Tobit Introducció
Introducció
El llibre de Tobit va ser escrit probablement en llengua aramea. El text que ara tenim és la traducció grega d’aquest original i s’ha conservat en dues edicions, una de més llarga (la del manuscrit anomenat Sinaític, del segle IV dC, i de l’antiga versió llatina, anterior a la Vulgata, que completa algunes llacunes d’aquell manuscrit) i una altra de més curta que omet els detalls més pintorescos de la narració (edició usada tradicionalment en les esglésies orientals). La traducció que presentem aquí segueix el text llarg.
El llibre narra la història de dues famílies jueves emparentades, la de Tobit i la de Sara, deportades respectivament a Nínive (Assíria) i Ecbàtana (Mèdia). Les històries segueixen camins paral·lels fins que s’entrellacen: Tobit envia el seu fill Tobies a Ragues de Mèdia a recuperar uns diners que havia dipositat a casa d’un tal Gabael. L’acompanya en el viatge Azaries, que en realitat és l’àngel Rafael. Tobies arriba a Ecbàtana, a casa dels seus parents, i pren Sara per muller. Recuperats els diners, torna a casa del seu pare, convertit, a més, en l’hereu del seu sogre, ja que Sara és filla única. Quan arriben, gràcies al fel d’un peix que han pescat, Tobit recupera la vista que havia perdut i tots plegats lloen i beneeixen Déu.
El quadre històric narrat en el llibre (la deportació de Tobit) se situa entre els segles VIII i VII aC. Però l’anàlisi literària i teològica demostra que el llibret va ser escrit als voltants de l’any 200 aC.
El llibre es presenta com un conte popular, tot i que l’autor està ben informat dels costums de l’època i de la geografia en què es desenvolupen els fets (1,1-2.15; 5,6). No manquen detalls de la vida familiar jueva amb una clara intenció didàctica. Valent-se de la ficció històrica, de la seva habilitat literària i de les grans tradicions bíbliques (patriarcals, sapiencials i profètiques), l’autor escriu un llibre per a la instrucció dels joves. L’observança de la Llei de Moisès se situa al centre dels seus interessos.
En el fons, la història de Tobit i de Sara té algunes semblances amb les històries dels patriarques (4,12): es pot comparar, per exemple, Tb 6,18 amb Gn 24,67; Tb 7,3-4 amb Gn 29,4-6; Tb 7,12-13 amb Gn 24,33.50-51. També hi ha temàtiques comunes als dos llibres: Tobies coneix Sara durant un viatge (Isaac i Jacob coneixen Rebeca i Raquel durant els seus viatges); Tobit i Anna pensen que el seu fill Tobies és mort (Jacob considera mort el seu fill Josep); Sara, la que serà muller de Tobies, sembla condemnada a no tenir descendència (com Sara, la muller d’Abraham); Tobit és visitat per un àngel que té una aparença humana (de manera semblant a Abraham, que és visitat a Mambré).
D’altra banda, la Saviesa d’Ahicar, obra sapiencial molt coneguda en el món antic, té un pes notable tant en l’estructura com en el relat del llibre de Tobit. Però la saviesa que ve de la Llei jueva és superior a la de qualsevol altre poble: en 1,21-22 Ahicar és presentat com a nebot del personatge que dóna nom al llibre!
El llibre se situa també en el corrent de la tradició profètica, especialment el càntic del capítol 13 (inspirat en Is 60-62, que parla de la nova Jerusalem, i en les profecies de Nahum, que anuncien la destrucció de Nínive). Tobit recorda paraules del profeta Amós («les vostres festes es canviaran en dol, i en complantes tots els vostres cants»; Tb 2,6 citant Am 8,10). Aquestes paraules del profeta l’empenyen a mantenir-se fidel a la Llei (2,7) i, al final de tot, com si ell mateix hagués estat ungit profeta gràcies al recobrament de la vista (11,13-15), arribarà a erigir-se en portaveu del seu poble i a demanar-ne la conversió (14,6-9).
