Tobit 5
5
Preparatius per al viatge
1Tobies va respondre al seu pare Tobit:
– Pare, totes aquestes recomanacions, les posaré en pràctica. 2Però, com podré reclamar el dipòsit a Gabael si ni ell ni jo no ens coneixem? Quina contrasenya li puc donar perquè em reconegui, es fiï de mi i em doni els diners? A més, tampoc no sé com s’hi va, a Mèdia.
3Tobit va replicar a Tobies, el seu fill:
– Gabael i jo vam redactar una escriptura i la vam signar tots dos. Després la partírem en dues meitats: jo me’n vaig quedar una i vaig deixar l’altra meitat junt amb els diners.#x Mira, ja han passat vint anys d’ençà que vaig fer aquest dipòsit. Ara, doncs, fill meu, busca’t un home de confiança que t’acompanyi. Ja li pagarem un bon sou quan torneu. I tu reclama a Gabael aquella quantitat.
Tobies troba Rafael
4Tobies va sortir a buscar un company de viatge que estigués al corrent dels camins de Mèdia. Tot just sortit, va trobar-se amb l’àngel Rafael,#x dret davant d’ell, però no va conèixer que fos un àngel de Déu.
5Tobies li va preguntar:
– D’on ets, jove?
Ell li va respondre:
– Sóc un dels teus germans israelites. He vingut aquí buscant feina.
Tobies li va dir:
– ¿Saps per on s’hi va, a Mèdia?
6Ell va contestar:
– Sí. Hi he estat moltes vegades i en conec pam a pam tots els camins. He anat sovint a Mèdia i he posat a casa de Gabael, el nostre compatriota que viu a Ragues. D’Ecbàtana a Ragues hi ha dos dies bons de camí,#x perquè Ragues és a la muntanya, i Ecbàtana, al bell mig de la plana.#x
7Tobies li respon:
– Espera’m aquí, jove, que entro a dir-ho al meu pare. Necessito que m’acompanyis. Ja t’ho pagaré.
8El jove li diu:
– T’espero aquí, però no tardis.
9Tobies va entrar a informar el seu pare Tobit:
– He trobat un dels nostres germans israelites.
Tobit li digué:
– Crida aquest home. Vull saber quin és el seu llinatge i la seva tribu i si és prou fiat per a acompanyar-te, fill meu.
10Tobies va sortir i el va cridar:
– Jove, el meu pare pregunta per tu.
Entrà a casa i Tobit s’avançà a saludar-lo. El jove li correspongué:
– Déu te guard! Et desitjo molta felicitat.
Però Tobit li contestà:
– Per què em desitges felicitat si sóc un home completament cec, incapaç de veure la llum del cel? Visc a les fosques igual que els morts, que ja no veuen la llum. Viu i tot, estic enmig dels morts. Sento la veu de la gent, però no veig ningú.
Li diu el jove:
– Tingues confiança. Déu et guarirà aviat.
Tobit li diu:
– El meu fill Tobies vol anar a Mèdia. ¿Podries acompanyar-lo i fer-li de guia? Naturalment, et pagaré el teu sou, germà.
El jove li respon:
– Sí que l’hi puc acompanyar. A més, conec molt bé tots els camins de Mèdia. Hi he anat sovint i n’he recorregut les planes i les muntanyes: en conec totes les rutes.
11Tobit li va preguntar:
– Germà, de quina família i de quina tribu ets? Digues-m’ho, si et plau.
12Ell respongué:
– De què et servirà saber la meva tribu?
Tobit va insistir:
– Vull saber la veritat, germà. Com et dius? De qui ets fill?
13Ell li respon:
– Jo sóc Azaries, fill del gran Ananies, un dels teus parents.
