2 Reis 6:1-7
2 Reis 6:1-7 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
La comunitat dels profetes va dir a Eliseu: “El lloc on convivim amb tu es massa estret per a tots nos-altres. Si et sembla bé, anirem al Jordà i cadascun prendrà un tronc d’arbre i ens farem allà un lloc per a habitar-hi.” Eli-seu els respongué: “Aneu-hi.” Però un d’ells digué: “Digna’t venir amb els teus servidors.” Ell respongué: “Sí que vindré.” Els va acompanyar al Jordà i es van posar a tallar els arbres. Succeí que a un d’ells, mentre tallava un tronc, el ferro de la destral li va caure a l’aigua, i es va posar a cridar dient: “Ai, senyor meu, que era manllevada!” L’home de Déu preguntà: “On t’ha caigut?” Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un pal, el va llançar allà i el ferro va surar. Llavors digué: “Agafa’l.” I ell, allar-gant la mà, el va agafar.
2 Reis 6:1-7 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Els del grup de profetes van dir a Eliseu: – El lloc on estem resulta massa petit per a tots nosaltres. Anem al Jordà: allà cadascú agafarà un tronc d’arbre i ens hi construirem un habitatge. Ell respongué: – Aneu-hi. Un d’ells va demanar: – Digna’t venir amb aquests servents teus. Ell els va respondre: – Sí que hi vindré. Va anar amb ells al Jordà i tallaven els arbres. Mentre un d’ells abatia un arbre, el ferro de la destral li va caure al riu, i va exclamar: – Ai, senyor, que la destral era manllevada! L’home de Déu preguntà: – On t’ha caigut? Ell li va indicar el lloc. Eliseu va tallar un tronquet, el va tirar en aquell lloc i el ferro va surar. Llavors digué: – Estira’l cap a tu. L’altre va allargar la mà i el va agafar.