El missatge de Tobit parteix de la consideració que Déu escolta els qui l’invoquen. Així, en les històries paral·leles de Tobit i de Sara, destaquen tres elements bàsics: l’infortuni que pateixen els personatges malgrat la seva fidelitat a la Llei (Tobit perd la seva posició confortable i, incomprès de tothom, fins i tot de la seva dona, es torna cec; Sara, posseïda per un esperit maligne, fracassa en els seus successius intents de matrimoni, ja que els marits, l’un rere l’altre, moren la nit de noces); les pregàries que Tobit i Sara adrecen al Senyor (3,1-6.10-15), i l’acolliment de les pregàries de l’un i de l’altra per part de Déu (3,16-17). Aquest episodi ja anuncia el desenllaç feliç.
També cal destacar el tema de la providència divina, o més ben dit, la manera com el Déu provident es manifesta i actua en el món. La religió jueva havia anat desenvolupant cada vegada més la reflexió sobre els àngels. Ells són els encarregats de dur a terme el designi diví per mitjà de les proves, els incidents i els esdeveniments de la vida. Un moment culminant del llibre de Tobit és quan l’àngel Rafael revela la seva identitat (12,11-15). Tot això porta a entendre la història dels homes des del punt de vista de la fe en un Déu que hi intervé activament.
D’altra banda, de la identitat dels jueus en terra estrangera i de la seva fidelitat a la Llei del Senyor, es passa, a poc a poc, a la identitat del just davant de Déu. El just viu exercint el servei caritatiu (1,3.16.17; 2,2) i la justícia laboral (4,14), donant sepultura als difunts (1,17-18; 2,3-8) i, sobretot, practicant l’almoina (1,16; 4,7-8.16; 14,8-9) i mantenint-se constant en la pregària (que subratlla la bondat de Déu: 3,2). Per insistir en aquesta figura del just, el llibre recorre a l’ensenyament per mitjà de màximes o fins i tot a dues al·locucions on Tobit dóna els darrers consells al seu fill (4,3-19; 14,8-11).
També és fonamental el tema de la família, transmissora de l’herència espiritual del poble, tant pel que fa al respecte als pares (4,3-4) com en relació al matrimoni «garantit» amb gent de la pròpia parentela (4,12-13).
En una paraula, el llibre de Tobit ensenya que, enmig de les dificultats, els creients han de mantenir viva l’esperança en les promeses de Déu (14,7).
S'ha seleccionat:
Tobit Introducció: BCI
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso
Tobit Introducció
Introducció
El llibre de Tobit va ser escrit probablement en llengua aramea. El text que ara tenim és la traducció grega d’aquest original i s’ha conservat en dues edicions, una de més llarga (la del manuscrit anomenat Sinaític, del segle IV dC, i de l’antiga versió llatina, anterior a la Vulgata, que completa algunes llacunes d’aquell manuscrit) i una altra de més curta que omet els detalls més pintorescos de la narració (edició usada tradicionalment en les esglésies orientals). La traducció que presentem aquí segueix el text llarg.
El llibre narra la història de dues famílies jueves emparentades, la de Tobit i la de Sara, deportades respectivament a Nínive (Assíria) i Ecbàtana (Mèdia). Les històries segueixen camins paral·lels fins que s’entrellacen: Tobit envia el seu fill Tobies a Ragues de Mèdia a recuperar uns diners que havia dipositat a casa d’un tal Gabael. L’acompanya en el viatge Azaries, que en realitat és l’àngel Rafael. Tobies arriba a Ecbàtana, a casa dels seus parents, i pren Sara per muller. Recuperats els diners, torna a casa del seu pare, convertit, a més, en l’hereu del seu sogre, ja que Sara és filla única. Quan arriben, gràcies al fel d’un peix que han pescat, Tobit recupera la vista que havia perdut i tots plegats lloen i beneeixen Déu.
El quadre històric narrat en el llibre (la deportació de Tobit) se situa entre els segles VIII i VII aC. Però l’anàlisi literària i teològica demostra que el llibret va ser escrit als voltants de l’any 200 aC.
El llibre es presenta com un conte popular, tot i que l’autor està ben informat dels costums de l’època i de la geografia en què es desenvolupen els fets (1,1-2.15; 5,6). No manquen detalls de la vida familiar jueva amb una clara intenció didàctica. Valent-se de la ficció històrica, de la seva habilitat literària i de les grans tradicions bíbliques (patriarcals, sapiencials i profètiques), l’autor escriu un llibre per a la instrucció dels joves. L’observança de la Llei de Moisès se situa al centre dels seus interessos.