14Tobit li diu:
– Sigues benvingut, germà! Que Déu et beneeixi! No et sàpiga greu que hagi volgut saber exactament quina és la teva família. Ara resulta que ets parent nostre, d’un llinatge bo i distingit. Jo coneixia Ananies i Natan, els dos fills del gran Semeïes. Pelegrinaven amb mi a Jerusalem per adorar Déu#x i mai no van deixar el camí dret. Els teus germans són bona gent, i tu has sortit de bona soca. Benvingut siguis!
15Després va afegir:
– Et donaré de jornal una moneda de plata per dia#x i et faré la vida com al meu fill. Acompanya-me’l bé, 16i encara et donaré una sobrepaga.
Ell li respon:
– Jo l’acompanyaré. No passis ànsia. Amb salut sortirem i amb salut tornarem a casa teva. Els camins són segurs.
17Li diu Tobit:
– Que Déu t’ho pagui, germà.
Tobit va cridar el seu fill i li digué:
– Fill meu, prepara totes les coses del viatge i vés-te’n amb aquest germà teu. Que el Déu del cel vetlli allà per vosaltres i us faci tornar a mi sans i estalvis. Que el seu àngel us acompanyi i us guardi, fill meu.
Tobies va besar el seu pare i la seva mare i va emprendre el camí, mentre Tobit els desitjava bon viatge.
Reacció de la mare
18Llavors la mare es va posar a plorar, tot dient a Tobit:
– Per què l’has hagut de fer marxar, el meu fill? Ell era el bastó que ens sostenia, i sempre el teníem al nostre costat. 19Tant de bo no ens vinguessin més diners si, a canvi de perdre’ls, recobréssim el nostre fill!#x 20Ja en teníem prou per a viure amb el que el Senyor ens donava!
21Tobit li va dir:
– No t’hi capfiquis. El nostre fill se’n va amb salut, i amb salut tornarà a casa. Els teus propis ulls el veuran el dia que torni sa i estalvi. 22No t’hi amoïnis, dona. No passis ànsia per ells. Un àngel bo l’acompanya: tindrà un viatge feliç i tornarà amb bona salut.
23Llavors Anna parà de plorar.
S'ha seleccionat:
Tobit 5: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Tobit 5
5
Preparatius per al viatge
1Tobies va respondre al seu pare Tobit:
– Pare, totes aquestes recomanacions, les posaré en pràctica. 2Però, com podré reclamar el dipòsit a Gabael si ni ell ni jo no ens coneixem? Quina contrasenya li puc donar perquè em reconegui, es fiï de mi i em doni els diners? A més, tampoc no sé com s’hi va, a Mèdia.
3Tobit va replicar a Tobies, el seu fill:
– Gabael i jo vam redactar una escriptura i la vam signar tots dos. Després la partírem en dues meitats: jo me’n vaig quedar una i vaig deixar l’altra meitat junt amb els diners.#x Mira, ja han passat vint anys d’ençà que vaig fer aquest dipòsit. Ara, doncs, fill meu, busca’t un home de confiança que t’acompanyi. Ja li pagarem un bon sou quan torneu. I tu reclama a Gabael aquella quantitat.
Tobies troba Rafael
4Tobies va sortir a buscar un company de viatge que estigués al corrent dels camins de Mèdia. Tot just sortit, va trobar-se amb l’àngel Rafael,#x dret davant d’ell, però no va conèixer que fos un àngel de Déu.
5Tobies li va preguntar:
– D’on ets, jove?
Ell li va respondre:
– Sóc un dels teus germans israelites. He vingut aquí buscant feina.
Tobies li va dir:
– ¿Saps per on s’hi va, a Mèdia?
6Ell va contestar:
– Sí. Hi he estat moltes vegades i en conec pam a pam tots els camins. He anat sovint a Mèdia i he posat a casa de Gabael, el nostre compatriota que viu a Ragues. D’Ecbàtana a Ragues hi ha dos dies bons de camí,#x perquè Ragues és a la muntanya, i Ecbàtana, al bell mig de la plana.#x
7Tobies li respon:
– Espera’m aquí, jove, que entro a dir-ho al meu pare. Necessito que m’acompanyis. Ja t’ho pagaré.
