Ezequiel 1:4-9
Ezequiel 1:4-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Vaig mirar, i heus aquí que venia del nord un vent tempestuós i un gran núvol amb un foc llampegant envoltat de resplendor; i, dins del núvol, una mena de fulgència metàl·lica al bell mig del foc. I del centre emergia una forma de quatre éssers vivents. Aquest era el seu aspecte: tenien semblança d’home. Cadascun tenia quatre cares i quatre ales. Les seves cames eren rectes, i les plan-tes dels seus peus eren com les peülles d’un vedell; i centellejaven com el bron-ze brunyit. Unes mans humanes els sortien de sota les ales, als quatre costats, i tots quatre tenien les mateixes cares i ales. Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Quan caminaven, no es giraven, sinó que cadascun caminava de cara endavant.
Ezequiel 1:4-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jo, Ezequiel, vaig veure que venien del nord un vent de tempesta, un gran núvol nimbat de resplendor i un foc arborat. Al bell mig es veia un esclat de llum com el del metall incandescent. Al centre hi havia la figura de quatre vivents d’aparença humana. Cada un tenia quatre cares i quatre ales. Les seves cames eren rectes i tenien els peus com les peülles d’un vedell. Els vivents brillaven com el bronze brunyit. A més de les cares i de les ales, tots quatre tenien mans d’home sota les ales, pels quatre costats. Les seves ales es tocaven l’una amb l’altra. Els vivents no es giraven quan avançaven; cada un avançava de dret endavant.