Rut Introducció
Introducció
El llibre de Rut rep el nom de la seva protagonista, una noia moabita que, un cop mort el seu marit, un jueu emigrat al país de Moab, segueix la seva sogra Noemí quan aquesta retorna a Betlem. Després d’un seguit de situacions estructurades més o menys d’acord amb les lleis bíbliques del matrimoni, Rut es casa amb Booz, parent de Noemí, i té un fill, Obed, que és presentat com el pare de Jessè i l’avi de David.
El text està construït amb quatre escenes que formen una certa estructura dramàtica: Noemí retorna a Betlem acompanyada de Rut (1,6-18); Rut es troba amb Booz (2,1-17); Rut passa la nit al costat de Booz (3,1-15); Booz es casa amb Rut (4,1-12). A aquestes quatre escenes s’hi afegeix una introducció (1,1-5) sobre la mort del sogre i del primer marit de Rut, i una conclusió (4,13-17) sobre el naixement d’Obed, fill del matrimoni de Rut amb Booz. La resta de textos (1,19-22; 2,18-23; 3,16-18) faciliten el pas d’una escena a l’altra. Tanca el llibre la llista dels avantpassats de David (4,18-22).
L’obra presenta Rut com a model de conversió al poble de Déu; ella que era estrangera, més encara, moabita (i, per tant, exclosa de la comunitat d’Israel; vegeu Dt 23,4-7; Ne 13,1), és capaç de renunciar al seu propi poble, d’entrar a formar part d’Israel i d’acceptar-ne la fe (1,16; 2,12). Al mateix temps, el llibre de Rut conté un altre element que cal tenir en compte: l’actitud d’obertura envers els pobles no jueus i, ensems, una nota polèmica contra el fet que el judaisme postexílic es tanqués en si mateix, especialment en l’afer dels matrimonis mixtos, és a dir, el casament amb dones no jueves (Esd 9; Ne 13).
Aquesta lloança de la fe d’una dona provinent d’un poble no jueu i l’interès per David fan creure que el llibre va ser redactat en l’època del postexili, malgrat la referència del primer verset, que atribueix els esdeveniments al període dels Jutges. Les antigues versions grega i llatina han situat el llibre de Rut entre els anomenats «llibres històrics», mentre que la Bíblia hebrea el col·loca en la secció dels Escrits. El llibre de Rut es llegeix a la sinagoga durant la festa jueva de Pentecosta, probablement perquè algun dels episodis que explica té lloc durant el temps de la collita.
L’Evangeli segons Mateu registra el nom de Rut en l’arbre genealògic de Jesús. Segons les tradicions jueves, Tamar (Mt 1,3), Rut (Mt 1,5) i Betsabé, la muller d’Uries (Mt 1,6), havien estat destinades per la providència divina perquè de la seva descendència en nasqués el Messies.
S'ha seleccionat:
Rut Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Rut Introducció
Introducció
El llibre de Rut rep el nom de la seva protagonista, una noia moabita que, un cop mort el seu marit, un jueu emigrat al país de Moab, segueix la seva sogra Noemí quan aquesta retorna a Betlem. Després d’un seguit de situacions estructurades més o menys d’acord amb les lleis bíbliques del matrimoni, Rut es casa amb Booz, parent de Noemí, i té un fill, Obed, que és presentat com el pare de Jessè i l’avi de David.
El text està construït amb quatre escenes que formen una certa estructura dramàtica: Noemí retorna a Betlem acompanyada de Rut (1,6-18); Rut es troba amb Booz (2,1-17); Rut passa la nit al costat de Booz (3,1-15); Booz es casa amb Rut (4,1-12). A aquestes quatre escenes s’hi afegeix una introducció (1,1-5) sobre la mort del sogre i del primer marit de Rut, i una conclusió (4,13-17) sobre el naixement d’Obed, fill del matrimoni de Rut amb Booz. La resta de textos (1,19-22; 2,18-23; 3,16-18) faciliten el pas d’una escena a l’altra. Tanca el llibre la llista dels avantpassats de David (4,18-22).
L’obra presenta Rut com a model de conversió al poble de Déu; ella que era estrangera, més encara, moabita (i, per tant, exclosa de la comunitat d’Israel; vegeu Dt 23,4-7; Ne 13,1), és capaç de renunciar al seu propi poble, d’entrar a formar part d’Israel i d’acceptar-ne la fe (1,16; 2,12). Al mateix temps, el llibre de Rut conté un altre element que cal tenir en compte: l’actitud d’obertura envers els pobles no jueus i, ensems, una nota polèmica contra el fet que el judaisme postexílic es tanqués en si mateix, especialment en l’afer dels matrimonis mixtos, és a dir, el casament amb dones no jueves (Esd 9; Ne 13).
Aquesta lloança de la fe d’una dona provinent d’un poble no jueu i l’interès per David fan creure que el llibre va ser redactat en l’època del postexili, malgrat la referència del primer verset, que atribueix els esdeveniments al període dels Jutges. Les antigues versions grega i llatina han situat el llibre de Rut entre els anomenats «llibres històrics», mentre que la Bíblia hebrea el col·loca en la secció dels Escrits. El llibre de Rut es llegeix a la sinagoga durant la festa jueva de Pentecosta, probablement perquè algun dels episodis que explica té lloc durant el temps de la collita.
L’Evangeli segons Mateu registra el nom de Rut en l’arbre genealògic de Jesús. Segons les tradicions jueves, Tamar (Mt 1,3), Rut (Mt 1,5) i Betsabé, la muller d’Uries (Mt 1,6), havien estat destinades per la providència divina perquè de la seva descendència en nasqués el Messies.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso