disparat contra ells,
Heixbon ha sucumbit fins a Dibon;
hem devastat fins a Nófah,
s’ha estès el foc fins a Medebà.»
Victòria contra Og#x
31Israel es va establir en el país dels amorreus. 32Després Moisès envià un escamot a fer un reconeixement a Jazer;#x van ocupar la ciutat i els pobles de la rodalia, i en foren expulsats#x els amorreus que hi vivien. 33Acabat van emprendre el camí que pujava a Basan. Però Og, el rei d’aquest territori, els sortí al pas amb tot el seu exèrcit i va atacar-los a Edreí. 34Llavors el Senyor digué a Moisès:
– No li tinguis por, perquè jo el faré caure a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu país. Tracta’l igual que a Sehon, el rei dels amorreus que regnava a Heixbon.
35Els israelites van derrotar Og, amb els seus fills i tot el seu exèrcit, fins a no deixar cap supervivent. I van ocupar el seu territori.
S'ha seleccionat:
Nombres 21: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Nombres 21
21
Conquesta d’Hormà
1Quan el rei cananeu d’Arad, que habitava al Nègueb, va saber que els israelites venien pel camí d’Atarim,#x anà a combatre contra ells, i alguns israelites caigueren presoners. 2Llavors Israel va fer aquesta prometença al Senyor:
– Si poses aquest poble a les nostres mans, consagrarem a l’extermini les seves ciutats.
3El Senyor va acceptar el vot dels israelites i posà els cananeus a les seves mans. Ells els van consagrar a l’extermini junt amb les seves ciutats. Per això van donar a aquell indret el nom d’Hormà#x (que vol dir «extermini»).
La serp d’aram
4Els israelites van partir del mont Or camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d’Edom.#x Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència 5i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia:
– Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment!#x
6Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites.#x 7El poble anà a trobar Moisès per dir-li:
– Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps.
Moisès va intercedir a favor del poble,#x 8i el Senyor li respongué:
– Fes-te una imatge d’aquestes serps i posa-la dalt d’un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida.
9Moisès va fer una serp d’aram i la posà dalt d’un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d’aram i salvava la vida.#x
Etapes cap a la Transjordània
10Els israelites es van posar en camí i acamparen a Obot. 11Van seguir enllà i acamparen a Iïm d’Abarim, al desert que s’estén tocant a Moab pel cantó de llevant.#x 12Van partir d’allà i acamparen al torrent de Zèred. 13Van partir d’allà i acamparen a l’altra banda de l’Arnon, el torrent que passa pel desert després d’haver nascut en el territori dels amorreus. L’Arnon és la frontera entre el territori dels amorreus i el de Moab. 14Per això es diu en el llibre de les Guerres del Senyor:#x
«Vaheb a Sufà, i torrents de l’Arnon:
15vessant dels torrents
que s’estén cap a la vila d’Ar
i va seguint la frontera de Moab.»
16D’allà van partir cap a Beer#x (que significa «pou»). Aquest és el pou on el Senyor va dir a Moisès: «Reuneix el poble i els donaré aigua.» 17Llavors els israelites van cantar aquesta cançó:
«Brolla, pou! Canteu-li!
18Pou excavat per senyors,
obert pels nobles del poble,
amb els seus ceptres i les seves vares.»
Des del desert anaren a Matanà,#x 19després a Nahaliel, després a Bamot; 20i des d’allà, a la vall dels camps de Moab, i al cim del mont Pisgà, des d’on es domina el desert.#x
Victòria contra Sehon
21Els israelites van enviar missatgers per dir a Sehon,#x rei dels amorreus:
22– Voldríem passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral fins que haurem travessat el teu territori.
23Però Sehon no volgué deixar-los passar. Va reunir tot el seu exèrcit i marxà cap al desert per sortir-los al pas.#x Arribat a Jahas, va entrar en combat contra els israelites. 24Però Israel el va desfer i ocupà el seu territori des de l’Arnon fins al Jaboc i fins a la frontera dels ammonites, que estava fortificada. 25Israel va prendre totes aquelles ciutats amorrees i s’hi va establir, junt amb Heixbon i tots els pobles de la rodalia. 26Heixbon era la capital de Sehon, rei dels amorreus, que havia fet la guerra contra el primer rei de Moab i li havia pres tot el seu país fins a l’Arnon.
27Per això diuen els poetes:#x
«Veniu a Heixbon: que sigui edificada
i restaurada la ciutat de Sehon!
28D’Heixbon ha sortit un foc,
una flama, de la ciutat de Sehon,
que ha devorat Ar de Moab
i els senyors de les carenes de l’Arnon.
29Ai de tu, Moab!
Esteu perduts,
adoradors de Quemoix!#x
Ell va fer que fugissin els teus fills,
que les teves filles caiguessin captives
en poder de Sehon, rei amorreu.#x
30Però, quan hem disparat contra ells,
Heixbon ha sucumbit fins a Dibon;
hem devastat fins a Nófah,
s’ha estès el foc fins a Medebà.»
Victòria contra Og#x
31Israel es va establir en el país dels amorreus. 32Després Moisès envià un escamot a fer un reconeixement a Jazer;#x van ocupar la ciutat i els pobles de la rodalia, i en foren expulsats#x els amorreus que hi vivien. 33Acabat van emprendre el camí que pujava a Basan. Però Og, el rei d’aquest territori, els sortí al pas amb tot el seu exèrcit i va atacar-los a Edreí. 34Llavors el Senyor digué a Moisès:
– No li tinguis por, perquè jo el faré caure a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu país. Tracta’l igual que a Sehon, el rei dels amorreus que regnava a Heixbon.
35Els israelites van derrotar Og, amb els seus fills i tot el seu exèrcit, fins a no deixar cap supervivent. I van ocupar el seu territori.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso