Filipencs 1:3-11

Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres. Sempre, en totes les meves pregàries, demano ple de goig per tots vosaltres, ja que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excellent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist. Trobo ben just de tenir aquests sentiments per tots vosaltres, ja que us porto dins el cor. I vosaltres compartiu amb mi aquesta gràcia de Déu, ara que estic encadenat i haig de defensar i confirmar l’evangeli davant el tribunal. Déu és testimoni de com us enyoro a tots, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu íntegres i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir, plens del fruit de justícia que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.