En el fons, la història de Tobit i de Sara té algunes semblances amb les històries dels patriarques (4,12): es pot comparar, per exemple, Tb 6,18 amb Gn 24,67; Tb 7,3-4 amb Gn 29,4-6; Tb 7,12-13 amb Gn 24,33.50-51. També hi ha temàtiques comunes als dos llibres: Tobies coneix Sara durant un viatge (Isaac i Jacob coneixen Rebeca i Raquel durant els seus viatges); Tobit i Anna pensen que el seu fill Tobies és mort (Jacob considera mort el seu fill Josep); Sara, la que serà muller de Tobies, sembla condemnada a no tenir descendència (com Sara, la muller d’Abraham); Tobit és visitat per un àngel que té una aparença humana (de manera semblant a Abraham, que és visitat a Mambré).
D’altra banda, la Saviesa d’Ahicar, obra sapiencial molt coneguda en el món antic, té un pes notable tant en l’estructura com en el relat del llibre de Tobit. Però la saviesa que ve de la Llei jueva és superior a la de qualsevol altre poble: en 1,21-22 Ahicar és presentat com a nebot del personatge que dóna nom al llibre!
El llibre se situa també en el corrent de la tradició profètica, especialment el càntic del capítol 13 (inspirat en Is 60-62, que parla de la nova Jerusalem, i en les profecies de Nahum, que anuncien la destrucció de Nínive). Tobit recorda paraules del profeta Amós («les vostres festes es canviaran en dol, i en complantes tots els vostres cants»; Tb 2,6 citant Am 8,10). Aquestes paraules del profeta l’empenyen a mantenir-se fidel a la Llei (2,7) i, al final de tot, com si ell mateix hagués estat ungit profeta gràcies al recobrament de la vista (11,13-15), arribarà a erigir-se en portaveu del seu poble i a demanar-ne la conversió (14,6-9).
El missatge de Tobit parteix de la consideració que Déu escolta els qui l’invoquen. Així, en les històries paral·leles de Tobit i de Sara, destaquen tres elements bàsics: l’infortuni que pateixen els personatges malgrat la seva fidelitat a la Llei (Tobit perd la seva posició confortable i, incomprès de tothom, fins i tot de la seva dona, es torna cec; Sara, posseïda per un esperit maligne, fracassa en els seus successius intents de matrimoni, ja que els marits, l’un rere l’altre, moren la nit de noces); les pregàries que Tobit i Sara adrecen al Senyor (3,1-6.10-15), i l’acolliment de les pregàries de l’un i de l’altra per part de Déu (3,16-17). Aquest episodi ja anuncia el desenllaç feliç.
També cal destacar el tema de la providència divina, o més ben dit, la manera com el Déu provident es manifesta i actua en el món. La religió jueva havia anat desenvolupant cada vegada més la reflexió sobre els àngels. Ells són els encarregats de dur a terme el designi diví per mitjà de les proves, els incidents i els esdeveniments de la vida. Un moment culminant del llibre de Tobit és quan l’àngel Rafael revela la seva identitat (12,11-15). Tot això porta a entendre la història dels homes des del punt de vista de la fe en un Déu que hi intervé activament.
D’altra banda, de la identitat dels jueus en terra estrangera i de la seva fidelitat a la Llei del Senyor, es passa, a poc a poc, a la identitat del just davant de Déu. El just viu exercint el servei caritatiu (1,3.16.17; 2,2) i la justícia laboral (4,14), donant sepultura als difunts (1,17-18; 2,3-8) i, sobretot, practicant l’almoina (1,16; 4,7-8.16; 14,8-9) i mantenint-se constant en la pregària (que subratlla la bondat de Déu: 3,2). Per insistir en aquesta figura del just, el llibre recorre a l’ensenyament per mitjà de màximes o fins i tot a dues al·locucions on Tobit dóna els darrers consells al seu fill (4,3-19; 14,8-11).
També és fonamental el tema de la família, transmissora de l’herència espiritual del poble, tant pel que fa al respecte als pares (4,3-4) com en relació al matrimoni «garantit» amb gent de la pròpia parentela (4,12-13).
En una paraula, el llibre de Tobit ensenya que, enmig de les dificultats, els creients han de mantenir viva l’esperança en les promeses de Déu (14,7).
S'ha seleccionat:
:
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso