Lluc 11:1-12
Lluc 11:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: – Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. Ell els digué: – Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna’ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació. I els digué encara: – Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. »I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí?
Lluc 11:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.” Llavors els digué: “Quan pregueu, digueu: Pare, que sigui santificat el teu nom; que vingui el teu Regne. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; i perdona’ns les nostres ofenses, perquè nosaltres també perdonem tots els qui ens ofenen, i no deixis que caiguem en la temp-tació.” També els digué: “Suposem que un de vosaltres té un amic, i aquest ve a tro-bar-lo a mitjanit i li diu: ‘Amic deixa’m tres pans, que un amic meu ha vingut de viatge i no tinc res per a donar-li’; i ell, de dins estant, li respon: ‘No m’amoïnis, la porta ja és tancada i els meus nois i jo ja som al llit. No voldràs pas que em llevi per a donar-te’ls?’ Us dic que, encara que el fet de ser amic seu no el faci llevar per a donar-los-hi, si més no per la seva importunitat es llevarà a donar-li tot el que necessiti. I jo us dic: Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obri-ran. Perquè tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui truca, li obren. Que hi ha algun pare entre vosaltres que, si el fill li demana [pa li doni potser una pedra? O bé, si li demana] un peix, que li donarà una serp en comptes d’un peix? O bé, si demana un ou, que li donarà potser un escorpí?