Proverbis 17:1-14

Proverbis 17:1-14 BCI

Val més pa sec menjat en pau que grans festins de gent barallada. Un servent capaç domina el fill indigne i tindrà part en l’herència amb els altres germans. El gresol prova la plata, i la fornal, l’or, però els cors els prova el Senyor. El malvat para l’orella a les malediccions, el falsari està atent a la llengua malèfica. Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador, serà castigat qui s’alegra d’una desgràcia. Els néts són la corona dels avis, els pares són l’orgull dels fills. No escau al neci de parlar amb distinció, ni a l’home distingit de parlar amb engany. Per a alguns, el suborn és un talismà que els dóna el triomf arreu on van. Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retreu. Fa més cas d’un sol avís l’assenyat que no l’estúpid de cent vergassades. El rebel trama revoltes: li enviaran un botxí cruel. Val més topar amb una óssa separada de la cria que no pas amb un neci en ple deliri. El qui torna mal per bé té per sempre el mal a casa. Començar un plet és aviar l’aigua: abans d’embolicar-t’hi, retira’t.