Salms 106
106
Hem pecat igual que els nostres pares#x
1Al·leluia!
Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.#x
2¿Qui pot contar les proeses del Senyor#x
i proclamar les seves lloances?
3Feliços els qui observen el dret
i obren amb justícia en tot moment.#x
4Recorda’t de nosaltres, Senyor,
per la benvolença que mostres al teu poble,
visita’ns, vine a salvar-nos.#x
5Fes que veiem feliços els teus elegits,
que ens alegrem amb l’alegria del teu poble
i ens gloriem amb la teva heretat.
6Hem pecat igual que els nostres pares,
som culpables, hem estat infidels.#x
7Els nostres pares a Egipte
no van comprendre els teus prodigis;
no es recordaren del gran amor que ens tens,
i es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig.#x
8Però ell els salvà per amor del seu nom,
perquè fos conegut el seu poder.#x
9Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut,
i van passar per l’oceà com pel desert;
10els salvà de les mans dels qui els avorrien,
els alliberà de les mans de l’enemic.#x
11L’aigua sepultà els perseguidors,
no en va quedar ni un de sol.#x
12Llavors van creure en les promeses del Senyor
i cantaren les seves lloances.#x
13Però aviat van oblidar les seves obres,
no van fiar-se dels seus designis.#x
14En la solitud se’ls menjava el desig
i temptaren Déu en el desert.#x
15Ell els concedí el que demanaven
i sacià la seva intemperància.#x
16Al campament van tenir gelosia de Moisès
i d’Aaron, consagrat al Senyor;#x
17però s’obrí la terra i engolí Datan,
el sepultà amb la banda d’Abiron;#x
18un foc va consumir aquella gentussa,
una flamarada devorà aquells infidels.#x
19A l’Horeb fabricaren un vedell,
adoraren un ídol de fosa;#x
20van canviar Déu, la seva glòria,#x
per la imatge d’un vedell, que menja herba.#x
21Van oblidar Déu, que els havia salvat,
que havia fet prodigis a Egipte,
22meravelles a la terra de Cam,#x
obres admirables al pas del Mar Roig.
23Ja parlava Déu d’exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantà de destruir-los.#x
24Menysprearen la terra deliciosa,
no van creure en la seva promesa;#x
25van murmurar al campament,
no escoltaren la veu del Senyor.
26Llavors ell va alçar la mà contra ells
per fer-los caure en aquell desert,#x
27per fer caure els seus fills entre els pobles
i escampar-los per tots els països.#x
28Es van sotmetre al déu Baal de Peor,#x
menjant víctimes sacrificades a déus morts;#x
29amb el seu obrar irritaren el Senyor,
i una epidèmia es va abatre damunt d’ells.
30Però Pinhàs s’alçà i va fer justícia,#x
i l’epidèmia es va deturar;
31i el Senyor li ho tingué en compte#x
per totes les generacions, per sempre.#x
32Provocaren el Senyor a les fonts de Meribà
i, per culpa d’ells, Moisès rebé el seu càstig;#x
33li havien amargat l’esperit#x
i ell no sabé refrenar la llengua.#x
34No van exterminar els pobles cananeus,
no compliren l’ordre del Senyor;#x
35es van emparentar amb els pagans
i es contagiaren dels seus costums.
36Van donar culte als seus ídols,
van caure en els seus paranys;#x
37arribaren a immolar als dimonis
els propis fills i les pròpies filles.#x
38Vessaren així sang innocent,
la sang dels fills i de les filles
sacrificats als ídols cananeus,
i aquella sang va profanar el país.#x
39Es deshonraren amb els seus costums,
es prostituïren amb el seu obrar.#x
40El Senyor es va arborar contra el seu poble
i sentí fàstic de la seva heretat;
41els abandonà en mans d’altres pobles,
i els qui els avorrien els van sotmetre;
42els van oprimir els enemics,
els van doblegar sota el seu jou.#x
43Quantes vegades el Senyor els alliberà!
Però ells s’obstinaven a ser rebels
i defallien per les seves culpes.#x
44Quan el Senyor va sentir el seu plany
es va fixar en la seva desgràcia.
45Es recordà de la seva aliança,
canvià de parer pel gran amor que els professava,#x
46i va fer que en tinguessin compassió
tots aquells qui els havien deportat.#x
47Salva’ns, Senyor, Déu nostre;
aplega’ns d’entre les nacions.#x
En donarem gràcies al teu nom, que és sant,
i ens gloriarem de lloar-te.#x
48Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel,
des de sempre i per sempre.#x
I tot el poble respon: «Amén.»#x
Al·leluia!#x
S'ha seleccionat:
Salms 106: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Salms 106
106
Hem pecat igual que els nostres pares#x
1Al·leluia!
Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.#x
2¿Qui pot contar les proeses del Senyor#x
i proclamar les seves lloances?
3Feliços els qui observen el dret
i obren amb justícia en tot moment.#x
4Recorda’t de nosaltres, Senyor,
per la benvolença que mostres al teu poble,
visita’ns, vine a salvar-nos.#x
5Fes que veiem feliços els teus elegits,
que ens alegrem amb l’alegria del teu poble
i ens gloriem amb la teva heretat.
6Hem pecat igual que els nostres pares,
som culpables, hem estat infidels.#x
7Els nostres pares a Egipte
no van comprendre els teus prodigis;
no es recordaren del gran amor que ens tens,
i es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig.#x
8Però ell els salvà per amor del seu nom,
perquè fos conegut el seu poder.#x
9Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut,
i van passar per l’oceà com pel desert;
10els salvà de les mans dels qui els avorrien,
els alliberà de les mans de l’enemic.#x
11L’aigua sepultà els perseguidors,
no en va quedar ni un de sol.#x
12Llavors van creure en les promeses del Senyor
i cantaren les seves lloances.#x
13Però aviat van oblidar les seves obres,
no van fiar-se dels seus designis.#x
14En la solitud se’ls menjava el desig
i temptaren Déu en el desert.#x
15Ell els concedí el que demanaven
i sacià la seva intemperància.#x
16Al campament van tenir gelosia de Moisès
i d’Aaron, consagrat al Senyor;#x
17però s’obrí la terra i engolí Datan,
el sepultà amb la banda d’Abiron;#x
18un foc va consumir aquella gentussa,
una flamarada devorà aquells infidels.#x
19A l’Horeb fabricaren un vedell,
adoraren un ídol de fosa;#x
20van canviar Déu, la seva glòria,#x
per la imatge d’un vedell, que menja herba.#x
21Van oblidar Déu, que els havia salvat,
que havia fet prodigis a Egipte,
22meravelles a la terra de Cam,#x
obres admirables al pas del Mar Roig.
23Ja parlava Déu d’exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantà de destruir-los.#x
24Menysprearen la terra deliciosa,
no van creure en la seva promesa;#x
25van murmurar al campament,
no escoltaren la veu del Senyor.
26Llavors ell va alçar la mà contra ells
per fer-los caure en aquell desert,#x
27per fer caure els seus fills entre els pobles
i escampar-los per tots els països.#x
28Es van sotmetre al déu Baal de Peor,#x
menjant víctimes sacrificades a déus morts;#x
29amb el seu obrar irritaren el Senyor,
i una epidèmia es va abatre damunt d’ells.
30Però Pinhàs s’alçà i va fer justícia,#x
i l’epidèmia es va deturar;
31i el Senyor li ho tingué en compte#x
per totes les generacions, per sempre.#x
32Provocaren el Senyor a les fonts de Meribà
i, per culpa d’ells, Moisès rebé el seu càstig;#x
33li havien amargat l’esperit#x
i ell no sabé refrenar la llengua.#x
34No van exterminar els pobles cananeus,
no compliren l’ordre del Senyor;#x
35es van emparentar amb els pagans
i es contagiaren dels seus costums.
36Van donar culte als seus ídols,
van caure en els seus paranys;#x
37arribaren a immolar als dimonis
els propis fills i les pròpies filles.#x
38Vessaren així sang innocent,
la sang dels fills i de les filles
sacrificats als ídols cananeus,
i aquella sang va profanar el país.#x
39Es deshonraren amb els seus costums,
es prostituïren amb el seu obrar.#x
40El Senyor es va arborar contra el seu poble
i sentí fàstic de la seva heretat;
41els abandonà en mans d’altres pobles,
i els qui els avorrien els van sotmetre;
42els van oprimir els enemics,
els van doblegar sota el seu jou.#x
43Quantes vegades el Senyor els alliberà!
Però ells s’obstinaven a ser rebels
i defallien per les seves culpes.#x
44Quan el Senyor va sentir el seu plany
es va fixar en la seva desgràcia.
45Es recordà de la seva aliança,
canvià de parer pel gran amor que els professava,#x
46i va fer que en tinguessin compassió
tots aquells qui els havien deportat.#x
47Salva’ns, Senyor, Déu nostre;
aplega’ns d’entre les nacions.#x
En donarem gràcies al teu nom, que és sant,
i ens gloriarem de lloar-te.#x
48Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel,
des de sempre i per sempre.#x
I tot el poble respon: «Amén.»#x
Al·leluia!#x
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso