Proverbis 10:17-32

Qui es deixa formar s’encamina a la vida, qui rebutja advertiments s’extravia. Qui amaga l’odi és un hipòcrita, qui escampa calúmnies és un beneit. Qui molt xerra no evita la falta, l’home assenyat mesura les paraules. Les paraules del just són plata de llei, els pensaments del malvat no valen res. Les paraules del just alimenten molta gent, però els necis moriran per manca de seny. La benedicció del Senyor dóna riquesa: de res no serveixen els nostres esforços. El neci es diverteix obrant amb infàmia; l’home intel·ligent, obrant amb saviesa. El just obté allò que desitja; al malvat li acaba passant el que tem. Passa la tempesta i el malvat desapareix, però el just es manté ferm per sempre. Com el vinagre irrita les dents o el fum els ulls, el peresós irrita a qui li dóna un encàrrec. El qui confia en el Senyor allarga la vida; els anys dels malvats seran escurçats. L’espera dels justos es compleix, l’esperança dels malvats es perd. El Senyor és la fortalesa dels honrats, però és la ruïna dels malèfics. El just no serà mai arrencat, els malvats no romandran a la terra. La boca del just fa créixer la saviesa, però la llengua perversa serà tallada. Les paraules del just complauen, les del malvat trasbalsen.