Joan 18:1-18
Joan 18:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’haver dit això, Jesús se’n va anar amb els seus dei-xebles a l’altra banda del torrent de Cedró, i va entrar amb els seus deixebles en un hort que hi havia allí. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell lloc, perquè tot sovint Jesús s’hi reunia amb els seus deixebles. Judes, doncs, es féu acompanyar d’un destacament de soldats i alguns de la guàrdia dels principals sacerdots i dels fariseus, proveïts de llanternes, torxes i armes, i se n’hi anà. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, va sortir i els preguntà: “Qui busqueu?” Li respongueren: “Jesús, el Natzarè.” Els digué: “Sóc jo.” Judes, el qui el traïa també anava amb ells. Així que Jesús els digué: “Sóc jo”, es van fer enrere i van caure a terra. Altre cop els preguntà: “Qui bus-queu.” Respongueren: “Jesús, el Natzarè.” Jesús els contestà: “Ja us he dit que sóc jo. Així, doncs, si em busqueu a mi, deixeu anar aquests.” S’havia de complir el que ell mateix havia dit: “Dels qui m’has donat, no n’he perdut cap.” Aleshores Simó Pere, que portava una espasa, la va desembeinar i va ata-car el criat del gran sacerdot i li va es-capçar l’orella dreta. El criat s’anome-nava Malcus. Jesús, llavors, digué a Pere: “Torna l’espasa a la beina. ¿No he de beure la copa que el Pare m’ha donat?” Aleshores la tropa, el tribú i la guàr-dia jueva, van agafar Jesús, el van lligar i el van portar primer davant d’An-nàs, perquè era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. Aquest Caifàs era el mateix que ha-via aconsellat als jueus: “Convé que mori un home pel poble.” Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquest deixeble era conegut del gran sacerdot, i per això va poder entrar al pati del palau del gran sacerdot alhora que Jesús. Però Pere es va quedar fora, al portal. Aquell deixeble que era conegut del gran sacerdot, va sortir a parlar amb la portera i va fer entrar Pere. Però la noia de la porteria li digué a Pere: “No eres tu també dels deixebles d’aquest home?” Li respon: “Jo no en sóc.” Com que feia fred, els criats i els guàrdies havien encès un braser i s’es-taven drets escalfant-se. Pere també s’escalfava allí amb ells.
Joan 18:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: – Qui busqueu? Li respongueren: – Jesús de Natzaret. Els diu: – Sóc jo. També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los: – Qui busqueu? Li digueren: – Jesús de Natzaret. Ell respongué: – Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin. S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.» Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere: – Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat? Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, i el dugueren primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.» Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot. Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. La criada que feia de portera digué llavors a Pere: – ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home? Ell respongué: – No, no ho sóc pas. Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets, escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells.