Daniel 3:8-30 - Compara totes les versions

Comparteix

Per aquest motiu, durant els actes, es van presentar alguns caldeus per acusar els jueus. Van prendre la paraula i van dir al rei Nabucodonosor: “Llarga vida al rei! Tu, oh rei, has decretat que tothom qui senti el so de la trompeta, de la flauta, de la cítara, de la lira, de l’arpa, de la cornamusa i dels altres instruments, s’ha de prosternar i adorar l’es-tàtua d’or, i que aquell qui no es prosterni i adori sigui llançat dins la fornal de foc ardent. Hi ha uns jueus que tu has posat al front de l’administració de la província de Babilònia: Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i aquests homes, oh rei, no et guarden el respecte; no donen culte als teus déus ni adoren la imatge d’or que tu has fet erigir.” Llavors Nabucodonosor, irritat i fu-riós, va ordenar que portessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó. Tot seguit van ser conduïts a la presència del rei. Nabucodonosor prengué la paraula i els digué: “¿És veritat, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que vosaltres no doneu culte als meus déus ni adoreu l’estàtua d’or que he fet erigir? Ara, doncs, ¿esteu disposats, així que sentiu el so de la trompeta, de la flauta, de la cítara, de la lira, de l’arpa, de la cornamusa i dels altres instruments, a prosternar-vos i adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats dins la fornal de foc ardent; i, quin serà el déu que us salvi de les meves mans?” Xadrac, Meixac i Abed-Negó van prendre la paraula i digueren al rei Na-bucodonosor: “A nosaltres no ens perto-ca prendre cap decisió sobre aquest afer. Perquè hi ha un Déu, al qual nosaltres servim, que té poder per a salvar-nos de la fornal de foc ardent; i ens salvarà de la teva mà. I si no és així, sàpigues, oh rei, que no donarem culte als teus déus, ni adorarem la imatge d’or que tu has fet erigir.” Llavors Nabucodonosor es va enfu-rismar tant contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó que fins l’expressió del seu rostre va canviar, i va ordenar que en-cenguessin la fornal set vegades més forta del que era normal. I va ordenar a uns homes dels més forts que tenia al seu exèrcit que lligues-sin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i que els tiressin dins la fornal de foc ardent. Llavors aquells joves van ser lligats tal com anaven vestits, amb les seves túniques i els barrets, i van ser llançats dins la fornal de foc ardent. Però com que l’ordre del rei era ur-gent i la fornal estava encesa al màxim, la flamarada va matar aquells homes que havien aixecat Xadrac, Meixac i Abed-Negó. I els tres joves, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, van caure lligats dins la fornal de foc ardent. Llavors, el rei Nabucodonosor, molt torbat, es va alçar de pressa i, dirigint-se als seus consellers, els digué: “¿No eren tres els homes que hem llançat lli-gats dins el foc?” Ells van respondre al rei: “Així és, oh rei.” I ell replicà: “Mireu, jo veig quatre homes deslligats que es passegen pel mig del foc sense que els passi res; i l’aspecte del quart és semblant al d’un fill dels déus.” Llavors, Nabucodonosor es va acostar a la boca de la fornal de foc ardent i va cridar: “Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu Altíssim, sortiu i veniu.” I ells van sortir del mig del foc. Els sàtrapes, els prefectes, els gover-nadors i els consellers del rei es van acostar per veure aquells joves, i van comprovar que el foc no havia tingut cap efecte sobre els seus cossos: els ca-bells del seu cap no s’havien cremat, els seus vestits no s’havien malmès, i tam-poc no feien pudor de socarrim. Llavors Nabucodonosor va excla-mar: “Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel i ha salvat els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos al foc abans de donar culte i adorar cap altre déu que no fos el seu Déu! Per tant, decreto que qualsevol poble, nació o llengua que parli sense res-pecte del Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui destrossat, i que les seves cases siguin convertides en femer, perquè no hi ha cap altre Déu que pugui salvar d’aquesta manera.” Després el rei va fer prosperar Xadrac, Meixac i Abed-Negó a la provín-cia de Babilònia.

Mentrestant alguns caldeus es van acostar per acusar els jueus davant el rei Nabucodonosor. Van dir-li: – Que el rei visqui per sempre! Tu, oh rei, has decretat que tothom, quan senti el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, es prosterni i adori l’estàtua d’or, i que els qui no ho facin siguin llançats a la fornal ardent. Doncs bé, hi ha uns jueus, a qui tu has confiat càrrecs administratius de la província de Babilònia, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que no han fet cas de tu. Aquests homes, oh rei, no donen culte als teus déus ni adoren l’estàtua d’or que tu has erigit. Llavors Nabucodonosor, encès de ràbia, va manar que fessin venir Xadrac, Meixac i Abed-Negó; i de seguida els van fer venir a la presència del rei. Nabucodonosor els va dir: – ¿És veritat, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que vosaltres no doneu culte als meus déus ni adoreu l’estàtua d’or que jo he erigit? ¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d’alliberar-vos de les meves mans? Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor: – D’això, no cal ni tan sols que en parlem. Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, ell, oh rei, ens en salvarà. I encara que no ho faci, sàpigues, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit. Llavors Nabucodonosor es va omplir d’indignació contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i l’expressió de la seva cara es trasmudà. Immediatament va ordenar que encenguessin la fornal set vegades més forta que de costum i que els homes més forçuts del seu exèrcit lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els tiressin dintre la fornal ardent. Lligats, doncs, amb tota la seva vestimenta de túniques, barrets i mantells, els van tirar al mig de la fornal. Com que l’ordre del rei era tan estricta i la fornal havia estat encesa tan forta, la flamarada va matar els homes que havien dut Xadrac, Meixac i Abed-Negó. I els tres homes, Xadrac, Meixac i AbedNegó, van caure lligats al mig de la fornal ardent. Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va aixecar d’una revolada i digué als seus consellers: – ¿No hem tirat al foc tres homes, lligats? Ells van respondre: – És veritat, oh rei. Però ell continuà: – Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d’un fill dels déus. Nabucodonosor s’acostà més a la boca de la fornal i va cridar: – Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, sortiu i veniu! Ells van sortir del mig del foc. Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els ha-via tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim. Nabucodonosor va exclamar: – Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu. Jo ordeno que tot aquell, de qualsevol poble, nació o llengua, que parli sense respecte contra el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui tallat a bocins, i la seva casa sigui convertida en femer, perquè no hi ha cap altre Déu capaç de salvar com aquest. Després el rei va promoure Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els confià càrrecs importants a la província de Babilònia.