8El jove li diu:
– T’espero aquí, però no tardis.
9Tobies va entrar a informar el seu pare Tobit:
– He trobat un dels nostres germans israelites.
Tobit li digué:
– Crida aquest home. Vull saber quin és el seu llinatge i la seva tribu i si és prou fiat per a acompanyar-te, fill meu.
10Tobies va sortir i el va cridar:
– Jove, el meu pare pregunta per tu.
Entrà a casa i Tobit s’avançà a saludar-lo. El jove li correspongué:
– Déu te guard! Et desitjo molta felicitat.
Però Tobit li contestà:
– Per què em desitges felicitat si sóc un home completament cec, incapaç de veure la llum del cel? Visc a les fosques igual que els morts, que ja no veuen la llum. Viu i tot, estic enmig dels morts. Sento la veu de la gent, però no veig ningú.
Li diu el jove:
– Tingues confiança. Déu et guarirà aviat.
Tobit li diu:
– El meu fill Tobies vol anar a Mèdia. ¿Podries acompanyar-lo i fer-li de guia? Naturalment, et pagaré el teu sou, germà.
El jove li respon:
– Sí que l’hi puc acompanyar. A més, conec molt bé tots els camins de Mèdia. Hi he anat sovint i n’he recorregut les planes i les muntanyes: en conec totes les rutes.
11Tobit li va preguntar:
– Germà, de quina família i de quina tribu ets? Digues-m’ho, si et plau.
12Ell respongué:
– De què et servirà saber la meva tribu?
Tobit va insistir:
– Vull saber la veritat, germà. Com et dius? De qui ets fill?
13Ell li respon:
– Jo sóc Azaries, fill del gran Ananies, un dels teus parents.
14Tobit li diu:
– Sigues benvingut, germà! Que Déu et beneeixi! No et sàpiga greu que hagi volgut saber exactament quina és la teva família. Ara resulta que ets parent nostre, d’un llinatge bo i distingit. Jo coneixia Ananies i Natan, els dos fills del gran Semeïes. Pelegrinaven amb mi a Jerusalem per adorar Déu#x i mai no van deixar el camí dret. Els teus germans són bona gent, i tu has sortit de bona soca. Benvingut siguis!
15Després va afegir:
– Et donaré de jornal una moneda de plata per dia#x i et faré la vida com al meu fill. Acompanya-me’l bé, 16i encara et donaré una sobrepaga.
Ell li respon:
– Jo l’acompanyaré. No passis ànsia. Amb salut sortirem i amb salut tornarem a casa teva. Els camins són segurs.
17Li diu Tobit:
– Que Déu t’ho pagui, germà.
Tobit va cridar el seu fill i li digué:
– Fill meu, prepara totes les coses del viatge i vés-te’n amb aquest germà teu. Que el Déu del cel vetlli allà per vosaltres i us faci tornar a mi sans i estalvis. Que el seu àngel us acompanyi i us guardi, fill meu.
Tobies va besar el seu pare i la seva mare i va emprendre el camí, mentre Tobit els desitjava bon viatge.
Reacció de la mare
18Llavors la mare es va posar a plorar, tot dient a Tobit:
– Per què l’has hagut de fer marxar, el meu fill? Ell era el bastó que ens sostenia, i sempre el teníem al nostre costat. 19Tant de bo no ens vinguessin més diners si, a canvi de perdre’ls, recobréssim el nostre fill!#x 20Ja en teníem prou per a viure amb el que el Senyor ens donava!
21Tobit li va dir:
– No t’hi capfiquis. El nostre fill se’n va amb salut, i amb salut tornarà a casa. Els teus propis ulls el veuran el dia que torni sa i estalvi. 22No t’hi amoïnis, dona. No passis ànsia per ells. Un àngel bo l’acompanya: tindrà un viatge feliç i tornarà amb bona salut.
23Llavors Anna parà de plorar.
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso