Proverbis 14
14
1La dona assenyada aferma la casa;#x
l’esbojarrada, l’enderroca.
2L’home recte respecta el Senyor,
l’home tortuós el menysprea.
3Amb el seu parlar, el neci es guanya garrotades,
però al sensat, les seves paraules el protegeixen.
4Quan no hi ha bous no cal omplir la menjadora,
però tampoc no hi haurà collita abundant.
5Un testimoni veraç no menteix,
un de fals no diu més que mentides.
6L’arrogant cerca en va la saviesa,
l’intel·ligent l’aprèn fàcilment.
7Aparta’t del costat del neci,
que no n’aprendries res de bo.
8La saviesa del prudent il·lumina el seu camí,
la conducta fraudulenta extravia els necis.
9Els estúpids es mofen de les seves culpes,
però Déu es complau en els rectes.
10El cor de cadascú coneix la joia i la pena,
i ningú més no les pot compartir.#x
11La casa dels malvats s’ensorrarà,
prosperarà la família dels honrats.#x
12Els teus plans et poden semblar bons,
però podrien portar-te a la mort.#x
13Fins entre rialles s’amaguen les penes,
l’alegria acaba en tristor.
14L’insensat rebrà la paga de la seva conducta;
l’home de bé, una paga millor.
15L’inexpert s’ho creu tot,
qui té seny sap per on passa.
16El savi tem el mal i se n’aparta,
el neci tira al dret tot confiat.
17L’impulsiu fa bajanades,
l’intrigant serà rebutjat.#x
18La niciesa és patrimoni dels ingenus,
la corona dels prudents és el saber.
19Els dolents s’inclinaran davant els bons,
a les portes del just s’inclinaran els malvats.
20El pobre es fa odiós fins i tot als veïns;
són molts els amics del ric.#x
21Qui menysprea els altres peca;
feliç el qui s’apiada dels pobres!#x
22Els forjadors del mal s’extravien,
els qui forgen el bé obtindran amor i lleialtat.
23De tot treball se’n treu un profit;
de xerrar molt, misèria i prou.
24La riquesa és la corona del savi,
el neci llueix la seva niciesa.
25Un testimoni veraç salva vides,
un de fals confon els jutges.
26Venerar el Senyor és garantia segura
i dóna seguretat als fills.#x
27Venerar el Senyor és font de vida#x
i aparta dels llaços de la mort.#x
28Una població nombrosa honora el rei,
un país despoblat l’arruïna.
29Qui és pacient demostra molta prudència;
molta estupidesa, l’impacient.#x
30L’ànim serè dóna vida al cos,
l’enveja és un corc dins els ossos.
31Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador;
l’honora qui es compadeix del pobre.#x
32El malvat és abatut per la pròpia maldat;
la integritat del just el protegeix.
33La saviesa reposa en l’home assenyat
i es fa conèixer, tant sí com no, entre els necis.#x
34La justícia enalteix un poble,
el pecat és la seva vergonya.
35El rei afavoreix el servidor sagaç,
però s’enutja amb el qui no sap el que fa.
S'ha seleccionat:
Proverbis 14: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso