Salms 102

102
No m’amaguis la mirada#x
1Pregària d’un afligit que se sent defallir i aboca el seu plany davant el Senyor.#x
2Senyor, escolta la meva pregària,
que arribi fins a tu el meu clam.#x
3No m’amaguis la mirada#x
en dies de perill;
sempre que t’invoco,
escolta atentament,#x
no triguis a respondre’m.
4Els meus dies s’esvaeixen com el fum,
es consumeixen els meus ossos com les brases,
5s’asseca el meu cor, segat com l’herba,#x
no tinc esma de menjar el meu pa;
6a força de plànyer-me,
em queda solament la pell i l’os.#x
7Visc com els mussols en el desert
i les xibeques a les ruïnes,
8passo la nit en vetlla
com les òlibes al terrat.
9Els enemics m’escarneixen tot el dia,
en to de burla#x juren pel meu nom.
10Menjo cendra com si fos pa,
barrejo amb les llàgrimes la beguda,#x
11quan veig la fúria i l’enuig
amb què m’has alçat i rebatut.
12Els meus dies declinen com l’ombra del capvespre
i em vaig assecant com l’herba.#x
13Però tu, Senyor, regnes per sempre#x
i es perpetua de segle en segle el teu record.#x
14T’aixecaràs i t’apiadaràs de Sió,#x
perquè ja és temps de compadir-te’n, ja n’és l’hora!
15Els teus servents estimen les seves pedres,
els fa llàstima la seva pols.#x
16Els estrangers veneraran el nom del Senyor,
tots els reis de la terra, la seva majestat,
17quan el Senyor restaurarà Sió#x
i s’hi manifestarà amb la seva glòria,#x
18quan farà cas de l’oració dels desvalguts
i no menystindrà les seves pregàries.
19Que quedi escrit això per a les generacions que vindran,#x
i el poble creat de nou lloarà el Senyor dient:
20«El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat esguarda la terra,#x
21per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a la mort,#x
22perquè anunciïn a Sió el nom del Senyor,
a Jerusalem, la seva lloança,
23quan s’hi apleguin pobles i reialmes
i tots alhora serveixin el Senyor.»
24Ell esgotava a mig camí les meves forces,
volia escurçar la meva vida.
25Però jo he dit:
«Déu meu, no em prenguis a la meitat dels meus dies,#x
que els teus anys s’allarguen de segle en segle.
26Al principi vas assentar la terra,#x
i el cel és obra de les teves mans;
27ells passaran, però tu perduraràs.
Com un vestit es gastaran,#x
i tu els canviaràs com la roba que ha envellit:
realment envelliran!
28Però tu ets sempre el mateix
i els teus anys no tindran fi.»#x
29Els fills dels teus servents viuran segurs,
els seus descendents es mantindran a la teva presència.

S'ha seleccionat:

Salms 102: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió