Salms 22:1-31

Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Estàs lluny de salvar-me, no t’arriba el meu clam. Déu meu, crido de dia i no respons; crido de nit i no trobo repòs. I això que tu ets el Sant i tens per tron les lloances d’Israel! En tu confiaven els nostres pares, hi confiaven i els vas alliberar; a tu clamaven i eren salvats, en tu confiaven i no foren confosos. Però jo sóc un cuc, no pas un home, befa de la gent, menyspreat del poble. Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan ganyotes, prenen aires de mofa: «Que s’adreci al Senyor, que ell el salvi, que l’alliberi, si tant se l’estima!» Ets tu qui em tragueres del si de la mare i em confiares als seus pits; acabat de néixer, em van dur a la teva falda, des del si de la mare ets el meu Déu. No t’allunyis, que el perill és a prop i no tinc qui m’ajudi. M’envolta un ramat de braus, m’acorralen vedells de Basan; uns lleons que destrossen i rugeixen obren la boca contra mi. Tot jo m’escolo com l’aigua, se’m deslloriguen tots els ossos. El cor, com si fos cera, se’m fon a dins de les entranyes. La meva gola està resseca com terrissa, la llengua se m’encasta al paladar. M’ajeus a la pols de la mort. M’envolta una munió de gossos, m’encercla un estol de malfactors; m’han foradat les mans i els peus, puc comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen satisfets; es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba. Però tu, Senyor, no t’allunyis; força meva, vine de pressa a ajudar-me. Allibera la meva vida de l’espasa, que no mori entre les grapes del gos; salva’m de la gola del lleó, guarda’m de les banyes del brau. Senyor, m’has escoltat! Anunciaré el teu nom als meus germans, enmig de l’assemblea et lloaré. «Fidels del Senyor, lloeu-lo, fills de Jacob, glorifiqueu-lo, reverencieu-lo, fills d’Israel! Perquè no ha rebutjat ni menyspreat el qui és pobre i desvalgut; no li ha amagat la seva mirada, i quan cridava auxili l’ha escoltat.» En tu s’inspirarà el meu cant davant de tota l’assemblea; davant dels fidels oferiré el que vaig prometre. Els humils en menjaran fins a saciar-se, lloaran el Senyor els qui el cerquen. I diran: «Que visqueu per molts anys!» Ho tindran present i tornaran al Senyor tots els països de la terra, es prosternaran davant d’ell totes les famílies dels pobles. Perquè la reialesa és del Senyor: ell és el sobirà de les nacions. Els qui són a la terra l’adoren, s’agenollen davant d’ell els qui baixen a la pols. Per a ell viurà la meva ànima. Una descendència servirà el Senyor; parlaran d’ell a aquesta generació.