Gènesi 50:14-21
Gènesi 50:14-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després d’haver enterrat el seu pare, Josep se’n tornà a Egipte amb els seus germans i amb tots els qui l’havien acompanyat per a l’enterrament. Un cop mort el seu pare, els germans de Josep es deien entre ells: «Potser ara Josep ens perseguirà i ens tornarà tot el mal que li vam fer.» I van enviar a Josep aquest missatge: – El teu pare, abans de morir, va donar aquesta ordre: “Parleu a Josep i digueu-li: Digna’t perdonar el crim i l’ofensa dels teus germans. Et vam fer molt de mal, però ara digna’t perdonar el nostre crim, ja que som servidors del Déu del teu pare.” Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules. Després els seus germans van anar personalment a trobar Josep. Se li van tirar als peus i li digueren: – Som els teus esclaus. Però Josep els va respondre: – No tingueu por. ¿És que m’haig de posar al lloc de Déu? Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix. Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills. Els va consolar i els parlava al cor.
Gènesi 50:14-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’enterrar el seu pare, Josep va tornar a l’Egipte amb els seus germans i tots els qui havien pujat amb ell. Els germans de Josep, veient que el seu pare era mort, van pensar: “Vegem si ara Josep ens guarda rancúnia i ens retorna tot el mal que li vam fer.” De manera que van fer dir a Josep: “El teu pare, abans de morir, va deixar aquest encàrrec: Parleu així a Josep: Et prego que perdonis el crim dels teus germans i el seu pecat, ja que es van portar malament amb tu. Perdona, doncs, el pecat dels servents del Déu del teu pare.” I Josep plorava mentre li donaven l’encàrrec. Llavors els seus germans hi van anar personalment i, llençant-se als seus peus, li van dir: “Aquí ens tens com a esclaus teus!” Però Josep els va dir: “No tingueu por. És que em puc posar jo al lloc de Déu? És cert que vosaltres vau maquinar un mal contra mi, però Déu ho va preveure per al bé, a fi que es complís el fet d’avui: preservar un poble nombrós. No us preocupeu, doncs, perquè jo us mantindré a vosaltres i les vostres fa-mílies.” Així els va consolar, parlant-los afectuosament.